La vida de los otros
(Das Leben der Anderen)
Fitxa en format PDF: 12-vida-de-los-otros-CAT.pdf

Any: 2006
Durada: 137'
Direcció: Florian Henckel von Donnersmarck.
País: Alemanya.
Edat: A partir de 13 anys.
Argument: Un oficial extremadament competent de la Stasi, la totpoderosa policia secreta del règim comunista de l'antiga República Democràtica Alemanya és el responsable de la vigilància d'un prestigiós escriptor i de la seva parella, una popular actriu. L'objectiu és descobrir la seva possible deslleialtat als principis de la RDA, cosa que en el cas de confirmar-se suposaria el final de les seves carreres artístiques i la condemna a l'ostracisme total, el mateix que espera a tots els dissidents.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 9, 13, 14, 18, 19, 20, 21, 27
Temes: Dret a la intimitat, llibertat d'expressió, abusos policials, dictadures.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

En tots el sistemes de govern es produeixen casos d'intromissió en la vida privada de les persones? Passa només en els sistemes totalitaris, o també en els democràtics?

Quines són les raons més habituals que fan servir els governs i les agències de seguretat dels països per a no respectar la vida privada de les persones?

Quines són les raons que fan servir els periodistes i els mitjans de comunicació per a no respectar la privacitat de les persones?

Com es Gerd Wiesler? Quines són les seves fidelitats inicials?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

A la pel.lícula es veu com, abans de la caiguda del mur de Berlín, els dirigents de la República Democràtica Alemanya (RDA) espiaven els intel.lectuals. A la RDA només s'espiava els intel.lectuals? Quin altre sector de la població pot estar interessada en controlar la policia d'un país totalitari?

Quins són els diferents aspectes de la intimitat que es violen, en el cas dels protagonistes de la pel.lícula?

Fins on és capaç de mantenir algú les seves conviccions? És possible creure incondicionalment en una ideologia? Quina és la capacitat dels éssers humans per a avergonyir-se dels seus actes, esmenar-se i fer el que és correcte? El director, Florian Henckel-Donnersmarck, diu que la pel·lícula pretén exposar aquests interrogants vitals. Fins a quin punt ho aconsegueix?

Per què la cuirassa de l'espia solitari i trist, de costums austers i sense cap ambició ni somni a part de realitzar tan bé com sigui possible el seu treball, s'erosiona de manera progressiva a mesura que avança en el seu treball? Què pesa més, la percepció de la podridura del sistema en el qual creia cegament, o la constatació del buit de la seva pròpia existència, per contraposició a les vides dels altres, en les que hi tenen cabuda l'amor, la rebel·lió i l'art?

¿La pel·lícula és només una denúncia dels règims totalitaris comunistes, o de qualsevol règim en el qual l'individu sigui un mer instrument de l'estat, on l'esfera privada no es respecta i el pensament contra corrent és perseguit?

Quan Gerd Wiesler és degradat i traslladat al departament de correu, el seu treball consisteix a obrir la correspondència de la gent a la recerca de proves de traïció o intents de fugida. En l'actualitat, el correu electrònic ha ocupat el protagonisme que tenia l'enviament de cartes. En alguns països avui es vigila el correu electrònic dels seus ciutadans? En quins? Per quins motius? Què n'opina la població afectada?

A l'Alemanya de l'Est que reflecteix la pel·lícula, el govern desitja tenir-ho tot sota control i els seus ciutadans bé vigilats: tots són sospitosos. Quins punts en comú es poden establir amb la pel·lícula "1984", de Michael Radford (basada en la novel·la homònima de George Orwell)?

Amb la caiguda del Mur de Berlín es van desclassificar tots els arxius comprometedors que no havien pogut ser destruïts a temps per la Stasi, la policia secreta de la RDA. A la pel·lícula, Georg Dreyman s'assabenta llavors de l'existència de Gerd Wiesler i li dedica el seu llibre. És també un homenatge a tots aquells que, com Gerd Wiesler, a la RDA o altres països totalitaris, van contribuir amb les seves actituds, al final d'aquests règims?

Abans de la caiguda del Mur de Berlín la Stasi tenia uns 90.000 empleats a temps complet i 300.000 informants. Quan els arxius que no van ser destruïts van poder començar a ser consultats, algunes persones van descobrir que amics, marits, esposes o altres membres de la família havien estat redactant informes per a la Stasi. Com es pot sobreviure en una societat amb la consciència de saber que qualsevol persona amb la qual es conviu o es coneix pot ser una denunciant?

En quina situació es troben el país i els personatges després de la reunificació?

¿Programes com "Gran Hermano" i d'altres de semblants impliquen una violació de la vida dels participants?

Com s'ha de valorar la intromissió en la vida privada de les persones famoses que es fa als programes i les revistes del cor? És èticament legítima? És jurídicament legal?

Hi ha persones que venen la seva vida privada als mitjans de comunicació i que, alhora, es queixen quan aquests mateixos mitjans divulguen aspectes de la seva vida sense que ells ho hagin autoritzat i hagin cobrat a canvi d'aquesta difusió. Quina valoració es pot fer d'aquesta postura?

¿Què és el que fa que la pel.lícula, tot i ser llarga, tingui un desenvolupament que atrapa?

 

Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
(apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
Article 12. Dret a la vida privada.

Fitxes didàctiques a Cinema i educació (enllaços a fitxes de diferents autors)

Més pel.lícules sobre el dret a la intimitat