Propostes monogràfiques sobre temes diversos
El Gran Ajustador

Descripció
La diferencia entre justícia i càstig: reflexió a partir d'un text que mostra la irracionalitat de la Llei del Talió.

Àrea
Socials, Ètica, Tutoria.

Edat
ESO i Batxillerat (a partir de 12 anys).

Durada
60 minuts.

Dret relacionat
Articles 6 a 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans (relacionats amb el dret a judicis justos).
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Analitzar alternatives de solució davant fets antisocials o delictius.
Diferenciar entre justícia i càstig.
Comprendre la irracionalitat de la Llei del Talió.

Preparació per part del professorat
--

Material o suport
Text adjunt: "El Gran Ajustador"

Metodologia
Distribuir els alumnes en cinc grups.
Donar a cada grup un exemplar del relat adjunt.
Han de contestar de forma individual:
 

a) Quines altres possibles solucions hi havia en el cas plantejat? Quina hagués estat la millor solució? Per què?
b) Per què és o no vàlida la solució adoptada?
c) Què ha de buscar, per sobre de tot, la justícia?
—Que el delinqüent pateixi en pròpia carn el mal que ha fet.
—Reparar, si és possible, el mal fet.
—Intentar que el delinqüent modifiqui la seva conducta.
—Eliminar el delinqüent.
—Altres objectius.
d) Els càstigs, la justícia i les alternatives.
—Quina és la diferència entre justícia i ajustament de comptes?
—Quina és la relació entre càstig i ajustament de comptes, d'una banda, i d'una altra entre càstig i justícia?
— Pot ser necessari el càstig per a impartir justícia de forma equitativa i eficaç?
—Quina altres possibilitats hi ha per a impartir justícia?


Discutir dintre del petit grup les conclusions individuals, i després en el gran grup.

Nota: és important que l'alumnat entengui que es tracta de raonar les respostes, i no de "endevinar la resposta exacta". Importa, també, que l'exposició en públic sigui ordenada i no menysprear els diferents punts de vista que puguin aportar una comprensió complementària del problema.

De manera opcional:
-demanar que cada alumne imagini i escrigui un final diferent de la història.
-escenificar, en forma de judici, el contingut del quart fragment, improvisant el diàleg de manera que intervinguin l'acusat, l'acusador, un defensor i un jutge.
-demanar que els alumnes imaginin i redactin un cas similar o diferent.

Avaluació
Aprofitant les aportacions dels propis alumnes, donar una senzilla explicació dels objectius de la justícia en relació als delictes: la priorització de la reeducació i la resocialització en el nostre sistema judicial.
Comparar-lo amb la mentalitat de la Llei del Talió.
Relacionar-lo amb la necessitat de la recerca social del bé comú, condicionada al seu torn per la necessitat del respecte escrupolós dels drets individuals.
Fer extensives les conclusions del debat inicial dels grups a qualsevol altre tipus de situacions antisocials o delictives: a) relacionades amb la pròpia vida escolar, familiar o social, b) en els casos de tortura i pena de mort.

Continuïtat o relació amb altres activitats
Les altres activitats sobre judicis justos de la carpeta Els drets humans (a més de les activitats, conté informació sobre la definició de judicis justos i els documents internacionals relacionats).
Comentari d'algun dels textos recopilats a l'apartat sobre judicis justos.

Elaboració del material
Aquesta activitat forma part de la carpeta "Els drets humans", elaborada pel Grup d'Educació d'Amnistia Internacional Catalunya.

Annex. El Gran Ajustador

1
Nemolloc era un indret bonic per a viure, un present de la Natura. A Nemolloc la gent era feliç, feia allò que li venia de gust i, per damunt de tot, s'ho passava bé. A Nemolloc la gent gaudia de la vida. A Nemolloc hi havia riquesa i pau. I encara més important: a Nemolloc regnava la justícia.
A Nemolloc tothom tenia clar què és la justícia. Justícia, com sap tothom, és donar a cadascú el que li correspon. Tothom a Nemolloc ho sabia i tothom, a Nemolloc, desitjava una justícia com més ajustada millor, i s'esforçava per aconseguir-ho.
A fi i efecte d'ajustar la justícia, cada club, cada escola, cada associació a Nemolloc tenia el seu tribunal d'ajustament, més conegut com "El Gran Ajustador". Tothom, a Nemolloc, s'encarregava de tenir clars els seus comptes. Clars i... justos.

2
En Pep havia tingut mala sort aquell dia. Aquell dia era 7 i dijous, i el cert és que un 7 i dijous no és un dia especialment adient per tenir mala sort. I tanmateix, aquell dia, en Pep en tingué.
No havia dormit bé. Aquell dia tenia examen, i en Pep arribà a l'escola tard i amb mal de cap. No es va assabentar del que estava passant fins que, l'endemà, conegué la seva qualificació: molt deficient.
Quina enrabiada, la d'en Pep! No li havien donat cap mena d'oportunitat. Obtenir aquesta nota, tan a prop de final de curs! En Pep començà a plorar.
En sortir de l'aula, va anar corrents al lavabo. Hi entrà i tancà donant un cop. Quan hagué de sortir, la porta no s'obria. Una puntada de peu ben forta, i la porta cedí. Si més no, en Pep pogué descarregar la seva ràbia.

3
Les portes no tenen el deure d'aguantar cops, ni tan sols els d'en Pep. Les portes també tenen els seus drets: són per a protegir, però elles mateixes són éssers desprotegits. Si es vulneren els seus drets, les portes pateixen. Amb el cop d'en Pep, aquella porta s'estellà i s'entristí molt.
El reglament escolar a Nemolloc és molt taxatiu: cal respectar i tenir cura de tot allò que està al servei de tothom. Hom no pot exercir cap mena de violència contra el bé comú. Evidentment, en Pep havia oblidat que hi ha coses al servei de tothom. En Pep infringí, doncs, el reglament.

4
La intervenció de "El Gran Ajustador" no trigà a produir-se. La seva aparició en escena no fou especialment solemne. Calia passar comptes amb en Pep i castigar el seu delicte, amb senzillesa, cert, però amb eficàcia.
—De què s'acusa en Pep?
—De trencar una porta del lavabo.
—Era d'en Pep, el lavabo?
—No.
—Era d'en Pep, la porta?
—No.
 —Així doncs, en Pep ha trencat la porta d'un lavabo que no és pas el seu?
—Això mateix.
—Tot és clar i la sentència és previsible: a cadascú el que li correspon. En Pep ha de patir el mateix mal que ha fet. Això és el que ordeno: hom trencarà la porta del lavabo d'en Pep. És així com s'aconseguirà l'ajustament de comptes i tornarà a haver-hi la justícia. A cadascú, el que li correspon.

5
Se sent el timbre de casa d'en Pep.
—Riiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing!
—Qui és?
—El Gran Ajustador.
En efecte, era ell, un ésser d'aspecte poderós, que no ens deixava veure la seva cara i que portava a les mans els instruments de la justícia. No hi hagué paraules. Pocs segons després, la porta del lavabo de casa d'en Pep quedà destrossada.
L'ajustament de comptes s'havia acomplert. Un cop més, la justícia era la triomfadora.