Història dels drets humans

Totalitarismes i esclavitud durant el segle XX

A principis del segle XX l'esclavitud pràcticament havia deixat d'existir. En uns pocs països continuava sent legal, mentre que la gran majoria ja l'havia abolit durant el segle anterior. Com en l'actualitat, existien diferents formes i graus de relacions de servitud, però l'esclavitud tradicional, al marge d'uns petits reductes, semblava que era ja definitivament un capítol de la història passada.

No obstant això, de forma inesperada en diferents llocs i moments va emergir una nova forma de treball esclau, vinculada a les grans convulsions socials de caràcter bèl.lic o revolucionari que es van produir. De forma paradoxal, això va succeir de vegades en societats extraordinàriament cultes, com en el cas d'Alemanya.

Després de la seva arribada al poder, el règim nazi va organitzar un metòdic sistema de camps de treball forçat, alimentats primer amb la repressió interna i després amb les deportacions procedents dels països envaïts (no ens ocuparem ara dels camps estrictament d'extermini, ja que tot i la seva estreta relació amb els camps de treball, el seu objectiu era ja d'entrada òbviament un altre; en el complex de Auschwitz, integrat per diferents camps, n' havia dels dos tipus).

Informacions relacionades: L'Holocaust | Genocidis (història de la pena de mort)

El model esclavista ideat pel nazisme recull característiques de models esclavistes anteriors: l'esclavitud com a dret del més fort o de conquesta, la presumpta inferioritat de les persones esclavitzades, el dret absolut sobre l'esclau, fins i tot sobre la seva vida (no importa que el treballador forçat mori, ja que no hi ha cap dificultat en substituir-lo amb nous deportats), la seva justificació com a necessitat econòmica i productiva dels projectes de desenvolupament de l'Estat, etc.

"La visió racista del món dels nazis implicava la condemna d'una massa anònima a treballar en profit seu, amb el convenciment que la moral del treball era una part consubstancial de la condició ària i que la resta dels humans havien de ser educats d'acord amb aquesta moral. Aquesta filosofia permet deduir que en cas d'haver-se produït la victòria del nazisme, l'esclavatge hauria format part del nou ordre, com queda clar en les paraules de Pohl [Oswald] en una carta dirigida a Himmler, on li exposava el seu programa de convertir el treball dels deportats en un sistema esclavista més enllà dels temps de guerra."
Rosa Toran. Vida i mort dels republicans als camps nazis. Proa, 2002 (p. 122)

"Després de 1938, els nazis van explotar cada vegada més el treball forçat dels 'enemics de l'estat', suposats antisocials i presumptes criminals, per a obtenir-ne benefici econòmic i cobrir la desesperant escassedat de mà d'obra. (...) Quan Alemanya va conquerir Polònia la tardor de 1939 i va establir el Generalgouvernement, les autoritats d'ocupació alemanyes van exigir que tots els homes jueus i polonesos realitzessin treballs forçats no remunerats. (...) Al començament de l'estiu de 1940, les SS regionals i les autoritats civils de la Polònia ocupada ja explotaven els jueus en camps especials de treballs forçats per a jueus sota la jurisdicció de les SS, les autoritats civils o militars alemanyes. (...) A partir de 1940, les autoritats alemanyes van arrestar civils polonesos, tant homes com dones, i els van deportar al Reich perquè realitzessin treballs forçats en fàbriques i granges alemanyes. (...) De 1942 a 1944, els alemanys van deportar a gairebé tres milions de civils soviètics a Alemanya, Àustria i Bohèmia-Moràvia perquè realitzessin treballs forçats. (...) Els alemanys també van deportar civils d'altres països europeus ocupats perquè treballessin al Reich. A l'agost de 1944, més de 7.500.000 de treballadors no alemanys van ser registrats al servei del Reich; la gran majoria eren persones que realitzaven treballs forçats."
Los trabajos forzados en profundidad. Enciclopedia del Holocausto
www.ushmm.org/wlc/es/article.php?ModuleId=10007788 (2010)

"Hem de sortir les sis-centes del barracó i formar al pati. Ens fan despullar i hem de córrer carretera amunt, carretera avall, passant per davant dels oficials vestits amb els seus uniformes formidables. Els acompanyen un grup de civils, representants de la indústria de guerra alemanya, que vénen a comprar les esclaves per a les seves factories als SS. Ravensbrück era un gran mercat d'esclaves."
Lise London, supervivent de Ravensbrück. Testimoni recollit a 'Ravensbrück, l'infern de les dones' (Montse Armengou i Ricard Belis, Angle Editorial, 2007, p. 136)

El Japó també va aplicar una política de treballs forçats en els territoris ocupats durant la seva expansió imperialista pel sud-est asiàtic, obligant els seus habitants a treballar en condicions d'esclavitud en les indústries necessàries per als seus projectes bèl.lics: la mineria, les fàbriques d'acer, d'armament i les grans construccions.

"L'expansió de l'imperi japonès i l'inici de la Segona Guerra Mundial van tenir fortes conseqüències per a la població coreana. D'acord amb fonts sud-coreanes, s'estima que fins a 7,8 milions de coreans van ser reclutats com a soldats o com a treballadors esclaus des de l'etapa prèvia fins al final de la guerra. Molts van ser enviats a treballar en mines o en fàbriques de municions al llarg d'àsia, mentre uns altres van haver de combatre en les files de l'Exèrcit nipó."
BBC News, 'Trabajo forzado y esclavas sexuales, las claves de la disputa histórica que mantiene enfrentados a Japón y Corea del Sur', 2/8/2019

"Un grup d'expresoners de guerra nord-americans acaba de designar un nou objectiu a l'hora de reclamar responsabilitats pels horrors d'aquell conflicte bèl.lic: les empreses japoneses. (...) Els veterans estatunidencs, 11 en representació d'un grup de 500, han presentat (...) una demanda col.lectiva contra Kawasaki, Mitsubishi, Mitsui, Nippon Steel i Showa Denko. Denuncien que, després de ser capturats en els camps de batalla asiàtics, van ser obligats a treballar en factories d'aquests cinc gegants de la indústria japonesa. (...) Aquest grup de veterans assegura que els seus captors japonesos els van colpejar sistemàticament, els van sotmetre a terribles fams i els van negar assistència mèdica i sanitària. Les cinc empreses denunciades, assenyala Eli Warach, advocat dels demandants, són tan sols algunes de les moltes que, al Japó o els seus territoris conquistats durant el conflicte, van utilitzar a presoners nord-americans o d'altres nacionalitats com a mà d'obra esclavitzada."
Javier Valenzuela. 'Esclavos de las empresas japonesas', El País, 16/09/1999

Al costat de les experiències d'Alemanya i el Japó relacionades amb l'explotació laboral en condicions d'esclavitud en camps de concentració, ocupen un lloc principal, tant pel volum de població afectada com per la seva durada, les experiències de les dictadures socialistes: el gulag soviètic, els laogai xinesos i els camps de reclusió de Corea del Nord. En el cas de la Unión Soviètica, Alexander Solzhenitsyn, condemnat a vuit anys de treballs forçats per les seves opinions antiestalinistes, ens va deixar un testimoniatge descarnat de la seva experiència a "Arxipèlag Gulag":

"Com s'arriba a aquest misteriós Arxipèlag? Contínuament hi volen avions, naveguen vaixells, s'arrosseguen sorollosament els trens, però no duen cap rètol que indiqui el lloc de destinació. (...) I per als que van allí (...) hi ha una sola i obligatòria forma d'arribar: a través de l'arrest. (...) Això també es devia al fet que la gent desconeixia el mecanisme de les epidèmies d'arrestos. Els 'Òrgans' gairebé mai tenien sòlides raons per a preferir l'arrest d'algú en concret; el que els importava era arribar a les xifres establertes. (...) no crec equivocar-me a l'afirmar que la 'riuada' del 37-38 no va ser l'única ni la principal, encara que potser una de les tres més importants riuades que van embussar les pudentes i tenebroses canonades del nostre clavegueram penitenciari. Abans d'ella es va produir la riuada dels anys 29-30, un bon riu Obi, que va arrossegar a la tundra i a la taiga a uns milions de camperols. (...) I després hi va haver la riuada del 44-46, un bon Yenisei: les canonades del clavegueram van arrossegar 'nacions' senceres i a milions i milions de presos (...)."
Arcipiélago Gulag. Plaza & Janés. Barcelona, 1974 (p. 13, 20, 31)

En el cas de la Xina, els laogai comencen a funcionar a gran escala després de la Revolució Cultural de 1966. Des de llavors es calcula que hi han passat al voltant de cinquanta milions de persones. Pel que sembla, els laogai (igual que els camps de reclusió i treballs forçats de Corea del Nord), segueixen existint en l'actualitat, alimentats amb milions de persones, opositores reals o imaginàries:

"En el món es coneixen els camps de concentració nazis i el gulag soviètic, però gairebé no se sap res sobre l'articulada complexitat del sistema de camps de treballs forçats que havien mantingut, i mantenen, empresonats a milions de ciutadans xinesos en condicions brutals i deshumanitzadores, i en la majoria dels casos, sense sentència ni judici previ."
Harry Wu, entrevista de Yolanda Monge. Con los juguetes chinos se compra sangre de presos. El País, 26-4-2008 (Harry Wu és escriptor i activista dels drets humans; va estar empresonat des dels 23 fins als 42 anys)

A una escala molt menor que les grans xarxes de camps de treballs forçats que durant el segle XX es van organitzar als països esmentats, es poden situar les colònies penals com les quals durant el segle XIX el Regne Unit va mantenir a Austràlia i França en la Guyana francesa. Als penals del segle XIX s'enviava als condemnats per diferents delictes, en teoria amb la idea llavors bastant comuna que el treball forçat no era només una pena justa sinó també una bona mesura per a reeducar aquelles persones. Però de la mateixa forma que llavors es podia arribar a un penal per delictes objectius, per exemple l'assassinat, la veritat és que també era una via per a desfer-se de persones indesitjables, com marginats socials, aturats crònics, alcohòlics, etc.

Durant el segle XX els sistemes dictatorials de dretes i d'esquerres van fer servir arguments semblants, però la logística que van posar en marxa i les persones que van resultar afectades es van moure en una escala fins llavors absolutament desconeguda: grans sectors de la societat, milions de persones (en ocasions poblacions o regions senceres), es van veure privades de la seva llibertat i obligades al treball forçós. Els motius en molts casos eren completament arbitraris, una arbitrarietat disfressada amb l'oportuna distorsió de les causes per les quals s'efectuaven les detencions, qualificant els detinguts segons els casos com a subversius, antisocials, criminals o el que fes falta.

Els països que s'han esmentat són els més coneguts i els més significatius pel volum de persones afectades i per la durada dels seus sistemes de treball esclau. Però no són els únics. Desgraciadament, dintre d'aquesta categoria es poden incloure les experiències d'altres règims dictatorials. Per exemple, amb els mateixos criteris de productivitat econòmica, càstig i menyspreu dels condemnats, després de la Guerra Civil es va organitzar a Espanya el Servei de Colònies Penitenciàries Militaritzades, nom amb el que es va batejar la xarxa de camps de treball forçat del franquisme:

"Es tracta de l'explotació laboral sistemàtica de centenars de milers de presoners polítics republicans per part de la dictadura, que els va utilitzar de fet com a autèntics esclaus pràcticament fins a les mateixes acaballes del franquisme, en concret fins l'any 1970, quan encara algunes empreses privades espanyoles tenien al seu servei presos polítics obligats a realitzar treballs forçats per tal de veure reduïdes les seves fortes condemnes de presó. (...) gairebé sempre en unes condicions laborals i de vida infrahumanes, constantment sotmesos a tot tipus de vexacions i maltractaments, i sense rebre gairebé cap tipus de salari o contraprestació econòmica, només amb l'esperança de poder redimir part de les seves gairebé sempre molt llargues condemnes de presó, imposades mitjançant l'ús i abús sistemàtic de la Llei de Responsabilitats Polítiques, a través dels treballs forçats."
Jordi García Soler. Los esclavos del franquismo. El Siglo, 25-3-2002
www.nodo50.org/foroporlamemoria/documentos/esclavos_franquismo.htm (2010)

L'esclavitud sexual en els conflictes armats

Dèiem al principi que durant el segle XX van aparèixer renovades formes d'esclavitud. Una d'elles va ser l'esclavitud sexual a gran escala que es va organitzar durant l'expansionisme alemany i japonès de la Segona Guerra Mundial: amb l'objectiu de satisfer les tropes, es calcula que al voltant de 34.000 dones europees van ser forçades pels nazis a dedicar-se a la prostitució. Els japonesos van aplicar la mateixa política, tant a la Xina abans ja de l'inici de la Segona Guerra Mundial com en els altres països que van ocupar:

"Fins a 200.000 dones i nenes van ser obligades per l'exèrcit japonès a suportar situacions d'esclavitud sexual abans de la II Guerra Mundial i en el seu transcurs. Les van esclavitzar i les van violar reiteradament durant mesos o anys. Moltes van ser torturades i maltractades –copejades, apunyalades o cremades amb cigarrets­. La majoria tenien menys de 20 anys; algunes, només 12. Humiliades i avergonyides, les supervivents (anomenades eufemísticamente "dones de solaç") van guardar silenci durant decennis. Van quedar molt traumatitzades, i durant més de 50 anys la majoria van patir aïllament, vergonya, problemes de salut mental i física i pobresa. Un gran percentatge d'elles no es van casar mai. Moltes van quedar incapacitades per a procrear a causa de lesions internes o a malalties de transmissió sexual."
Amnistía Internacional. Todavía esperando justicia, 22-2-2006
asiapacific.amnesty.org/library/Index/ESLASA220022006?open&of=ESL-JPN (2010)

Aquesta submissió humiliant, mai suficientment ressaltada (les autoritats japoneses sempre han intentat minimitzar-la, i quan s'ha convertit en un fet públic i innegable han procurat limitar les seves responsabilitats, per exemple evitant les compensacions en aquells casos en que encara era possible), forma part del paper subordinat que totes les societats han atorgat a la dona, i que si en temps de pau ja les situa en una posició d'inferioritat i de dependència, en temps de conflictes armats les converteix, juntament amb els infants, en la població més vulnerable:

"Es calcula que prop del 90% de les víctimes de guerra en l'actualitat són civils, la majoria d'ells dones i infants, en contrast amb el que succeïa fa un segle, quan el 90% dels que perdien les seves vides era personal militar. Encara que comunitats senceres pateixin les conseqüències dels conflictes armats, les dones i les nenes es veuen particularment afectades a causa de la seva condició jurídica i social i el seu sexe. Sovint les parts en un conflicte violen les dones, i en ocasions utilitzen les violacions sistemàtiques de les dones com una tàctica de guerra."
Naciones Unidas. La mujer y los conflictos armados, 2000
www.un.org/spanish/conferences/Beijing/fs5.htm (2010)

Informació relacionada: Les nenes; doblement invisibles i víctimes (dintre de la Història de la infància)

Altres esclavituds

Els camps de treballs forçats i l'esclavitud sexual durant la Segona Guerra Mundial no esgoten, en absolut, l'extens catàleg de formes d'esclavitud que es van produir durant el segle XX, o que segueixen vigents al segle XXI. Segueixen existint tant formes atàviques d'esclavitud en alguns països àrabs (Sudan, Mauritània), com en d'altres països diferents formes d'esclavitud per deutes (Pakistan, Índia), segrestos de persones amb la finalitat de sotmetre-les al treball forçós (Brasil), prostitució forçada (a pràcticament tot el món, en molts casos amb nenes), etc. Els exemples anteriors no són exhaustius (faria falta una dedicació i un espai molt més grans, una mena d'extensa enciclopèdia de l'esclavitud), de la mateixa manera que tampoc són exhaustius els exemples dels pocs països ressenyats; només es faciliten per a donar una idea de les dimensions del problema.

A les altres pàgines dedicades a l'esclavitud es toca també algun d'aquests temes.