_Humor gràfic, drets humans i educació 

Propostes d'activitats - En contra de

"Des del balcó del somriure, també és possible animar i aplaudir la rebel.lia i la resistència." José Ángel Ezcurra (1)

En les propostes El riure i Estereotips, prejudicis i discriminació s'incideix en la necessitat de no desvincular l'exercici de l'humor de l'empatia, com una via més de cara a la consolidació d'un model social basat en la convivència i no en l'enfrontament. El model humorístic que defensem es basa per tant en l'humor empàtic, integrador, aquell que evita riure's dels altres, i amb més motiu, "contra els altres".  ¿Aquesta actitud ha de mantenir-se sempre, siguin les que siguin les circumstàncies i amb total independència del que facin els altres? L'objectiu de l'activitat és reflexionar sobre aquest tema.
 

Desenvolupament. Organitzar un debat o proposar l'elaboració de treballs individuals escrits sobre el text següent:

"Diuen que ens hem de riure amb els altres, en lloc de riure'ns d'ells. És una opinió que comparteixen la majoria d'humoristes i de teòrics de l'humor, ja que quan riem de les altres persones generem malestar i conflictes. Aquest desitjable respecte no té excepcions? Sempre hem de comportar-nos així? Per exemple: També hem de riure amb els dictadors, amb els maltractadors, amb els homòfobs, amb els explotadors econòmics, amb els corruptes o amb els fonamentalistes religiosos? O al contrari, en casos com els apuntats no només seria estúpid riure amb aquests personatges, sinó que fins i tot pot ser aconsellable "riure en contra" dels seus excessos? És a dir, utilitzar les eines de l'humor per desemmascarar i intentar detenir els abusos d'aquestes persones o col.lectius, recorrent si cal a la ironia i la sàtira més afilades i mordaces." (2)

Idees per al debat (o per pautar el treball escrit):

• Quins perills té l'ús de l'humor com a arma, fins i tot quan el seu objectiu en teoria és la defensa d'una causa èticament justificable, com ara la lluita contra el racisme, la misogínia o l'homofòbia?
• Si s'accepta l'ús de l'humor com a arma en casos de vulneració de drets (per exemple sota una dictadura),  ¿és fàcil marcar els límits de les circumstàncies en les quals aquest ús estaria justificat? Quins serien els criteris?
• Sigui el que sigui l'objectiu, existeix alguna línia èticament infranquejable? Dins d'un context humorístic, l'insult i la grolleria es poden justificar en alguna ocasió, per algun motiu?
• Si un acudit homòfob és detestable a causa de la seva agressivitat, també és rebutjable, en la mesura que sigui agressiu, un acudit satíric que denunciï l'homofòbia?
• Pensar en acudits agressius (publicats en la premsa, revistes, blogs, xarxes socials, etc.) que denunciïn abusos de drets humans. Està justificada la seva publicació?
• Citar humoristes actuals representatius d'aquest humor agressiu en contra els abusos dels poderosos, a favor dels drets de les persones més desprotegides, etc.
• Si la llibertat d'expressió és un dret fonamental, ¿se n'han de poder beneficiar exactament igual els qui la usen, per exemple, per promoure l'odi contra els homosexuals que aquells que denuncien l'homofòbia? (o els qui la usen per justificar la discriminació de la dona i els qui la usen per denunciar aquesta discriminació, els qui la usen per alimentar la xenofòbia i els qui la denuncien, etc.).
• Comentar la següent frase de Voltaire: "No comparteixo les teves idees, però estic disposat a donar la meva vida pel teu dret a defensar-les". Donar la vida sona molt extrem, però sense arribar a tant, reivindicaries "el dret" d'un homòfob a fer apologia de l'homofòbia? (o d'un racista i el racisme, etc.).
• L'humor, quan s'utilitza com a arma, és una arma molt modesta. Després hi ha les armes i les municions "de debò": fusells, bales, mines, bombes, míssils... En quines circumstàncies i amb quins objectius Nacions Unides promou o autoritza l'ús d'intervencions armades?
• El pacifisme a ultrança és moralment superior a l'ús de la violència en cas de legítima defensa?