L'ús de l'humor negre en l'entorn educatiu sens dubte és més complex que el d'altres opcions humorístiques. Però igual que l'humor satíric, creiem que també pot ser motiu de reflexió i treball. Per exemple, analitzant el seu grau d'acceptació social i intentant determinar les causes d'aquesta acceptació. 

Sense oblidar tampoc que una proposta humorística d'aquestes característiques pot ser compatible amb un contingut reivindicatiu i de denúncia. Per exemple, els acudits de Chumy Chumez sobre la pena de mort, publicats durant els anys en què la pena de mort era encara vigent a Espanya i motiu de profund malestar social, és evident que adquireixen un sentit especial que en un altre context no tindrien..

Chumy Chumez. El humor en la transición, 1973-1978. Edaf, Madrid, 2001

De fet, l'anàlisi dels contextos en moltes ocasions és més atractiu que l'anàlisi estricta de la proposta humorística. Al marge que, a més, de vegades és imprescindible per entendre l'acudit. 

A partir d'aquí, podríem saltar a un altre tema diferent però al mateix temps relacionada amb els contextos: els canvis a través del temps i dels països o la geografia dels gustos socials en relació a l'humor.

"Si ens fixem en els acudits del segle XIX, amb les seves il.lustracions naturalistes i detallades i metres de diàleg, pot sorprendre'ns que algú arribés a considerar-los graciosos, però als victorians els ho semblava. Per tant, qui pot dir que els acudits que fan que ens cargolem de riure ara no seran menyspreats com a ximpleries sense gràcia d'aquí cent anys?"
Ros Thomson i Bill Hewison. El dibujo humorístico. Ed. Tursen / Hermann Blume. Madrid, 1996