Història de la pena de mort
Art i pena de mort
"Des dels primers moments en què els éssers humans van pintar, van esculpir o van escriure històries, l'execució sumària d'una persona es va convertir en una imatge extraordinàriament atractiva per a artistes i escriptors. Font d'inspiració per a tots ells, els artistes van plasmar el dramatisme de l'instant en el qual un ésser humà, o varis, s'enfronta a la mort i al botxí."
José Luis Corral. Historia de la pena de muerte. Aguilar. Madrid, 2005La pintura i la pena de mort
Hem dedicat un apartat específic a la relació entre la pintura i la pena de mort, completat amb la galeria virtual sobre la pena de mort.La literatura
Les referències a la literatura són considerables en els diferents apartats d'aquesta història de la pena de mort, en alguns casos de forma més rellevant, com per exemple en l'apartat dedicat a l'abolició de la pena cabdal. En els altres apartats, apareixen textos de totes les èpoques, des de fragments de la Bíblia (sens dubte l'obra més citada), passant per clàssics de la literatura com El Quixot de Cervantes, fins a obres més recents, com Papillon, d'Henri Charrière.Per aquest motiu, no dediquem un apartat especial a tractar el tema de la relació entre la literatura i la pena de mort. A més, la persona interessada pot consultar també els diferents textos disponibles sobre la pena de mort (notícies, assajos, novel·les i poesies) que es faciliten com complement d'aquesta breu història de la pena de mort.
El cinema
El tercer gran camp a tractar (a més de la pintura i la literatura), seria el cinema, especialment en la mesura que, a partir de la seva popularització durant el segle XX és la disciplina artística més influent en la societat."Execucions històricament molt importants han estat dutes reiteradament al cinema, com ara la crucifixió de Crist, els martiris dels cristians a la sorra dels amfiteatres romans o la mort a la foguera de Joana d'Arc; en d'altres ocasions s'ha utilitzat l'estètica de 'l'arbre del penjat' en els westerns, de la cambra de gas o de la cadira elèctrica en el cinema negre, i la guillotina o l'afusellament en pel·lícules d'ambient revolucionari o militarista. En algunes cintes s'han reconstruït situacions d'execucions reals, com la dels anarquistes Sacco i Vanzetti, i en unes altres s'ha utilitzat la ficció."En general, el cinema ha servit per a difondre les postures abolicionistes. Pel·lícules com 'El Botxí', de Berlanga (1963, amb José Isbert, Nino Manfredi i Emma Penella), 'Pena de mort', de Tim Robbins (1995, interpretada per Susan Sarandon i Sean Penn), 'Condemnada', de Bruce Beresford (1996, amb Sharon Stone i Rob Morrow), o el documental de Basilio Martín Patiño, 'Estimadíssims botxins' (1977) serien potser els exemples més rellevants d'aquesta militància abolicionista manifestada a través del cinema. La pel·lícula 'Salvador' (2006), de Manuel Huerga, basada en els fets reals de l'execució a l'Espanya franquista del jove anarquista Salvador Puig Antich el 1974, s'ha sumat recentment a aquest tipus de pel·lícules de denúncia. Donada la importància del cinema i la limitació d'aquestes consideracions, no descartem, més endavant, tractar amb més detall el tema. La seva rellevància ho justifica sense cap mena de dubte.
José Luis Corral. Història de la pena de mort. Aguilar. Madrid, 2005.
> més pel.lícules sobre la pena de mortLa fotografia
Seria també obligat fer una referència a la fotografia, a causa del protagonisme que adquireix a partir del moment de la seva invenció. Com que ara per ara no ens sentim capacitats per a fer ni una breu ressenya sobre la relació entre la fotografia i la pena de mort, de moment aquest capítol quedarà per escriure (la intenció és corregir i ampliar els diferents apartats d'aquesta història de la pena de mort).Internet
No oblidem les enormes possibilitats artístiques que ofereix Internet. Al final de l'apartat sobre la pintura hem incorporat una breu referència al respecte. En l'actualitat, les iniciatives promogudes a través d'Internet conformen ja un capítol fonamental de la història de la pena de mort. En tots els sentits: d'una banda com camp d'experimentació artística vinculada a la pena de mort (en contra, a favor, o des d'un punt de vista estrictament estètic i neutral), i d'una altra banda com a eina de comunicació, sensibilització i mobilització, també en aquest cas utilitzada tant pels partidaris de la seva abolició com del seu manteniment.