Història de la pena de mort

El cristianisme i la pena de mort durant el segle XX

En diferents apartats ens hem referit a les relacions entre el cristianisme i la pena de mort: al parlar de les persecucions, de l'execució d'innocents, en les consideracions sobre la documentació utilitzada, etc. En el cas de la documentació, posant l'accent tant en la influència del cristianisme en la cultura occidental com en la seva conseqüència natural: la major facilitat, en el nostre cas, per a utilitzar documentació relativa al cristianisme en comparació de la informació procedent d'altres religions o cultures.

També hem esmentat els casos en els quals durant el segle XX els cristians han estat objecte de persecució i han perdut la vida només pel fet de ser-ho (igual que durant els primers segles de la nostra era). Ens hem referit a aquest aspecte en l'apartat El moment i el lloc inoportuns.

Per a completar aquesta informació és oportú aportar la postura de l'Església Catòlica sobre la pena de mort durant el segle XX.

El 1969 Pau VI va derogar la disposició del Tractat de Letran de 1929, entre Itàlia i la Santa Seu, que establia la pena cabdal per a la persona que intentés assassinar el Papa (1). És una dada que indica que l'Església, com altres estats o col·lectius, ha variat la seva postura referent a la pena de mort: de la mateixa manera que va dur a terme aquesta modificació, també ha anat variant progressivament la seva postura doctrinal sobre l'última pena, posant cada vegada més objeccions a la seva aplicació. Sense haver arribat, no obstant això, a una postura contrària a ella en qualsevol circumstància (cosa que sí han fet, en canvi, altres esglésies cristianes, o fins i tot sectors dintre la mateixa Església Catòlica, pronunciant-se obertament en contra de la pena de mort).

Amb motiu de la nova edició del Catecisme, publicat el 1992 (impulsat pel papa Joan Pau II, la seva redacció va estar a càrrec d'una comissió encapçalada pel llavors cardenal Joseph Ratzinger), no es va introduir una condemna ferma de la pena de mort (com des d'alguns sectors catòlics s'esperava). El nou Catecisme contemplava l'aplicació de la pena de mort "en casos d'extrema gravetat". La revisió del Catecisme efectuada cinc anys més tard, el 1997, va deixar el text de la forma següent:

"L'ensenyament tradicional de l'Església no exclou, suposada la plena comprovació de la identitat i de la responsabilitat del culpable, el recurs a la pena de mort, si aquesta fos l'únic camí possible per a defensar eficaçment de l'agressor injust les vides humanes. Però si els mitjans incruents són suficients per a protegir i defensar de l'agressor la seguretat de les persones, l'autoritat es limitarà a aquests mitjans, perquè aquests s'adiuen més bé amb les condicions concretes del bé comú i són més conformes amb la dignitat de la persona humana."
Catecisme, nº 2267.

Joan Pau II, en la seva encíclica Evangelium Vitae (1995), havia matisat anteriorment:

"(...) sense que s'hagi d'arribar a la mesura extrema de l'eliminació del reu excepte en casos d'absoluta necessitat, és a dir, quan la defensa de la societat no sigui possible d'una altra manera. Avui, no obstant això, gràcies a l'organització cada vegada més adequada de la institució penal, aquests casos són ja molt rars, per no dir pràcticament inexistents."

La condemna unilateral, fins al moment, segueix sense produir-se. I aquestes reserves de l'Església, potser contra la seva voluntat però de forma efectiva i innegable, serveixen de suport a les postures i les justificacions d'alguns dels més grans defensors de la pena de mort en el món: els amplis sectors religiosos de la societat d'Estats Units favorables al seu manteniment. En la mesura que es manté l'argument de l'opció de la pena de mort en casos hipotètics, la interpretació del límit entre els uns i els altres casos queda oberta, i la possibilitat de l'ús i l'abús de la pena cabdal es converteix en una opció real i legal dintre dels ordenaments jurídics que encara la contemplen.

En un altre ordre de coses, durant el segle XX una de les grans paradoxes és el suport d'algunes jerarquies de l'Església a les dictadures de Franco primer i sud-americanes posteriorment, responsables de milers de sentències de mort, sovint dictades sense cap garantia judicial, simplement com a mètode d'eliminació d'opositors i crítics, o com a simple venjança. Mentre que al mateix temps, en aquests mateixos països, sobretot sacerdots i militants de base cristians s'oposaven tant a les dictadures com a les seves múltiples execucions, sent en ocasions ells mateixos executats (sovint extrajudicialment) per aquest motiu.

--
(1) El 1870, amb la conquesta de Roma per part de Víctor Manuel II, van desaparèixer els Estats Pontificis. El 1929, mitjançant el Tractat de Letran entre Itàlia i la Santa Seu, aquesta va recobrar la independència com a estat, però aplicant en el seu reduït territori l'ordenament jurídic italià. Amb el Tractat de Letran s'equiparava l'assassinat del Papa amb el regicidi, establint-se la pena cabdal per a aquest delicte. El 1969 la Santa Seu va derogar aquesta disposició. Itàlia va abolir definitivament la pena de mort el 1994, eliminant-la del Codi Penal Militar en temps de guerra. El 1947 havia estat abolida per als delictes comuns i els delictes militars en temps de pau (ja havia estat abolida per a tots els delictes el 1889, però havia estat reintroduida el 1926, sota el govern de Benito Mussolini).