Propostes basades en l'expressió corporal i la dramatització
Simulació d'un judici

Descripció
Simulació a l'aula d'un judici per tal de prendre consciència de la importància de tenir una bona protecció contra qualsevol discriminació per part de la justícia.

Àrea
Tutoria, Llengües, Socials.

Edat
A partir de 14 anys.

Durada
3 sessions de 60 minuts.

Dret relacionat
Els articles 10 i 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans, relatius al dret de tota persona al dret a un judici independent i imparcial i a ser considerada  innocent mentre la seva culpabilitat no hagi estat provada:

Article 10
Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11
1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que es presumeixi la seva innocència fins que no es provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què se li hagin assegurat totes les garanties necessàries per a la seva defensa.
2. Ningú no pot ser condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no es pot imposar cap pena superior a l'aplicable en el moment de cometre el delicte.

>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectiu
Situar els/les alumnes en una  circumstància en la qual han de desenvolupar recursos i estratègies.
Posar en relleu la importància dels judicis justos quan hi ha conflictes entre persones o col.lectius.

Preparació per part del professorat
Si ho considera oportú, informar-se més sobre el desenvolupament d'un judici. Més informació:
Judicis justos i imparcials; definicions.
Casos y textos sobre judicis justos i injustos.

Material o suport
Text dels articles 10 i 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
Explicacions per a preparar el simulacre de judici (annex 1).

Metodologia

1a sessió
Es presenta la dinàmica i es llegeixen conjuntament els articles 10 i 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans. S'aclareixen els dubtes que es presentin i es demana a l'alumnat que posi exemples de judicis (justos o injustos) que conegui, actuals o d'èpoques anteriors (trets de la premsa, el cine, la televisió, la literatura o a partir dels coneixements de l'àrea de socials).
Comentar, segons els casos, el motius pels quals uns han estat judicis justos i els altres injustos.
Fer una explicació general del funcionament d'un judici, dels seus participants i els respectius rols.
Per a la sessió següent, cal que l'alumnat pensi en un cas a partir del qual representar un judici, buscant o redactant la corresponent informació, tant del cas com de les previsions que es puguin fer del desenvolupament del judici (els casos poden ser reals o ficticis, trets dels mitjans de comunicació, d'alguna obra literaria o inventats per l'alumnat, però han d'estar ben documentats).

2a sessió
Es presenten les diferents propostes sobre judicis (justos o injustos) i se n'escull una.
Un cop escollida:
1. S'han d'acabar de definir els fets del cas escollit.
2. S'han de definir els participants i les seves funcions. Per exemple:
    -Acusat/da: 1 o més alumnes (segons el cas triat).
    -Fiscals: uns 5 o 6 alumnes.
    -Acusació particular (optativa): 3 alumnes (que es restarien dels 5 o 6 del grup de fiscals).
    -Advocats/des: 5 o 6 alumnes.
    -Testimonis: 1 o més alumnes, segons el cas escollit.
    -Jutge/jutgessa: 1 alumne/a.
    -Jurat: format per un grup de 12 persones que poden ser alumnes o professors.
    -Secretari/a: 1 alumne/a. Pren nota del desenvolupament del judici.
    -Públic: opcionalment, els/les alumnes que no tinguin cap altre paper.
3. S'ha d'elaborar una guia de la investigació:
    -Quins són els testimonis disponibles?
    -Quines són les proves disponibles?
    -Quin és el grau de credibilitat dels testimonis i les proves?
    -Quina estratègia pot plantejar la fiscalia a partir de la informació anterior?
    -Quina estratègia pot plantejar la defensa a partir de la informació anterior?

3a sessió
Representació i avaluació.

Avaluació
Període per al debat i/o redacció d'un informe on s'analitzin les experiències.. S'adjunten alguns suggeriments:

El judici representat ha acabat amb un veredicte just? En cas contrari, quin ha estat el motiu?

Comparar un judici i un diàleg amistós o de mediació com a formes diferents de resoldre un conflicte. Quins avantatges i inconvenients tenen respectivament una mediació i un judici?

Què és un prejudici? Quina relació té el significat d'aquesta paraula amb l'activitat judicial?

El jurat és una bona forma d'administrar justícia, o té més garanties un tribunal sense jurat, en el qual només és determinant el criteri del jutge?

Continuïtat o relació amb altres activitats
--Les altres activitats d'aquest apartat de la Guia sobre expressió corporal i dramatització.
--L'activitat El Gran Ajustador, sobre judicis justos.

Elaboració del material
Grup d'educació, Amnistia Internacional Catalunya.

Annex. Indicacions per a la preparació i el desenvolupament d'un judici

A. Rols dels diferents participants i indicacions generals sobre els judicis:

Fiscal:
--És un funcionari de l'Estat, representa l'acusació pública. Una de les seves funcions és actuar d'ofici quan té coneixement de fets que violen la legalitat, encara que no s'hagi produït cap denúncia..
--Durant la preparació de l'acusació ha d'analitzar totes les fonts, per tal de poder conèixer tant els fets com els arguments que pot presentar la part contrària.
--S'ha de dirigir al jurat en els seus al·legats, tractant de convèncer-lo sobre la veracitat dels seus arguments, així com de la feblesa dels testimonis i arguments contraris (els de la defensa) a les seves posicions.
--Definició del diccionari:
"Funcionari que representa i defensa judicialment els interessos de l'estat i de la cosa pública, intervé i protegeix els interessos dels absents, els menors i els incapacitats i promou la investigació i la comprovació dels fets delictius i la imposició de penalitats."

Acusació particular:
--Representa els interessos dels perjudicats al marge de l'actuació de la fiscalia. No és imprescindible, en molts judicis no existeix.
--Com el fiscal, ha de preparar l'acusació i intentar convèncer el jurat amb els seus arguments.

Advocat/da:
--Defensa els interessos (la innocència o els atenuants) de l'acusat/da.
--Durant la preparació de la defensa ha d'analitzar totes les fonts, per tal de poder conèixer tant els fets com els arguments que pot presentar la part contrària.
--Com el fiscal, s'ha de dirigir al jurat en els seus al·legats, tractant de convèncer-lo sobre la veracitat dels seus arguments així com de la feblesa dels testimonis i arguments contraris (els del fiscal) a les seves posicions.
--Definició del diccionari:
"Persona que té com a professió de donar parer sobre qüestions de dret i de defensar interessos d'altri, especialment en causes i judicis davant els tribunals.
    "(2) advocat defensor. Advocat que defensa un litigant, especialment en un procés penal.
    "(9) advocat d'ofici. Advocat designat per un jutge o per un tribunal per a defensar el litigant que ha estat declarat legalment pobre, o bé el que ha de sol·licitar aquesta declaració judicial i el que, pel fet d'haver estat iniciat un procés contra seu, ha de designar advocat que el defensi i no ho fa voluntàriament."

Acusat/da:
--Persona a qui s'acusa, a la qual s'imputa algun delicte o culpa.
--En el judici només intervé a requeriment del fiscal, l'acusació particular o la defensa.
--Definició del diccionari:
"Dit de la persona contra la qual és dirigida, en general, l'acusació penal."

Testimoni:
--Testifica a favor o en contra de l'acusat/da, a requeriment del fiscal, l'acusació particular o la defensa.
--Definició del diccionari:
"Persona que té coneixement d'un fet de transcendència jurídica, pel fet d'haver-lo comprovat amb els seus sentits, i que en dóna fe."

Jurat:
--Escolta amb atenció els arguments que presenten els fiscals i els defensors, així com les intervencions dels testimonis. Els membres del jurat només poden preguntar als advocats o fiscals quan necessitin aclariments concrets sobre alguna dada, però no poden formular opinions durant les sessions. En finalitzar el judici oral el jurat emetrà conjuntament un veredicte sobre el cas i un representant l'exposarà públicament davant el jutge.
--Definició del diccionari:
"Institució mitjançant la qual els ciutadans, representats per un grup de persones elegides per sorteig, participen, en la forma i en els processos penals que la llei determina, en l'administració de justícia."

Jutge/jutgessa:
--És el/la responsable de presidir el judici i dirigir les sessions. Ha de tenir habilitats de moderador: ha de saber com s'atorga la paraula als fiscals i als defensors; com es limita el temps d'actuació de cada part; com es rebutgen els arguments que no es relacionin amb el cas. Per tal de actuar amb eficàcia, ha de conèixer prèviament amb detall els fets del cas que es jutja.
--Si es vol que el judici tingui més realisme, una funció del jutge pot ser la de vetllar pel respecte de les formes d'interpel.lació entre els participants: exigirà que advocats, testimonis i membres del jurat utilitzin expressions adients (amb la vènia, senyoria, senyors del jurat, etc.).
--És funció seva mantenir l'ordre a la sala, per exemple cridant l'atenció al públic assistent quan el seu comportament no sigui correcte, podent fins i tot arribar a suspendre la sessió.
--A més de presidir el judici oral, també és funció del jutge admetre o denegar una demanda d'actuació judicial, és a dir, en determinades circumstàncies pot ser el primer obstacle que cal salvar per tal que es pugui arribar a celebrar un judici.
--Definició del diccionari:
"Persona que té autoritat per a jutjar i sentenciar."

Secretari/a:
Pren nota del desenvolupament del judici. Si el judici té diferents sessions, en finalitzar cada sessió escriu un resum (acta) de totes les intervencions i es llegeix en començar la següent sessió.

Públic:
Només fa d'espectador, pot ser recriminat pel jutge si interfereix en la marxa del judici, fins el punt de ser desallotjat.
Alguns judicis es celebren sense públic, a porta tancada, quan el jutge així ho decideix. No obstant, en les societats democràtiques és una mesura excepcional, coherentment amb el que diu l'article 10 de la Declaració Universal: "Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial..."

B. Desenvolupament del judici:

Es pot desenvolupar en dues parts, podent tenir cada part una o diverses sessions. En la primera part, els advocats de l'acusació i de la defensa faran la presentació oral del cas i exposaran els seus arguments i les seves proves. En la segona, els advocats de l'acusació i de la defensa presentaran les seves conclusions i al·legats finals i el jurat emetrà el seu veredicte. L'actuació de l'acusació i de la defensa pot seguir la següent norma d'actuació:

- Torn de l'acusació: els fiscals presenten les seves acusacions en un temps limitat pel jutge; els defensors rebaten els arguments en un temps similar al que ha tingut l'acusació; l'acusació té un torn de rèplica amb limitació de temps, sempre que es tracti de presentar nous arguments o d'aclarir algun aspecte.
- Torn de la defensa: es desenvoluparà de la mateixa forma que el torn de l'acusació.
- Conclusions i al·legats finals dels fiscals i dels defensors dirigits al jurat.
- Sentència del jurat: els membres del jurat, després d'haver deliberat en secret durant el temps necessari, emeten el seu veredicte mitjançant un representant: innocent, culpable o sobreseure la causa per falta de proves.