Història de la pena de mort

Viure en el moment i en el lloc inoportú

Sant Esteve, el primer màrtir cristià, va morir lapidat pocs anys després que Jesús de Natzaret. Com és obvi, si hagués viscut quan el cristianisme ja era la religió oficial de l'Imperi Romà no l'haurien lapidat. Tampoc l'haurien lapidat si, vivint quan va viure, no hagués estat cristià.

Viure en el moment i en el lloc inadequat és la principal causa de les incomptables sentències de mort dictades i portades a terme al llarg de la història. Millor dit, és la raó fonamental, l'única, en la mesura que a més d'aplicar-se per diferents motius segons les èpoques i societats, existeixen països en els quals la pena de mort ha estat completament abolida.

Ser ateu o professar una religió diferent de la dominant en una societat teocràtica, ser religiós i proclamar-ho en alguna dictadura comunista, ser homosexual en un país en el qual està prohibida l'homosexualitat... L'odi a la diferència, la intransigència davant la discrepància, la supèrbia de creure que no hi ha més veritat que la que un defensa han sembrat de cadàvers els camps de batalla i els patíbuls.

Durant la Guerra Civil espanyola milers de persones religioses (sacerdots, monges, frares, seglars), van ser executades, després d'algun simulacre de judici popular, o senzillament linxades. El seu únic delicte era la seva condició religiosa. En ocasions, van morir després de ser torturades brutalment. A l'altre bàndol no va ser diferent, i els executats ho van ser per la seva simpatia cap a la República, pel seu compromís amb el socialisme, o senzillament com ajustament de comptes de rancúnies atàviques.

Tots aquells que van morir executats en ambdues reraguardes van cometre el mateix error: estar en el bàndol equivocat. Se'ls acusava del mateix delicte: simpatitzar suposadament amb les idees del bàndol contrari. En totes les èpoques, les guerres civils han estat brou de cultiu de comportaments similars. Linxaments, trets al clatell, simulacres judicials... explosions d'odi i violència dirigides contra la societat civil, infinitament més fràgil i fàcil d'humiliar i destruir que l'exèrcit contrari.

Avui dia també existeix gent que està "en el moment o lloc inadequats". En alguns aspectes, seguim ancorats en el passat més lúgubre, com ens demostra, per exemple, el que en alguns llocs la blasfèmia es segueixi considerant un delicte mereixedor de la pena de mort. A més, com que vivim en un món globalitzat, en casos així la sentència de mort la pot dictar qualsevol, fins i tot des de llocs allunyadíssims del de la comissió del presumpte delicte:

"Un clergue paquistanès va oferir ahir 1,5 milions de rupies (una mica més de 21.000 euros) de recompensa i un cotxe per a aquell que assassinés el dibuixant que va realitzar les caricatures del profeta Mahoma. Mohamed Yusaf Qureshi, clergue de la històrica mesquita Mohabat Jan, de la ciutat de Peshawar, va anunciar a la mesquita i a l'escola religiosa Jamia Ashrafia que donaria 1,5 milions de rupies i un cotxe per assassinar el dibuixant que va fer dues de les dotze caricatures del profeta de l'islam publicades pel diari danès Jyllands Posten el passat mes de setembre."
Un clérigo pakistaní ofrece recompensar el asesinato del autor de dos caricaturas. La Vanguardia, 18-2-2006

Voltaire, el 1764, ja havia denunciat la irracionalitat d'aquestes sentències bàrbares:

"És ridícul sentenciar un home a mort per dir això o allò. Poseu en un dels platerets d'una balança totes les paraules odioses que s'han dit al món, i en l'altre plateret la sang d'un home, i és segur que el plateret de la sang pesarà molt més."
Diccionari filosòfic; Dels graus de veritat pels quals es jutja els acusats.

En altres ocasions, el delicte mereixedor de la pena cabdal pot consistir, encara en l'actualitat, en el fet d'haver decidit canviar de religió:

"Abdul Rahman, de 41 anys, està sent jutjat a Afganistan per haver-se fet cristià. La seva família el va denunciar el mes passat i ara el fiscal demana per a ell la pena cabdal per haver renunciat a la fe islàmica."
Mónica C. Belaza / EFE. Un fiscal en Afganistán pide pena de muerte por convertirse al cristianismo. El País, 22-03-2006

O cometre determinats delictes econòmics en un país en el qual aquests poden ser castigats amb la pena cabdal, com a l'antiga URSS (mentre que els mateixos delictes econòmics, en un país capitalista, mai a ningú se li hauria passat pel cap castigar-los amb la mort).

Les arbitrarietats i els abusos que passaven a Europa durant l'Edat Mitjana ara passen a altres llocs del món. Les causes desencadenants de repressions i penes de mort (judicials o extrajudicials) varien, però sempre segueix existint gent amb la desgràcia d'estar en el lloc inadequat. Com les víctimes civils dels actuals conflictes armats, condemnades a mort extrajudicialment pels responsables civils i militars de les forces armades que les massacren. Per exemple, l'actual població civil de l'Iraq, que pateix la tragèdia de viure "precisament a l'Iraq": un país en el punt de mira geoestratègic dels Estats Units a causa de la seva riquesa petrolífera.

S'ha matat i es mata en nom de tot. En nom de Déu i en contra de Déu, en nom del capitalisme i en nom del comunisme, en nom de l'alliberament propi o aliè. Tossudament s'ha matat en nom de la justícia, de la llibertat, de la solidaritat, de la veritat. En els diferents llocs i èpoques, el poder (del clan, la tribu, el poble, la nació, la religió...) acostuma a tenir tres característiques permanents: la seva voracitat, la seva arrogància i la seva incapacitat per a suportar les discrepàncies.