Propostes monogràfiques sobre temes diversos
L'assetjament (no) és un conflicte

Descripció
Activitat enfocada a revisar la validesa de les pròpies idees sobre el que és l'assetjament escolar.

Àrea
Ètica, Tutoria.

Edat
Segon cicle d'ESO i Batxillerat (a partir de 12 anys).

Durada
60 minuts.

Dret relacionat
Dret a no patir maltractaments (article 5 de la Declaració Universal dels Drets Humans).
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Conscienciar l'alumnat sobre la gravetat de l'assetjament escolar.
Saber diferenciar entre conflicte i assetjament.
Sensibilitzar sobre la necessitat de no acceptar la inhibició i el silenci davant casos d'assetjament.

Preparació per part del professorat
--

Material o suport
Una cartolina gran amb la definició d'assetjament escolar. Annex 1.

Metodologia
Pas 1 (15 minuts)
Cada alumne/a haurà de dividir un foli en dues columnes. En una columna escriurà "Conflicte", i en l'altra "Assetjament escolar".
Els alumnes/as hauran d'apuntar en cada una de les columnes idees, impressions, causes, adjectius, etc. que se'ls ocorrin relacionats amb cadascun d'aquests conceptes: "conflicte" i "assetjament escolar".

Pas 2 (15 minuts)
Tota la classe junta: es demana als/les participants que llegeixin les seves llistes.
A mesura que ho fan, hauran de decidir de manera col.lectiva a quina columna hauria de correspondre cadascuna de les idees/paraules que es vagin llegint.
S'estimula la discussió preguntant si des del seu punt de vista existeix o no diferència entre conflicte i assetjament.
S'anoten les seves aportacions en una cartolina o a la pissarra.

Pas 3 (30 minuts)
S'explica als/les participants que, amb la informació que ara disposen, hauran d'elaborar la seva pròpia definició d'assetjament.
Es formen grups de 4-5 persones; cada grup haurà d'escriure la seva definició en una cartolina o paper gran, amb retolador gruixut.
Un altre cop de manera conjunta: cada grup llegeix la definició que ha elaborat.
Se subratllen entre tots/es els punts en comú.
Quan cada grup hagi exposat la seva pròpia definició, es mostra la definició d'assetjament escolar de Daniel Olweus (Annex 1). S'explica el seu origen, la seva validació per la UNESCO
Es comparen les definicions elaborades amb la de Daniel Olweus:
-En què s'assemblen les definicions elaborades i la de Olweus?
-En què es diferencien?

Opcional:
a) Si en algun moment es considera oportú, es pot tenir en compte i utilitzar l'explicació més extensa d'assetjament escolar (Annex 2), i l'explicació sobre què és un conflicte (Annex 3).
b) Alhora, si durant el pas 3 es considera que pot ser útil, es pot esmentar algun dels termes de la llista de l'Annex 4. Una altra opció relacionada amb aquests termes consisteix a escriure'ls en folis i penjar-los a l'aula per tal de poder-s'hi referir durant el pas 3.

Avaluació
Quin ha estat el grau d'implicació de l'alumnat?
Consideren que ha variat o s'ha reforçat, la seva idea prèvia sobre que és o no és assetjament escolar?
Han tret alguna conclusió sobre eventuals canvis necessaris, personals i grupals, en relació amb possibles casos d'assetjament al centre?

Continuïtat o relació amb altres activitats
-Comentari de textos: No he fet res per defensar la Laura (Emmanuelle Piquet); Maltratador (Carlos Zanón); Alguien me está molestando: el 'bullying' (Annie de Acevedo, Mimi González).
-Altres propostes de la Guia sobre assetjament escolar: De part de qui estic?; És un lloc segur, la meva escola?

Elaboració del material
Proposta de la Secció Italiana d'Amnistia Internacional, adaptada per l'Equip d'Educació de la Secció Espanyola d'Amnistia Internacional (2019), al seu torn adaptat per a aquesta Guia pel Grup d'Educació d'Amnistia Internacional Catalunya (2020).

Annex 1. Definició d'assetjament escolar.
"L'assetjament escolar és una forma d'agressió o d'acorralament de caràcter físic, verbal o relacional, que és deliberada i es repeteix en el temps, i que es basa en un desequilibri de poder real o percebut que impedeix que la víctima es defensi."
Definició de Daniel Olweus, validada per la UNESCO.

Annex 2. Definició ampliada d'assetjament escolar
La UNESCO i la majoria de les persones expertes defineixen l'assetjament escolar entre iguals com una forma d'agressió o d'acorralament de caràcter físic, verbal o relacional, que és deliberada i es repeteix en el temps, i que es basa en un desequilibri de poder real o percebut que impedeix que la víctima es defensi.

En l'assetjament hi ha una part que danya o fa mal de manera reiterada a una altra part, dins d'una relació de poder desigual. La majoria de les formes de burla no constitueixen assetjament. De manera similar, tampoc es considera un acte d'assetjament una discussió o baralla aïllada entre dos estudiants d'igual força o poder (real o aparent).

L'assetjament escolar pot ser físic (violència i atacs contra la integritat física i els béns de l'estudiant); verbal (atacs no físics, amenaces i insults a l'estudiant, la seva família, la seva identitat o el seu origen), o relacional (marginació o aïllament de l'estudiant del grup).

L'assetjament escolar pot produir-se de manera presencial o en línia, a través de les xarxes socials i la comunicació virtual: això és el que es coneix com a ciberassetjament. A diferència de l'assetjament presencial, el ciberassetjament pot ser anònim; en general, el perpetrador no veu la reacció immediata de la víctima, i les accions poden difondre's amb rapidesa en línia, la qual cosa fa que l'agressió sigui contínua i que l'audiència s'ampliï més enllà del grup proper.

Annex 3. Definició de conflicte
Adaptada de la "Introducció de conceptes: pau, violència, conflicte". Marina Caireta i Cécile Barbeito, Escola de Cultura de Pau, UAB, 2005.
Conflicte: situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d'interessos, necessitats i/o valors en pugna entre dues o més parts. El conflicte és consubstancial a les relacions humanes. Sovint, de la mateixa interacció entre persones sorgeixen discrepàncies pel fet que tenim interessos o necessitats diferents. Es té una percepció negativa del conflicte perquè s'associa a la violència, però el fet que hi hagi un conflicte no necessàriament implica que hagi d'acabar en una situació de violència. Si tenim en compte que reconèixer una situació de conflicte implica assumir l'existència d'una diversitat d'opinions i percepcions, i tenir la voluntat de buscar solucions mínimament satisfactòries per a totes les parts, i que al mateix temps pugui ser un mitjà de transformació de la societat, el concepte de conflicte pren connotacions positives. La mediació, la negociació i l'arbitratge són mecanismes adequats per a abordar un conflicte.

Annex 4. Llista de termes
Intencionalitat - Asimetria - Freqüència - Violència física - Violència verbal - Violència psicològica - Objectiu - Pinxo/a - Testimonis - Gregaris - Discriminació