""L'humor és un caprici, un luxe, una ploma de perdiu que et poses en el barret; una manera de passar el temps. L'humor veritable no es proposa ensenyar o corregir, perquè no és aquesta la seva missió (...) és com una peça musical, com una cançó, com un disc de música de ball, que s'escolta per passar l'estona i mai per aprendre àlgebra i trigonometria."
Miguel Mihura. Mis memorias (citat a "La Codorniz, antología". 1941-1978)

Les opcions per desenvolupar un projecte d'aquestes característiques són diverses, i sense descartar altres gèneres humorístics més contundents (negre, irònic, satíric...), creiem que no cal oblidar o menysprear les possibilitats de l'humor blanc. 

En moltes ocasions intranscendent (fins a cert punt, ja que fer emergir somriures mai és irrellevant), l'humor blanc també pot convertir-se en una subtil eina d'anàlisi humana i social. 

Amb la particularitat que "al no ser cínic ni sarcàstic, sinó fundat en una consideració amable de la naturalesa humana, amb tots els seus defectes i debilitats" (1), ens pot proposar una forma constructiva d'aproximació als conflictes, amb més possibilitats d'entendre'ls i resoldre'ls realment. Ens pot mostrar una visió del món sense polaritzar, en la qual l'empatia ens permeti no sentir-nos del tot aliens a persones, fets o conductes en teoria molt allunyades de la nostra pròpia realitat. 

(1) La cita és de Ros Thomson i Bill Hewison. (Ed. Tursen / Hermann Blume. Madrid, 1996). És un fragment de la breu descripció que fan del treball de l'humorista francès Sempé, acompanyada d'aquest deliciós acudit mut. Ens sembla un excel.lent exemple del que hem intentat explicar en aquesta pàgina.