Propostes monogràfiques sobre temes diversos
Percepcions enganyoses

Descripció
A partir de l'observació de figures ambigües, reflexionar sobre la fiabilitat de les opinions basades en la percepció dels sentits i les cauteles necessàries en emetre judicis.

Àrea
Ètica, Plàstica, Ciències socials, Tutoria.

Edat
ESO i Batxillerat (a partir de 12 anys)

Durada
20 minuts (60 minuts si es vol treballar més a fons).

Dret relacionat
Els articles 8 al 12 de la Declaració Universal dels Drets Humans relatius al dret a igualtat davant la llei i els judicis justs.
>> documents de les Nacions Unides en formato HTML y PDF.

Objectius
Reflexionar sobre aquelles situacions en les quals es poden provocar injustícies a causa de percepcions distorsionades de la realitat.
Evidenciar les necessàries cauteles quan es tracta d'emetre judicis.
Reflexionar sobre els judicis dels tribunals de justícia que finalitzen amb sentències de conseqüències irreversibles, com la pena de mort.

Preparació per part del professorat
Si es considera oportú, familiaritzar-se amb el material de suport que es facilita, ampliant eventualment la informació i els recursos a través d'altres fonts d'informació.

Material o suport
Impressió o projecció de les figures ambigües proposades.
Opcionalment, textos sobre les percepcions il.lusòries, sobre condemnats innocents, etc.

Metodologia
Es proposen dues opcions. Una d'aproximadament d'uns 20 minuts de durada, i una altra de 60 minuts (o de més durada, si es vol treballar més a fons).

-Opció 1 (20 minuts)

Mostrar durant només uns instants una de les figures (o les dues, primer una i després l'altra), i preguntar què és el que han vist:

-------
imatges en alta resolució, arxiu PDF

Tornar a ensenyar les imatges, sense presses.

• Què han vist la primera vegada en la primera imatge, una jove o una vella? I en la segona, un vaquer o un vell? (annex 1).
• Passen aquest tipus de casos en la vida real, quan davant una mateixa escena dues persones potser vegin i recordin coses diferents?
• A partir de la constatació de l'eventual contradicció de la informació que ens aporten els sentits, valorar la seva possible repercussió quan es tracta d'establir la veracitat d'uns fets. Per exemple, en un judici: un testimoni està convençut "d'haver vist algú" que en realitat no era en el lloc en el qual se'l situa (i a més potser no té coartada per provar la seva absència).
• Aquesta possibilitat, provocada per la fal.libilidad dels sentits, és un argument a favor de l'abolició de les penes de caràcter irreversible, com la pena de mort?


-Opció 2 (60 minuts o més)

Els passos inicials a seguir són els mateixos, només que utilitzant més recursos complementaris i aprofundint més en els dilemes que es presenten. Alguns suggeriments:

1- Fer una breu exposició sobre les figures ambigües les il.lusions òptiques (annex 2). Per exemple, es poden mostrar o esmentar les figures de la copa/cares (copa de Rubin) o la dels cubs canviants (variant dels cubs de Necker), segurament ja conegudes per l'alumnat a causa de la seva gran difusió:

----
> imatges en alta resolució, arxiu PDF

2- Comentar que els sentits només aporten una part de la informació sobre "allò percebut", la resta és el resultat de la seva combinació amb la informació d'experiències anteriors emmagatzemada en el nostre cervell. És a dir, que segons les experiències prèvies "veiem de formes diferents". Com poden afectar aquestes "manipulacions" o "prejudicis" del cervell la recerca de la veritat sobre uns fets determinats?

3- Comentar el text de Nolasc Acarín pertanyent a "El cerebro del rei" sobre la fragilitat de la memòria i la falta d'objectivitat, en ocasions, de les percepcions. Altres textos que es poden utilitzar amb la mateixa finalitat són Els sis cecs i l'elefant i El mite de la caverna.

4- Comentar notícies de condemnes judicials que posteriorment s'ha demostrat que es van basar en proves equivocades.

5- Buscar exemples de pel.lícules en les quals alguns indicis sembla que acusen i serveixen per condemnar una persona potser innocent. Per exemple, 12 homes sense pietat.

6- Utilitzar més imatges ambigües, inestables o il·lusòries per a la seva anàlisi. A internet es poden trobar fàcilment moltes més imatges, de tot tipus. N'adjuntem algunes aquí: percepcions-4.pdf (730 KB)

7- Reflexionar sobre alguna eventual situació en la qual una percepció distorsionada nostra hagi perjudicat d'alguna manera algú.

8- Comentar casos extrems d'alteracions dels sentits i les seves eventuals repercussions sobre les versions d'uns mateixos fets o experiències. Per exemple: a) l'alteració de la consciència induïda a través de l'alcohol i altres drogues; b) l'alteració de la consciència causada per algunes malalties mentals; c) les distorsions cognitives causades per algunes  malalties neurològiques (sinestèsia, agnòsia, etc.). Com gestionen els jutges aquestes eventuals situacions?

Avaluació
¿Les reflexions proposades durant l'activitat són útils de cara a estar més vigilants en el cas d'emetre opinions o fer afirmacions relacionades amb coses que hem vist o escoltat, o que ens han dit que uns altres han vist o escoltat?
¿Som conscients d'haver protagonitzat algun cas com els descrits, ja fos de forma activa o passiva, emetent una valoració o judici inexacte o injust, o patint-ho?

Continuïtat o relació amb altres activitats
Altres propostes de la Guia sobre judicis justs: El gran ajustador, Simulació d'un judici.

Elaboració del material
Adaptació i ampliació a càrrec del Grup d'Educació d'Amnistia Internacional Catalunya de l'activitat "Percepción" (La alternativa del juego - 2. Seminario de educación para la paz, Asociación Pro Derechos Humanos. Los Libros de la Catarata. Madrid, 1990).
 

Annex 1 - Pistes per si es tenen dificultats per descobrir les dues imatges ambigües de cadascun dels dos primers exemples.

 
-Figura 1. Què és el que es veu? Una noia jove de la qual gairebé només es veu una galta? O una dona vella de cara? Si es veu la dona vella, pensar que el seu nas podria ser la galta i barbeta d'una noia, el nas de la qual coincideix amb la berruga de la dona. Si el que es veu és la noia, fixar-se en els detalls anteriors o mirar com el collaret de la noia és la boca de la vella.
-Figura 2. És el mateix cas anterior, però en masculí. O un jove vaquer que porta un mocador al coll, o un vell, la boca del qual és el mocador del jove.


Annex 2 - Breu explicació sobre les figures ambigües, inestables i il·lusòries.

 
Ilusiones ópticas. www.opticas.info/articulos/ilusiones-opticas.php (2014)

Definició d'il·lusions òptiques
Les il.lusions òptiques són efectes sobre el sentit de la vista caracteritzats per la percepció visual d'imatges que són falses o errònies. Falses si no existeix realment el que el cervell veu o errònies si el cervell interpreta equivocadament la informació visual.

Mecanismes que expliquen les il·lusions òptiques
L'origen de les il.lusions òptiques pot estar en una causa fisiològica, com un enlluernament a causa d'un estímul lluminós intens que deixa per uns instants saturats els receptors lluminosos de la retina, o per contra pot ser un fenomen cognitiu, quan la causa és la interpretació errònia per part del cervell dels senyals que l'ull li envia, per exemple una mala interpretació de la dimensió relativa de dos objectes a causa de la perspectiva.

(...)

Les il·lusions òptiques cognitives poden fer-se patents mitjançant nombrosos experiments dedicats a atacar determinades vulnerabilitats del sistema visual. Són conegudes moltes figures que en ser observades aparenten alguna cosa diferent del que realment representen.

(...)

Les il·lusions cognitives se subdivideixen en: ambigüitats, deformacions, paradoxes, ficcions.

Ambigüitats. Són figures que presenten dues alternatives de percepció. Per exemple el cub  Necker o la copa de Rubin.

Deformacions. Consisteixen en errors de percepció de la grandària, la longitud, la curvatura, els angles o qualsevol altra propietat geomètrica.

(...)

Paradoxes. Presenten objectes impossibles. Un gran aficionat a crear aquest tipus de figures va ser el pintor M. C. Escher, que va crear efectes sorprenents com a escales ascendents que comencen i acaben en el mateix punt. Una altra figura clàssica és el triangle de Penrose.

Ficcions o visions òptiques. És la percepció d'imatges que en realitat no existeixen. Aquest tipus d'il.lusions òptiques solen ser conseqüència d'estats d'alteració mental.