Munoa. Humor gráfico
español del siglo XX. Salvat - RTV, 1970
|
|
"Els
acudits inclouen, certament, una intencionalitat cognitiva. La punta final
pretén transmetre algun tipus de percepció. Però és
necessàriament vàlida aquesta percepció? És
evident que no. Només cal recordar l'excessiva abundància
d'acudits que intenten denigrar aquest o l'altre grup ètnic, racial
o religiós, atribuint-li característiques clarament falses
i enganyoses. En poques paraules, és tan possible explicar una mentida
de manera enginyosa com revelar la veritat mitjançant l'enginy.
Dit d'una altra manera, la capacitat d'una afirmació per suscitar
una resposta còmica no aclareix el problema de la seva validesa."
Peter
Berger. Risa redentora. Kairós. Barcelona, 1999
En el nostre cas, les condicions de validesa
estan clares: l'acudit útil (ja sigui d'humor negre, satíric,
blanc...) s'ha de caracteritzar per la seva capacitat de suggerir o afavorir,
de forma directa o indirecta, una reflexió sobre (o un apuntalament
de) els principis continguts en la Declaració Universal dels Drets
Humans.
Si no perdem de vista aquesta característica
(la finalitat de la seva utilització), podrem aprofitar, i gaudir
aprofitant-les, les grans possibilitats que ens ofereix el treball amb
l'humor gràfic. |