Història dels drets humans
L'Holocaust
"Genocidi: Extermini d'un poble o d'una ètnia." Diccionari de l'Enciclopedia CatalanaHitler és nomenat canceller d'Alemanya en 1933. Els sectors, minoritaris, que llavors s'oposen al programa del partit que Hitler lidera, el Partit Nacionalsocialista Obrer Alemany (NSDAP), són ràpidament desactivats: el primer camp de concentració que es crea és Dachau, el mateix any, dos mesos després de l'arribada al poder de Hitler, i el seu objectiu és el confinament d'aquests dissidents (bàsicament, comunistes i socialdemòcrates).
Una de les característiques del nazisme era l'antisemitisme. En el programa fundacional de 1920 del NSDAP, ja s'incloïa una referència explícita als jueus:
"Ningú, fora d'aquells per les venes del qual circuli sang alemanya, sigui quin sigui el seu credo religiós, podrà ser membre de la Nació. Per consegüent, cap jueu serà membre de la nació".En el seu llibre 'La meva lluita' (1925), Hitler també exposa amb claredat (i de manera reiterada), el seu punt de vista sobre els jueus. Per exemple:"El jueu és i serà sempre el paràsit típic, un animal que, com un microbi nociu, quan troba les condicions adequades es propaga cada vegada més. La seva acció vital s'assembla a la dels paràsits de la Naturalesa. El poble que l'allotja serà exterminat amb major o menor rapidesa." > Altres frases del llibreQuan el partit nazi arriba al poder no és l'únic partit (alemany o d'altres països), amb característiques antijueves en el seu programa. L'antic antisemitisme religiós, a partir del segle XIX es transforma en presumptament científic, i es difon a Europa a partir d'idees de pensadors com el Comte de Gobineau (Assaig sobre la desigualtat de les races humanes, 1854). Aquesta labor "acadèmica" va acompanyada de la difusió de faules, com l'atribució als jueus de l'autoria del llibre "Els protocols dels savis de Sió", segons el qual existia una conspiració internacional per part dels jueus per a fer-se els amos del món. Tot i que els arguments d'aquells pensadors tenien molt poca solidesa (era només l'excusa per a l'antisemitisme racista), i que l'atribució de faules era barroera (només encobria un antisemitisme social, mitjançant el qual se'ls podia acusar indistintament de capitalistes i de bolxevics), a causa dels prejudicis existents entre la gent, i de la intoxicació propagandista, trobaven una part de la societat que els donava crèdit (la primera publicació dels "Protocols", a principis del segle XX a Rússia, inicialment tenia l'objectiu de justificar els atacs a jueus a la Rússia tsarista)."L'aspecte més sorprenent de la història d'aquest llibre resideix en què, encara que la falsificació va ser ràpidament descoberta, va continuar expandint-se com un virus imparable. (...) La història més dramàtica dels Protocols va començar a partir dels anys 20, quan va ser recuperat per la propaganda nazi per justificar el contingut antisemita de la seva ideologia. (...) Després de l'arribada dels nazis al poder, el responsable de la propaganda, Josef Goebbels, va donar instruccions de distribuir el llibre i defensar la tesi de la seva autenticitat." Luisa Corradini, La Nación, 20/11/2005A partir de 1933, els decrets per anar marginant als jueus de la vida pública alemanya s'aniran succeint (com la Llei per a la Restauració de la Funció Pública, del mateix any). La següent fita important són les Lleis de Nuremberg, el 1935, en les quals a partir de la discriminació racial s'estableixen noves restriccions per als jueus (que permeten una escalada dels abusos contra ells).
> Text ampliatDes del 1933 es va endegar una acció de govern que de forma gradual va derivar de la mort civil a la mort física, amb més de quatre-centes disposicions restrictives, depuracions a l'administració, numerus clausus a les escoles, limitacions a les transmissions hereditàries, expulsió de les activitats esportives i culturals, boicots contra comerços..., justificades totes com un mitjà per arianitzar l'economia. Aquesta munió de mesures van dur-se a terme enmig de la indiferència de la majoria d'alemanys i amb la callada acceptació d'alguns sectors professionals i universitaris que es veieren directament afavorits per les restriccions, sense oblidar la satisfacció que comportava per a alguns comerciants veure desaparèixer un sector de la competència. Rosa Toran. Vida i mort dels republicans als camps nazis. Proa, 2002 (p. 32 a 34)No obstant això, fins a aquest moment, oficialment l'objectiu dels nazis, quant als jueus, es limita a la seva expulsió d'Alemanya. Part d'aquest objectiu l'aconsegueixen de manera reactiva, tal com desitjaven els seus promotors: donat l'assetjament creixent que pateixen els jueus, les expropiacions o destrosses dels seus comerços, la seva expulsió de la docència, les humiliacions i hostilitats públiques, etc., molts opten llavors per marxar d'Alemanya.
> Text ampliatPer què no van marxar llavors tots els jueus, tenint en compte el creixent assetjament que patien? Alguns no van marxar perquè pensaven que aquella etapa passaria, i tornaria la normalitat (ningú no imaginava que es pogués arribar al que es va arribar després). Uns altres no sabien com fer-ho, tenint en compte que marxar suposava abandonar pràcticament totes les seves propietats i recursos, a causa de les noves disposicions legals contra ells. I finalment cal tenir en compte que les quotes per a acollir exiliats jueus alemanys en altres països van ser molt limitades.
"L'expectació era enorme [Conferència d'Evian, 1938], però, abans fins i tot que comencessin les converses, la sort dels jueus europeus ja estava decidida. Els Estats Units no volia rebre refugiats, i França deia que ja no n'hi cabien més; l'URSS ni tan sols es va presentar, i el govern britànic rebutjava qualsevol solució que portés a més jueus al seu protectorat de Palestina. (...) Les reunions van durar deu dies, del 6 al 15 de juliol, i van estar plenes de declaracions de solidaritat amb els jueus alemanys i austríacs. Una solidaritat verbal que no es va concretar en cap mesura real. (...) El fracàs va tenir un efecte immediat (...) Iugoslàvia i Hongria van tancar les seves fronteres als jueus, i Itàlia va anunciar les seves pròpies lleis antisemites. Suïssa, que estava ja negociant amb Alemanya per a impedir l'arribada de més jueus, va reforçar la seva frontera contra els refugiats, igual que Holanda i Bèlgica." Carlos Hernández-Hechevarría. Nadie quiso a los judíos: el fiasco de la Conferencia de Evian. La Vanguardia, 6/7/2021
> Text ampliatDe l'expulsió del "paràsit" del qual parlava Hitler en 1925, a la seva "eliminació", només hi havia un pas. Era qüestió de temps, i el temps passava amb rapidesa. "La nit dels vidres trencats" (1938), és un altre moment clau: els violents pogroms (atacs a jueus) que llavors es produeixen, acompanyats de la crema de sinagogues, són oficialment espontanis, però de fet estan afavorits i són permesos pels dirigents nazis (la policia no intervé en cap moment per a impedir-los, i els bombers no intenten apagar el foc de les sinagogues, només vigilen que el foc no es propagui a altres edificis). L'assetjament, els assassinats i les massacres de jueus es van normalitzant, ja no són excepcions, i també comença a confinar-se jueus en camps de concentració.
"Al Prater una munió descontrolada va obligar un grup de jueus a posar-se de quatre grapes i menjar herba com si fossin vaques. Altres vegades els feien llepar els carrers o netejar els urinaris públics amb els mantells d'oració, mentre una multitud d'austríacs s'amuntegava al voltant per a mofar-se'n. (...) Es diu que en els primers dies del 'Anschluss' [Annexió] es van suïcidar uns cinc-cents jueus." Alexander Waugh. Els fets corresponen als primers dies de l'annexió d'Àustria per part d'Alemanya (març de 1938). 'La familia Wittgenstein' (Lumen, 2009, p. 290).Després de l'inici de la Segona Guerra Mundial (1/9/1939), s'agreuja encara més l'assetjament als jueus, sobretot a partir de l'inici de l'Operació Barbaroja, la invasió de la Unió Soviètica (22/5/1941). Llavors, a mesura que l'exèrcit avança, a la rereguarda comencen a operar els 'einsatzgruppen', unitats policials dedicades a les execucions massives, principalment de jueus, gitanos, líders comunistes i soldats soviètics presoners.Alhora, a partir de l'inici de la guerra es comencen a crear a la Polònia ocupada els guetos, zones tancades en les quals es confina els jueus i de les quals no poden sortir-ne. Les condicions de vida en els guetos són cada vegada pitjors, a causa de la massificació i la falta de recursos. Després, quan els nazis decideixin buidar els guetos (a partir de 1942), en tenir als jueus ja concentrats serà més fàcil el seu trasllat als camps d'extermini.
"El 22 de juliol de 1942 al matí, soldats nazis van escortar al primer grup de 6.000 jueus retinguts en el gueto de Varsòvia cap a les vies del ferrocarril de Umschlagplatz, i els van col.locar en trens amb destinació a les cambres de gas de Treblinka. (...) Durant juliol i agost de 1942, uns altres 6.000 jueus van ser enviats diàriament des del gueto fins a Treblinka. Al final de l'estiu, més de 250.000 persones havien desaparegut, mortes poques hores després d'arribar a Treblinka." Monica Whitlock, BBC Mundo, 22/07/2012El punt d'inflexió definitiu és l'adopció de la Solució Final (20/1/942, Conferència de Wannsee): a partir d'aquest moment ja no es tracta d'aconseguir la marxa o l'expulsió dels jueus d'Alemanya, sinó el seu extermini de manera massiva i sistemàtica, tant dels jueus residents a Alemanya com dels residents als països que els alemanys van dominant com a resultat del seu expansionisme bèl·lic, o pertanyents als països que col.laboren amb Alemanya (el grau de col·laboració en cada cas serà diferent; per exemple, Croàcia donarà totes els facilitats, la França de Vichy també hi contribuirà, mentre que països com Dinamarca o Bulgària s'hi oposaran tant com podran).Es comencen a crear els primers camps exclusivament d'extermini: Chelmno (1941), Belzec, Sobibor, i Treblinka (1942). S'inicia la construcció de cambres de gas (en les quals s'utilitza tant el monòxid de carboni com el Zyklon B, originalment un pesticida). En alguns camps els jueus són gasats en camions adaptats per a aquesta finalitat, amb el monòxid de carboni del motor. A causa de les quantitats creixents de cadàvers que es generen a les cambres, per tal d'eliminar-los s'inicia la construcció dels forns crematoris.
Al mateix temps, camps de treball ja existents s'amplien per a incorporar la seva secció d'extermini (al costat d'Auschwitz, operatiu des de 1940, el 1943 es construeix Auschwitz II, Birkenau). L'assassinat de jueus (i de gitanos), es duu a terme ja de manera massiva, "industrialitzada" i perfectament regulada: per l'extensa xarxa ferroviària europea circulen constantment trens carregats de deportats jueus, amb destinació als camps d'extermini.
"Les operacions de gasejament a Belzec van començar a mitjan març de 1942. Trens amb entre 40 i 60 vagons de càrrega, cadascun dels quals transportava entre 80 i 100 persones amuntegades, arribaven a l'estació de ferrocarril de Belzec. (...) Als jueus se'ls obligava a despullar-se i a passar a través del 'tub', que conduïa directament a les cambres de gas, senyalitzades falsament com a dutxes. Una vegada que les portes de la cambra estaven segellades, els guàrdies auxiliars de la policia encenien un motor instal.lat en una caseta situada a l'exterior de l'edifici. El monòxid de carboni es dirigia a la cambra de gas, matant a tothom que estigués dins. El procés es repetia amb els deportats dels següents 20 vagons de càrrega." Enciclopèdia de l'Holocaust. encyclopedia.ushmm.org/content/es/article/belzecÉs obvi que passar del rebuig inicial cap als jueus, a un projecte d'extermini generalitzat, tal com va ocórrer a l'Alemanya nazi, requereix una àmplia complicitat social, sense la qual seria impensable un projecte de semblants dimensions. Requereix un treball previ, sistemàtic, d'educació i propaganda."Els nostres nens i nenes han d'aprendre a conèixer el jueu. Han d'aprendre que el jueu és el bolet verinós més perillós que existeix. Així com els bolets verinosos creixen a tot arreu, el jueu es troba a tots els països del món. Així com els bolets verinosos sovint porten a les calamitats més espantoses, el jueu és la causa de la misèria i l'angoixa, la malaltia i la mort". Fragment del llibre infantil d'ús escolar 'Der Giftpilz' (El bolet verinós), de Julius Streicher, publicat el 1938. research.calvin.edu/german-propaganda-archive/thumb.htmL'educació i la propaganda seran usades pel nazisme de forma molt efectiva a partir de 1933. En pocs anys, sota el lideratge de Hitler com a excepcional orador, s'aconsegueix que la majoria de la població del país estigui disposada a participar en els deliris de grandesa nacionalsocialistes i supremacistes, en els projectes bèl.lics expansius i en els objectius genocides. Uns ho faran amb entusiasme, fanatitzats. Uns altres de forma interessada. O de manera acrítica, obedient, "és el que se'ns ordena fer". I uns altres senzillament per por d'oposar-se (una por invalidant que també era un dels objectius de la propaganda). Al final, el resultat és que entre els alemanys, en conjunt, l'oposició activa al programa nazi és mínima.
> Fragment ampliat"A les escoles, els mestres no nacionalsocialistes van ser substituïts per membres del Partit Nazi (...) No és casualitat que el ministre encarregat d'educació fos el mateix que de la propaganda: Joseph Goebbels. Així, a les escoles van aprendre que la raça ària era superior a la resta de races, que els jueus eren paràsits abominables i que el destí d'Alemanya era el domini del món." José Vicente Mestre. 'El mayor de los silencios', Ediciones Carena, 2017 (p. 31)
"Del 1933 al 1945, els joves alemanys van ser incorporats en massa a la trituradora ideològica i militar del nazisme (...) Les JH (Joventuts Hitlerianes) es van convertir en l'única organització juvenil a Alemanya a partir de 1936, quan van ser prohibides totes els altres. (...) l'adoctrinament de les JH va exercir un important paper en els crims de guerra de la Wehrmacht i els SS (...) Aquests joves van cometre crims de guerra i van ser el precedent dels nens soldat." Jacinto Antón. ' La factoría de los cachorros nazis', El País Semanal, 30/10/2016
> Fragment ampliat"La deportació dels jueus i l'aniquilació a les cambres de gas no hauria estat possible sense la col.laboració d'una sèrie de persones: funcionaris per treballar en l'elaboració de fitxers, diverses forces de l'ordre per arrestar els jueus, altres funcionaris per organitzar i vigilar els camps, homes per conduir els autobusos fins a les estacions, d'altres per portar els trens als centres de destrucció, per configurar els horaris... (...) En principi no havien fet res dolent; només s'havien encarregat meticulosament de la seva feina." Annette Wieviorka. 'Auschwitz explicat a la meva filla', Pòrtic/Edicions 62, 2000.El nazisme exalta l'obediència als superiors com a virtut suprema, la lleialtat absoluta als principis del nacionalsocialisme, i la submissió a la figura de Hitler, el líder carismàtic (Führer, "cabdill"), cridat a reparar les humiliacions històriques passades (la derrota en la Primera Guerra Mundial i les dures condicions imposades pels vencedors), i retornar a Alemanya el paper que li correspon en la història, inclòs el dret a l'expansió colonial cap a l'est, derivat de la seva presumpta superioritat racial (en definitiva, el mateix dret que s'havien atorgat els països europeus en diferents parts del món durant els segles anteriors)."El tractat de Versalles havia comportat per a Alemanya, a més de les indemnitzacions en metàl.lic i en primeres matèries als vencedors, les pèrdues territorials d'Alsàcia i Lorena, el Sarre, zones de Polònia (...) Els sentiments d'humiliació i derrota feien també que una bona part de la població esdevingués predisposada als messianismes i als missatges propagandístics (...) les consignes senzilles van formar un poderós corrent ideològic que anava animant impulsos d'odi i còlera en milions d'alemanys i austríacs." Rosa Toran. Vida i mort dels republicans als camps nazis. Proa, 2002 (p. 18)La consideració de l'obediència com a virtut, una obediència que no ha de qüestionar mai les ordres rebudes (per bàrbares que siguin), s'integrarà tant en tots els àmbits de la societat que, al finalitzar la guerra, durant els Judicis de Nuremberg (1945) als màxims dirigents nazis (i després en els judicis successius contra responsables de nivells inferiors), s'utilitzarà de manera sistemàtica com a defensa: "Jo només complia ordres", aniran reiterant els acusats, al.legant amb això que no podien ser condemnats pel que van fer.Al final de la guerra, el resultat d'aquell programa genocida meticulosament organitzat era que havien mort assassinats al voltant de sis milions de jueus (i uns 500 mil gitanos), homes, dones i nens, de totes les edats i de totes les condicions socials. Molts van morir en els camps d'extermini, només arribar-hi, gasejats i després incinerats. Uns altres, abans d'arribar als camps, van morir asfixiats en vagons de transport de bestiar o mercaderies, durant dies tancats i amuntegats, sense menjar ni beure. O van morir en els seus llocs de residència, afusellats, metrallats, apallissats, cremats vius. O exhaustos després de llargues marxes. O utilitzats com a cobais de laboratori en els camps d'extermini. Fins a 1945, van morir de totes les formes possibles, fins i tot com a forma d'entreteniment.
"A Ravensbrük, com en altres camps, es moria de 'mort natural' de mil maneres: pel tifus, la disenteria, la fam, les tortures, les injeccions de benzina al cor o a les venes (...) per afusellament, destrossades pels gossos, enforcades, a fuetades, esclafades pels vagons de mercaderies o la piconadora, o ofegades a les latrines." Neus Català. 'Testimoni d'una supervivent'. Primera Plana - El Periódico, 2007 (p. 86)Jueus i gitanos no van ser les úniques víctimes del supremacisme homicida nazi. Les persones amb discapacitats físiques i mentals (el primer col·lectiu gasejat), els homosexuals, o els Testimonis de Jehová (aquests per negar-se incorporar-se l'exèrcit), també van ser considerats de la mateixa manera, prescindibles o indesitjables, i per tant eliminables."El Comboi Z (...) va ser un tren que va transportar 351 persones: homes, dones, nens, nenes i nadons. (...) Va arribar a Auschwitz el 17 de gener [1944] (...) van ser registrats i internats en el camp específic de famílies gitanes, a Birkenau, on les condicions eren fins i tot més execrables que en el mateix Auschwitz: la meitat va morir en els següents 6 mesos a causa de les malalties, els fatics, la fam, l'extenuació, el fred. (...) Quan el 2 d'agost de 1944 (...) van decidir liquidar el camp gitano (...), tan sols hi quedaven 16 dels 351 que hi van arribar en el Comboi Z. I van ser assassinats en l'anomenada 'Zigeunernach', la nit dels gitanos, el 2 d'agost de 1944, en la qual els maleïts nazis van assassinar a 2897 homes, dones, nens i nens, gitanos i gitanes." Nicolás Jiménez González. 'Gitanizando', 11/07/2017 (pretendemosgitanizarelmundo.com)
"L'Estat va crear equips mèdics especialitzats que van visitar clíniques, hospitals i sanatoris de tot el país, on havien de decidir, al costat dels metges dels mateixos pacients, quins serien enviats a les sis instal.lacions amb cambres de gas que es van establir: Bernburg, Brandenburg, Grafeneck, Hadamar, Hartheim i Sonnenstein." Ramon Espanyol. Breve historia del Holocausto. Nowtilus, 2011 (p. 127)La població dels territoris de l'est, ocupats durant la guerra, era considerada també pertanyent a una raça inferior, i va ser tractada com a mà d'obra esclava (o massacrada directament). De fet, el principal motiu de l'inici de la guerra havia estat aquest, l'expansió territorial, una intenció que ja anunciava el NSDAP en la seva llista de 25 punts de 1920: "Exigim espai i territori per a l'alimentació del nostre poble i per a establir al nostre excés de població".
> Fragment ampliat"Cap a finals de 1943 Himler va dictar una nova ordre (...) indicava que tot homosexual que acceptés ser castrat i que hagués tingut una bona conducta seria alliberat en poc temps. Alguns presoners de triangle rosa van creure les promeses de Himler i van consentir a deixar-se castrar com a manera d'escapar a la mortal abraçada que suposava el camp de concentració. Però malgrat observar una bona conducta (...) només se'ls va alliberar del camp de concentració per a enviar-los a la divisió de càstig Dirlewanger en el front rus, per a ser massacrats en la guerra contra els partisans." Heinz Heger. 'Los hombres del triángulo rosa: Memorias de un homosexual en los campos de concentración nazis'. Amaranto Editores, 2002
> Fragment ampliat"L'any 1939, poc després de començada la guerra, van cridar el meu germà gran, Wilhelm, a files. (...) Cap testimoni de Jehovà no pot formar part d'un exèrcit (...) Wilhelm es va negar a allistar-se a l'exèrcit alemany i fou declarat desertor. El van detenir i el van afusellar. Va morir precisament perquè no volia matar. (...) Al complir els divuit anys em tornen a demanar que renunciï a les meves creences i, davant la meva negativa, m'envien al camp de concentració de Ravensbrück. (...) El meu pare va estar vuit anys a la presó, la meva mare dos anys a Ravensbrück. (...) Wilhelm i Wolfgang van ser executats (...) Walthroth va estar dos anys a la presó, Hildegard i jo a Ravensbrück, i els tres petits en reformatoris i families adoptives." Magdalena Kusserov. Testimoni recollit a 'Ravensbrück, l'infern de les dones' (Montse Armengou y Ricard Belis, Angle Editorial, 2007, p. 227 a 238)
"No sabrem mai quants ciutadans soviètics van morir en la guerra. Però el seu tribut de sang va ser immens. (...) La invasió de l'URSS no va tenir res a veure amb la de França, on ja onejava l'esvàstica. El Führer no concedia cap valor a la vida dels soviètics. Era igual que fossin soldats o civils." Domingo Marchena, La Vanguardia, 12/09/2020Entre els milers de deportats de diferents països que, per un motiu o un altre, van ser portats als camps de concentració, hi havia també més de 9.000 republicans espanyols capturats a França, dels quals prop del 60% van morir en aquests camps (la gran majoria a Mauthausen)."De la poca roba que portaven, només van poder conservar uns calçons i una camisa. Cal subratllar que era el mes de novembre. A Mauthausen feia més de deu graus sota zero. (...) Se'ls feia treballar en condicions espantoses (...) i al cap de tres mesos, de 7.000 presoners de guerra russos vinguts de tot arreu no en quedaven més de 30 supervivents." Francisco Boix, declaració com a testimoni durant els Judicis de Nuremberg ('El Fotógrafo del Horror', Benito Bermejo, RBA, 2015)
"Vingué un transport de dones. Eren totes soviètiques. Arribaren al capvespre i les col.locaren en rengleres, fora. Érem al punt més despietat de l'hivern. L'endemà matí quan anàrem al treball continuaven allí, dempeus, en rengleres. Algunes eren per terra, mortes, tal vegada esvaïdes, no ho sé. Prohibit tocar-les. Quan tornàrem del treball, a la nit, les dones continuaven al mateix lloc, immòbils, però nues. L'endemà al matí gairebé totes eren mortes. Però unes quantes desgraciades continuaven allà, encara dempeus. Aquells ulls!... Quan tornàrem del treball la plaça era buida. ¿Comences a comprendre el que és Ravensbrück?" Lola García Etxevarrieta, testimoni recollit per Mercè Núñez, supervivents de Ravensbrück, a 'El carretó dels gossos', Edicions 62, 2005 (p. 47)
"Em van donar un número. Mariano Constant havia deixat d'existir. Allí, a Mauthausen, em diria: Spanier 4584. (...) Al formar em vaig fixar en el fet que un grup de 40 o 50 dels nostres, malalts i esgotats, havien estat separats, entrant els últims a les dutxes (...) no els vam tornar a veure més." Mariano Constant. Los años rojos; españoles en los campos nazis, Martínez Roca, Martínez Roca, 1974 (p. 111)Els qui en arribar als camps no eren afusellats o gasejats de manera immediata, eren condemnats llavors (jueus, gitanos, soviètics i la resta de col.lectius de deportats de diferents nacionalitats i ideologies), a una pena de mort diferida, mitjançant l'extenuant treball esclau, agreujat per la desnutrició, el fred extrem, la falta d'abric, les pallisses i els càstigs, la massificació, els paràsits i l'aparició de tota mena de malalties.
> Fragment ampliat"Estem tots aquí per a morir. Aquest és l'objectiu que els SS han triat per a nosaltres. No ens han afusellat ni penjat, però cadascun, privat racionalment de menjar, ha de convertir-se en el mort previst, dins d'un temps variable." Robert Antelme, supervivent de de Buchenwald. 'La especie humana'. Arena Libros, 2001 (p. 43)Informació relacionada: Totalitarismes i esclavitud durant el segle XX"El dia que havíem consumit les últimes restes de greix del teixit cel.lular, el dia que teníem l'aspecte d'un esquelet cobert amb una pell i uns quants parracs per sobre, estàvem en condicions de contemplar com el cos començava a devorar-se a si mateix: l'organisme consumia les seves pròpies proteïnes, la musculatura desapareixia. Ara el cos ja no tenia cap mena de capacitat de resistència. L'un rere l'altre, la comunitat de la nostra barraca anava morint. Tothom podia calcular amb força exactitud qui seria el següent i quan li tocaria a ell mateix." Viktor E. Frankl, supervivent de Dachau. 'L'home a la recerca de sentit' (1945). Edicions 62, 2005 (P. 41)
"Les armes letals eren a Belsen la fam, les malalties i la debilitació física. (...) els camps de concentració no estaven pensats com a presons sinó destinats a l'anihilació, fos immediata o posterior." Andrew Peters, membre de les tropes britàniques que van alliberar Belsen (fragmento de l'informe reproduït a 'He sobrevivido', d'Agnes Sasson, RBA, 2002)
"Vaig visitar al voltant d'una desena de camps de concentració. En tots vaig veure el mateix: cossos per terra, uns morts, altres ferits i suplicants. Vaig veure munts de pell i ossos apilats com si fossin llenya. (...) Esquelets vius i desemparats amb diarrea, tuberculosi, pneumònia. (...) Sent fiscal en els judicis de Nuremberg vaig poder veure que els inculpats per crims contra la humanitat havien actuat moguts per patriotisme, convençuts que havien de netejar Alemanya de jueus i races que consideraven inferiors. (...) Cap va demanar perdó." Benjamin Ferencz (fiscal en els judicis de Nuremberg). La Vanguardia, 7/6/2021.
> Fragment ampliatCap al final de la guerra, a aquesta forma d'extermini se li va afegir les anomenades marxes de la mort, les columnes de deportats que eren traslladats a peu i sota condicions climatològiques duríssimes, sense roba d'abric ni calçat adequat, sense menjar, durant dies, cap a camps més allunyats del front, i durant les quals molts morien d'esgotament i altres, defallits, com que no podien continuar caminant, eren executats d'un tret.
"A Ravensbrück ens trobem totes les presoneres formades en fila. Estava a punt de començar el que després en vam dir les marxes de la mort. Els SS, davant la imminència de la caiguda del camp en mans russes, van decidir endur-se tots els presoners cap a l'interior d'Alemanya, en direcció oposada a l'avanç rus. (...) Comencem a caminar per la carretera tota aquella gernació esquelètica. Les més dèbils van quedant enrere, i quan una cau a terra és executada allà mateix. Des del principi de la filera sentim les detonacions de les pistoles dels SS." Magdalena Kusserov. Testimoni recollit a 'Ravensbrück, l'infern de les dones' (M. Armengou i R. Belis, Angle Editorial, 2007, p. 237)Ens hem referit als diferents col.lectius víctimes de la política concentracionària i genocida nazi, però cal remarcar, de manera molt especial, que jueus i gitanos, a diferència dels altres col.lectius de deportats, són víctimes de la voluntat explícita d'extermini de tot un col.lectiu. Per això han merescut una atenció especial, i per això també el seu genocidi té noms propis, Holocaust (o Shoa) en el cas dels jueus, i Porrajmos (en romaní) en el cas dels gitanos. Sobre aquest punt, també cal assenyalar que, des del final de la guerra i fins a l'actualitat, el genocidi gitano ha merescut sempre una atenció molt menor que el jueu, per part de la comunitat internacional."Si hi ha dues paraules que han caracteritzat fins ara l'estudi del Genocidi Romaní sota el règim alemany del Tercer Reich són: silenci i oblit, aquestes són paraules que ens evoquen tristesa i dolor, paraules que han acompanyat fins avui la memòria del terrible sofriment patit pel poble Romaní a mans dels nazis." Juan Molleja Martínez. porrajmostebisterdontumareanava.blogspot.com, 8/1/2011.Un dels objectius nazis era dur a terme "una obra perfecta", no deixar cap rastre de la seva política genocida, alguna cosa que haurien aconseguit si haguessin guanyat la guerra. Atès que la van perdre, el testimoniatge dels supervivents i les restes dels camps d'extermini van quedar com a proves irrefutables (malgrat els esforços que cap al final de la guerra els alemanys van fer per destruir el major nombre de proves possible).
> Fragment ampliat"Per tot el recinte del camp es cremaven en fogueres cadàvers i robes i la pudor era indescriptible (...) per tal d'eliminar les proves abans de l'arribada dels aliats." Agnes Sasson. Supervivent de Dachau i Bergen-Belsen; al ser alliberada el 1945 tenia 12 anys. 'He sobrevivido', RBA, 2002 (p. 62)Tanmateix, malgrat les moltes proves, existeixen alguns historiadors que neguen l'Holocaust i els altres genocidis nazis, ja sigui posant en dubte la voluntat d'extermini nazi dels col·lectius afectats (només haurien existit camps de concentració, no camps d'extermini, ni les cambres de gas, ni els incineradors, ni els afusellaments massius), o les xifres de morts (s'haurien sobredimensionat de manera exagerada). Els negacionistes principalment estan vinculats a ideologies d'extrema dreta, o a països àrabs en conflicte amb l'estat d'Israel."Els homes de les SS tenien molta pressa a retirar-se i a eliminar proves de la matança. Van volar les cambres de gas i els forns crematoris de Birkenau (...) estaven molt ocupats a destruir proves. Una labor ingent, impossible de culminar amb l'Exèrcit Soviètic llançat a l'ofensiva." Miguel Salvatierra. " Auschwitz, sobrevivir al olvido". Hoy.es, 25/01/2015
Les conseqüències de l'Holocaust
Les dimensions de l'Holocaust (i de les altres actuacions genocides nazis dirigides a altres col.lectius), van ser de tanta envergadura que finalitzada la guerra, després de la creació el 1945 de l'Organització de les Nacions Unides, el 1948 es va aprovar la Convenció per a la Prevenció i la Sanció del Delicte de Genocidi (el 9 de desembre, un dia abans que la Declaració Universal dels Drets Humans, el 10). La seva aprovació no va estar exempta de dificultats, ja que durant el debat sobre allò que havia de ser considerat genocidi, la Unió Soviètica es va oposar, i va aconseguir, que no s'inclogués com a tipificació de genocidi els crims massius comesos per motius "polítics", una menció que sí que es recollia en la resolució prèvia "El crim de genocidi", de 1946 (amb l'exclusió, la Unió Soviètica evitava la consideració com a genocidi de les deportacions massives, les fams provocades i les massacres estalinistes).L'any 2005 les Nacions Unides van designar el 27 de gener com a 'Dia Internacional en memòria de les víctimes de l'Holocaust'. I el 2015, van designar el 9 de desembre com a 'Dia Internacional per a la Commemoració i Dignificació de les Víctimes del Crim de Genocidi i per a la Prevenció d'aquest Crim'.
La paraula "genocidi", abans inexistent, va ser creada en 1944 per l'advocat polonès-jueu Rafael Lemkin (fugit de Polònia quan va ser envaïda per Alemanya). Va combinar el terme grec 'geno', que significa raça o tribu, amb el terme llatí 'cidio', que significa matar. L'any següent, el Tribunal Militar Internacional de Nuremberg va acusar els principals responsables nazis de "crims contra la humanitat" (la paraula "genocidi" es va incloure en els actes del judici, però com un terme descriptiu, no legal).
Els orígens de l'antisemitisme
Els orígens de l'antisemitisme són remots i estan vinculats a l'aparició del cristianisme. Per als cristians, els jueus eren "el poble deïcida", el causant de la mort de Jesús."Els jueus són els més menyspreables de tots els homes. Ells són els pèrfids assassins de Crist." Sant Joan Crisòstom (347-407), Patriarca de Constantinoble. Citat per José Eugenio Cordero ('Holocausto. Guía didáctica', Hebraica Ediciones, 2009)L'expansió del cristianisme, i sobretot la seva arribada al poder (el cristianisme és declarat religió oficial de l'Imperi Romà l'any 380), donarà lloc al fet que, a partir de llavors, en els territoris pels quals s'expandeix i s'assenta el cristianisme la relació amb els jueus sigui complicada. I d'una "tolerància" inicial, amb el pas del temps, en algunes ocasions l'animadversió històrica s'acabarà convertint en persecucions i matances.Ja es van produir persecucions de jueus a la Hispània visigoda després de la conversió al catolicisme, el 587, del rei Recaredo (abans arrià). A partir d'aquest moment, els successius reis visigots van anar accentuant el seu antijudaisme i desplegant mesures contra ells. En el VIII Concili de Toledo (653), deia el rei Recesvinto:
"Denuncio la vida i costums dels jueus, la contagiosa pestilència dels quals taca les terres dels meus dominis, ja que havent el Déu omnipotent exterminat d'arrel totes les heretgies d'aquest regne, és sabut que només ha quedat aquesta vergonya sacrílega, la qual es veurà corregida pels esforços de la vostra devoció, o aniquilada per la venjança del nostre càstig." Citat a ''El antisemitismo en España. La imagen del judío (1812-2002)', Gonzalo Álvarez y Ricardo Izquierdo, Ed. Universidad de Castilla-La Mancha, 2002.Una dada curiosa sobre aquestes actituds i animadversions: fins al 1959, en la litúrgia catòlica del Divendres Sant encara es deia "Orem pels pèrfids jueus". I no és fins al 1965, durant el Concili Vaticà II, quan s'aprova la declaració 'Nostra Aetate', sobre les relacions de l'Església amb les religions no cristianes, i en la qual es diu el següent (en al.lusió al que a vegades abans passava):"Encara que les autoritats dels jueus amb els seus seguidors van reclamar la mort de Crist, no obstant això, el que en la seva Passió es va fer, no pot ser imputat ni indistintament a tots els jueus que llavors vivien, ni als jueus d'avui. (...) no s'ha d'assenyalar als jueus com reprovats de Déu ni maleïts, com si això es deduís de les Sagrades Escriptures."Però retrocedim al punt en el qual estàvem. Durant l'Edat Mitjana l'antijudaisme es propaga per tota l'Europa cristiana. Per exemple, el 1096, al començament de la Primera Creuada, pateixen persecució i matances els jueus de Spira, Worms, Magúncia i Colònia. O és produeixen expulsions massives, com la d'Espanya, decretada el 1492 pels Reis Catòlics (o la de França el 1182, d'Anglaterra el 1290, de Portugal el 1497, de Nàpols el 1541, etc.).L'Europa cristiana va convertir els jueus, sobretot en moments de malestars i crisis socials, en bocs expiatoris fàcils d'assenyalar i als quals atribuir els mals de torn. El resultat va ser que, durant segles, els pogroms es van anar repetint de manera cíclica.
Aquesta situació va canviar durant el segle XIX, gràcies a l'expansió i la influència del principi d'igualtat de la Revolució Francesa. Sense arribar a una veritable igualtat d'oportunitats, però amb majors cotes de llibertat, els jueus llavors van poder progressar socialment. I aquest progrés, al seu torn, va generar una nova desconfiança i enveja, sobretot en part de la societat alemanya.
Desfasat l'antic estigma religiós, per tal de justificar "de manera raonada" aquella animadversió latent, la reacció va ser, com ja s'ha dit anteriorment, l'emergència, a partir del mateix segle XIX, d'un nou antisemitisme, presumptament científic (conreat principalment a Alemanya): mitjançant teories imaginatives i proves inconsistents, es va engendrar un nou estigma, de tipus racial, segons el qual els jueus pertanyien a una raça inferior i, per tant, no podien pretendre tenir els mateixos drets que els aris. Les teories acadèmiques es van popularitzar, van influir en la política, i es van crear partits amb noms tan explícits com el Partit Alemany Antisemita.
La nova religió laica de la "puresa racial", ja en el segle XX, la incorporarà al seu ideari el NSDAP d'Hitler. I llavors, el resultat d'aquelles idees, al costat de la sensació d'omnipotència i impunitat dels dirigents nazis a causa de les seves victòries en tots els fronts al principi de la Segona Guerra Mundial, serà el que els durà a la barbàrie i la bogeria de la "Solució Final": a l'Holocaust o Shoa (i al Porrajmos, el genocidi gitano, i a tots els altres assassinats i massacres duts a terme pel nazisme).
Els dirigents nazis van crear aquell infern (òbviament amb la complicitat activa imprescindible d'una part important de la societat alemanya), sabent-se protegits per la "cortina de fum" de la confusió, la desinformació, el terror i les urgències generats pels múltiples fronts bèl.lics actius. O dit d'una altra manera: la guerra va ser un "requisit indispensable" per tal de poder posar en marxa la maquinària genocida, ja que en cas contrari, en temps de pau, hauria estat impossible passar del rebuig, la discriminació i l'assetjament previs (fins i tot amb assassinats esporàdics), al projecte d'extermini total posterior.
Els riscos d'un resum
És impossible entendre l'Holocaust sense situar-lo en el context històric en el qual es va produir (social, econòmic, polític, militar, religiós...). A causa de l'extrema complexitat i extensió d'aquest context, és impossible apuntar aquí totes les característiques, matisos i episodis del que va passar des de l'arribada dels nazis al poder, el 1933, fins a la seva derrota final, el 1945.El text anterior només pretén ser un esquema, inevitablement limitat (i per tant amb llacunes importants, de diferents tipus), del que va passar llavors. Per a una major comprensió del que va ser l'Holocaust i les seves causes (hi ha qui afirma que és impossible arribar a comprendre el que va passar), és imprescindible aprofundir en el seu estudi, intentar encaixar, en la mesura que sigui possible, les diferents peces que van donar lloc a aquest genocidi.
Sobretot, per tal d'intentar evitar que cap cosa semblant torni a passar:
"No el podem entendre, però podem i hem d'entendre d'on neix, i estar en guàrdia. Si comprendre és impossible, conèixer és necessari, perquè el que va succeir pot tornar, les consciències poden ser seduïdes i ofuscades novament: també les nostres." Primo Levi. Si això és un home' (1947), apèndix final de 1976. Edicions 62, 1997 (p. 231)"Per què és important saber com algú es converteix en un nazi? Al principi no eren malvats: eren persones normals, intel.ligents, cultes, educades (...). Una vegada travesses una línia, després en creues una altra i una altra.... I arribes al punt que estàs matant a milers de persones." Philippe Sands, autor de 'Ruta de escape', sobre Otto Wächter, responsable de la mort de milers de jueus -entre ells tota la família de Sands- quan era 'Brigadeführer-SS' del Districte de Galitzia, entre 1942 i 1943 (Citat per Vanessa Graell, El Mundo, 27/1/2021)
"Un esdeveniment estructuralment semblant a l'Holocaust es pot repetir. Si volem reduir aquest perill, haurem de tenir en compte les complexes premisses del gènere humà i no creure que els antisemites d'ahir van ser persones completament diferents de nosaltres." Götz Aly. 'Por qué los alemanes? ¿Por qué los judíos?' Crítica, 2012 (p. 275)
"Hem de sostenir la terrible veritat de l'Holocaust contra aquells que la neguen (...) a fi d'assegurar que les generacions futures puguin comprendre les causes de l'Holocaust i reflexionar sobre les seves conseqüències." Declaració del Fòrum Internacional d'Estocolm sobre l'Holocaust, Estocolm, 30/1/2000
Els que viviu segurs
A les vostres cases escalfades
Els que trobeu en tornar al vespre
El sopar calent i cares amigues:
Considereu si això és un home,
Qui treballa en el fang
Qui no coneix la pau
Qui lluita per un tros de pa
Qui mor per un sí o per un no.
Considereu si això és una dona,
Sense cabells i sense nom
Sense forces per recordar
Els ulls buits i el ventre fred
Com una granota a l'hivern.
Penseu que això ha passat:
Us confio aquestes paraules.
Graveu-les al vostre cor
Quan sigueu a casa o aneu pel carrer,
Quan us fiqueu al llit o us lleveu;
Repetiu-les als vostres infants.
O que se us ensorri la casa,
La malaltia us impossibiliti,
Els vostres fills us girin la cara.Primo Levi. 'Si això és un home' (1947). Edicions 62, 1997.
> Més poeies sobre l'Holocaust.
--
Bibliografía principal:
José Vicente Mestre. Nazismo y Holocausto, reflexión y memoria. Ediciones Carena, 2012
Ramon Espanyol. Breve historia del Holocausto. Nowtilus, 2011
Annette Wieviorka. Auschwitz explicat a la meva filla. Pòrtic/Edicions 62, 2000
Enciclopedia del Holocausto. encyclopedia.ushmm.org
Les cites agafades de diferents pàgines d'Internet han estat totes recollides el 2020.