Història de la pena de mort

La rendibilització de la pena de mort 

Diderot (1713-1784), a L'Enciclopèdia, a l'apartat d'Anatomia escriu:

"Què té d'inhumà la disecció d'un malvat? (...) No hi trobarien el seu propi profit l'anatomia, la medicina i la cirurgia, en aquesta situació? Pel que fa als criminals, n'hi ha pocs que no prefereixin una operació dolorosa a una mort certa; i que, abans que ser executats, no se sotmetessin, ja fos a la injecció de licors a la sang, ja fos a la transfusió d'aquest fluid, i no es deixessin o amputar la cama per l'articulació, o extirpar la melsa, o extirpar alguna porció del cervell, o lligar les artèries mamàries i epigàstriques o serrar una porció de dues o tres costelles, o tallar un intestí del que s'introduiria la part superior en la inferior o obrir l'esòfag, o lligar els conductes espermàtics, sense afectar amb això el nervi; o assajar qualsevol altra operació en qualsevol altra víscera."
>> cita ampliada

Sempre ha existit gent amatent a treure partit de les majors barbaritats. I gent empesa a treure'l a causa de fets circumstancials, com és el cas pel que sembla del representat en el gravat de Goya "A la caça de dents", de la sèrie "Los Caprichos", en el qual una dona intenta arrencar una dent a un penjat, no se sap exactament per quin motiu. Aquesta actitud de rendibilitzar la mort aliena sovint és un ingredient present, d'una o altra forma, en els rituals d'execucions. Sense anar més lluny, també en la mort de Jesús de Natzaret:

"Els soldats, doncs, quan van crucificar Jesús, van agafar els seus vestits i van fer quatre parts, una per a cada soldat."
Evangeli de San Juan, 19.23

Però sens dubte els alumnes més avantatjats en aquesta obstinació de treure profit dels cossos dels executats i de les seves pertinences van ser els nazis, amb la seva sinistra política genocida desenvolupada en els camps d'extermini. A més de la reutilizació i el reciclatge dels objectes personals dels condemnats a les cambres de gas (com les joies, la roba, les sabates o qualsevol altra pertinença), van arribar a la degradació d'utilitzar en ocasions les cendres dels cossos gasejats i després incinerats com a paviment per als camins, o a transformar els seus cossos en sabó, raspalls...

Milions de morts (majoritàriament jueus, també gitanos, homosexuals...), van ser la conseqüència de la bogeria nazi, no només gasejats, també executats d'altres formes, amb un tret al clatell, penjats, electrocutats en els filats, destrossats per gossos ensinistrats per a matar, o senzillament morts a causa de les condicions de vida extremes, a causa de la desnutrició, el fred o l'esgotament. Sense oblidar les víctimes de metges sense escrúpols com Josef Mengele, que utilitzava alguns presos com a matèria primera d'insensats assajos, posant d'actualitat la teoria utilitarista de la mort aliena propugnada dos segles abans per Diderot.

La versió actual d'aquesta rendibilització de la pena de mort és la comercialització dels òrgans dels executats a la Xina, un negoci florent a causa de l'elevat índex de penes de mort que es dicten i porten a terme cada any:

"El 95% de les donacions d'òrgans humans per a transplantaments hospitalaris enregistrats a Xina, procedeixen de presoners executats. Així ho ha confirmat aquesta setmana un setmanari pequinés, que cita declaracions del viceministre de sanitat xinès, Huang Jiefu. Es tracta del primer reconeixement oficial d'un assumpte, fins a ara únicament denunciat per organitzacions de drets humans. (...) Teòricament, la donació es realitza amb el consentiment previ de l'executat, però en la practica l'assumpte es redueix a un negoci corrupte entre la policia i els hospitals, que en alguns casos han enviat ambulàncies amb equips mèdics als llocs de l'execució per a extreure l'òrgan immediatament."
Rafael Poch. La Vanguardia, 5-12-2005 >> notícia completa

Una altra forma recent de rendibilitzar la pena cabdal va ser la utilització de condemnats a mort per a experimentar armament químic durant la dictadura de l'Iraq de Sadam Hussein:

"Enmig del desert iraquià, en una localitat anomenada Muthena, a uns 40 quilòmetres a l'oest de Samarra, s'aixequen les restes del que oficialment era una fàbrica de pesticides però que en realitat, segons asseguren polítics iraquians represaliats, servia per a experimentar els efectes en l'ésser humà de l'armament químic que posseïa l'Iraq. Almenys durant la dècada dels vuitanta, durant la guerra amb l'Iran en la qual es va emprar material d'aquest tipus, els conillets d'índies dels enginyers químics iraquians van ser condemnats a mort."
J. Marirrodriga El régimen de Sadam experimentó sus armas químicas en condenados a muerte. El País, 30-4-2003. >> ampliació del fragment