Història de la infància

Les nenes. Doblement invisibles i víctimes

En diferents apartats (abusos sexuals, infanticidi, casaments de menors, etc.) ja ens hem referit al fet que les nenes solen ser les principals víctimes d'algunes de les violacions greus dels drets de la infància. I dels oblits o marginacions, com és el cas de l'educació, l'alimentació o l'atenció sanitària. I és que la història de les nenes, com la història de les dones, és doblement opaca, invisible, marginal, violentada.

Els motius de marginació són acumulatius. Es pot ser humà i menor. Menor i nena. Nena i pobra. Pobra i ètnicament diferent. D'una altra ètnia i esclava. Esclava i malalta o deficient. Al llarg de la història, com més adjectius dels anteriors s'han acumulat, més difícil ha estat, no ja una vida digna (normalment impensable), sinó la pura supervivència: senzillament evitar l'assassinat, l'infanticidi.

El menyspreu històric cap a les dones, emparat en codis i legislacions misògines, arcaiques i tremendament injustes, justificades per pensadors, pedagogs i líders religiosos, feia que la precarietat pròpia de la vida infantil en aquelles societats, en el cas de les nenes, fos encara més accentuada. Per exemple, quina confiança i seguretat podia tenir una nena en moments històrics en els quals es proclamaven barbaritats sobre les dones com les següents?

"Dona, hauries d'anar vestida de dol i amb parracs, presentar-te com una penitent banyada en llàgrimes per redimir d'aquesta forma el teu pecat d'haver perdut el gènere humà. Tu ets la porta de l'infern, tu vas ser qui va trencar els segells de l'arbre prohibit: tu la primera que vas violar la llei divina, tu la que vas corrompre aquell a qui el diable no s'atrevia a atacar de front; tu, finalment, vas ser la causa que Jesucrist morís."
Tertulià (150-230)

"Tota dona hauria de sentir-se avergonyida només de pensar que és una dona."
Sant Climent d'Alexandria (S.II d.C)

"La dona és un mascle incomplet."
Sant Tomàs d'Aquino (1225-1274)

"Si veus una dona, pensa que és el Diable, una espècie infernal."
Pius II (Papa de 1458 a 1464)

Aquestes cites corresponen a la tradició cristiana, però en totes les tradicions i cultures la valoració de les dones i les nenes ha estat similar. Per exemple, molt abans, a la Xina, Confuci (551-479 aC) ja deia:

"És tanta l'estupidesa de caràcter de la dona que en totes les qüestions ha de desconfiar d'ella mateixa i obeir el marit."

Fins i tot defensors dels drets de la infància i atents observadors de les seves necessitats, en referir-se a les nenes no han sabut treure's del damunt la llosa històrica de discriminació que pesava sobre elles. Com per exemple Rousseau (i no és un cas aïllat, ans el contrari), quan en la seva obra "L'Emili" (1762) ens deia:

"Per aquesta raó, l'educació de les dones sempre ha de ser en relació amb els homes. Agradar-nos, ser-nos d'utilitat, fer-nos estimar-les, educar-nos quan som joves i cuidar-nos d'adults, aconsellar-nos, aconsolar-nos, fer les nostres vides fàcils i agradables: aquestes són les obligacions de les dones durant tot el temps i és el que se'ls ha d'ensenyar en la seva infantesa."

Actualment, malgrat els innegables avanços aconseguits (sobretot des del segle XX), de les mesures nacionals i internacional adoptades per protegir la infància, la discriminació i la violència que han patit les nenes al llarg dels segles continua persistint.

"En gran part del món, les dones i les nenes pateixen discriminació. Tenen menys drets socials, econòmics i jurídics que els homes. Les desigualtats abunden: en alguns països, un home pot violar impunement una dona a condició que després es casi amb ella. Pot ser eximit de càstig per apallissar o matar la seva esposa si la sorprèn en flagrant adulteri. Els sistemes jurídics estan imbuïts de normes socials que reforcen les desigualtats de gènere, fomentant que es desconfiï de les dones i impedeixen a moltes dones la possibilitat de recórrer a la justícia.
(...)
Les accions per proscriure pràctiques discriminatòries com el matrimoni en la infància, els assassinats "per preservar l'honor" o "purificar" les viudes, entre altres, tenen poques possibilitats d'èxit si no van acompanyades de mesures eficaces per promoure normes equitatives que respectin els drets de les nenes i les dones. Per exemple, alguns països d'Àfrica, el sud del Sahara i d'Àsia han proscrit la mutilació o tall genital femení, però topen amb dificultats per obligar a acatar aquestes prohibicions. En la mesura que les filles continuïn sent objecte de discriminació i devaluació, especialment en el context de les limitades opcions de què disposen les famílies pobres, la mera prohibició del matrimoni en la infància no aconseguirà el seu propòsit. De manera similar, és possible que sigui difícil eliminar la mutilació o tall genital femení quan aquesta pràctica està estretament vinculada amb les possibilitats d'una dona de contreure matrimoni i adquirir una identitat social. Aquesta pràctica sol ser encoratjada pels parents i marca l'ingrés de la nena a una posició de més gran reconeixement per la comunitat i una millor condició social."
UNFPA, Fons de la Població de Nacions Unides. Estat de la població mundial, 2005

Informació relacionada:
Els drets de les dones al llarg dels segles. Recopilació de cites