|
Gallego & Rey (caricatura
de J.M. Aznar y G. Bush) . "1996-2004; ocho años de bigotes", El
Jueves, 2004
|
|
"El
sant i senya de l'humor gràfic és la caricatura. Amb els
seus trets juganers i els seus traços exagerats ens està
avisant que allò ha de ser llegit amb els llums de la intel.ligència
encesos."
Lorenzo
Gomis. La Vanguardia, 19-4-2004
"L'art
del dibuix humorístic és principalment el de la caricatura:
caricatura del caràcter, l'expressió, els sentiments, les
robes, els objectes."
Ros
Thomson i Bill Hewison. Ed. Tursen / Hermann Blume. Madrid, 1996
La caricatura, a més,
habitualment es caracteritza pel seu propòsit de ridiculitzar la
persona objecte de la caricatura. De fet, aquest aspecte és el principal
en la definició d'alguns diccionaris.
Com en el cas de
l'humor negre i satíric, en les seves versions més agressives
la caricatura pot ser motiu de reflexió sobre la seva aportació
a la millora, o al deteriorament, de les relacions entre les persones;
a la il.luminació, o a l'enfosquiment i la crispació, de
qualsevol debat.
Per exemple, la majoria
de caricatures elaborades en períodes electorals acostumen a tenir
un caràcter marcadament partidista (mentre que els acudits sobre
les eleccions que no recorren a la caricatura poden ser més imparcials).
"Es
tracta de captar la semblança amb una persona coneguda -sovint una
celebritat- i distorsionar els seus trets i expressions fins que emergeix
un element ridícul. La caricatura pot arribar a convertir-se en
un esport cruel. [...] Aquesta tradició 'agressiva' es reflecteix
molt sovint en les caricatures polítiques: quan el president Reagan
apareix com un Superman geriàtric, o quan Margaret Thatcher apareix
amb armadura com la 'Dama de Ferro', les caricatures són un element
més en l'estructura de l'atac. En aquests casos, l'artista és
primer un comentarista polític i en segon lloc un caricaturista."
Ros
Thomson i Bill Hewison. Ed. Tursen / Hermann Blume. Madrid, 1996
Però la caricatura
també pot ser amable i no incorporar aquesta intenció de
ridiculitzar o agredir. Per exemple, pot ser un recurs útil en l'àmbit
de l'humor blanc. La reflexió sobre les versions més agressives
de la caricatura es pot completar amb aquesta possibilitat més amable
i benigna.
Una última
cosa a tenir en compte: com és obvi, quan els personatges i els
fets caricaturitzats en aquest tipus d'acudits deixen de ser d'actualitat,
els acudits poden arribar a ser incomprensibles. Per exemple, quin alumne/a,
avui, entendria la ironia de les caricatures d'Aznar i Bush del principi
de la pàgina? Per tant, si s'usen aquest tipus de vinyetes a l'aula,
serà sempre necessari que siguin actuals, o contextualitzar-les
adequadament (o ambdues cosa alhora). |
índex
Grup d'educació
