Any: 2015
Durada: 90'
Direcció: Erik Gandini.
País: Suècia.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Documental sobre la Suècia actual. A partir dels anys 70 el govern va impulsar un conjunt de polítiques i serveis adreçats a afavorir la màxima independència de les persones, però els resultats no sembla que hagin sigut els desitjats: ha augmentat la sensació de solitud, no hi ha xarxa familiar, hi ha moltes families monoparentals, moltes persones moren soles sense relacionar-se amb ningú, o sense que ningú s'assabenti de la seva mort...
Més informació: Fitxa completa (sobre tota la pel·lícula) de "La teoría sueca del amor".Sobre l'activitat
Durada de l'activitat: 40 minuts.
Durada aproximada de l'escena: 12 minuts.
Inici del fragment: Després del títol de la pel.lícula, apareix una noia corrent (minut 6 aprox.).
Final del fragment: Després del contacte virtual entre un donant de semen i la dona receptora, l 'empresari diu, "Simplement, sense tenir contacte físic". (minut 10 aprox.).Explicació de l'escena
Apareix una noia corrent. Explica la manera de viure que ha triat: vol ser mare sola, i buscar una parella esporàdica o no, al marge del fet de ser mare; "Jo volia tenir fills, no una relació". Després una veu en of explica que viure sol no és inusual a Suècia, ni ser mare soltera. A continuació, es veu a la pantalla com diferents homes s'expliquen, alhora que es masturben. Escenes de laboratori. Explicació sobre el banc d'esperma, i la demanda creixent de les dones sueques i les seves preferències. Explicació de la venda i tramesa del sèmen. Recepció i autoaplicació. Continuació de les explicacions de l'empresari. Final de les recreacions virtuals de contacte entre home i dona; l'empresari diu, "Simplement, sense tenir contacte físic".
Utilitats de l'escena
Preguntes per als/les alumnes (activitat escrita) o altres temes per fer un debat
- Debat sobre l'estat del benestar i les noves formes de relació de parella.
- Debat sobre la protecció que ofereix l'estat del benestar suec: l'aposta per la màxima independència de les persones, i un dels seus resultats, la solitud creixent de la gent.
- Si ets una dona, t'agradaria tenir fills sense contacte físic? T'agradaria formar una família monoparental? T'agradaria engendrar un fill sense parella reconeguda?
- Si ets un home, com veus aquestes opcions?
- Quins són els nous valors i estereotips que avui fan possible nous tipus de relacions de parella? Quins són els valors i estereotips que caracteritzen la "parella tradicional"? Un estereotip és sempre negatiu, o de vegades pot facilitar una relació?
- En el documental es parla sobretot dels drets dels adults. Creus que s'hauria de fer també una reflexió "sobre els drets dels fills"?
- Si tinguessis les necessitats materials bàsiques ja cobertes, i llavors puguessis triar entre millorar el teu accés a més bens materials, o a millors relacions socials (familiars i públiques), que triaries?
- A Suècia el contacte humà ha quedat reduït al mínim, i la meitat de la població viu sola (la taxa més alta del món). T'agradaria viure a Suècia?
Informació complementària, contextualització
L'any 1972 el govern socialdemòcrata d'Olof Palme publica un manifest titulat "La família del futur: una política socialista per a la família". Palme pretenia (abans de morir assassinat), establir les directrius de la política estatal sueca en oposició al funcionament tradicional de les famílies. Aquest manifest establia que "tota relació humana veritable s'ha de basar en el principi d'independència entre les persones".
El model social suec de la societat del benestar és un referent internacional. Segons l'ONU, Suècia té un dels nivells de pobresa més baixos del món i s'hi distribueixen els ingressos de forma més igualitària. Però què passa amb les relacions entre les persones? És Suècia un model de societat feliç? Ningú no podia pensar que al cap els anys aquest sistema de benestar produiria una societat d'individus amb dificultats per socialitzar-se. L'any 2016 a Suècia la meitat de la població vivia sola (la taxa més alta de tot el món). A Dinamarca, la meitat de la clientela de l'empresa danesa que gestiona el banc d'esperma més gran del món, són dones solteres sueques que volen crear una família soles, monoparental.
El 25% de la gent mor sola a Suècia, sense que ningú reclami el seu cos ni celebri un funeral, raó per la qual l'Estat ha creat una agència per intentar localitzar-ne familiars i, en cas que no sigui possible, assumir la gestió de les seves exèquies (i també de les seves propietats i pertinences). Més de 25.000 voluntaris suecs dediquen el seu temps lliure a buscar persones desaparegudes en veïnats i boscos de tot el país.
Com a contrapunt a tot això, el director del documental presenta la història del doctor Erichsen, un cirurgià suec que, després de treballar trenta anys, marxa a viure amb la seva dona a Etiòpia, on el nivell de pobresa econòmica és inversament proporcional al grau de felicitat de la seva població. A l'humil hospital d'Aira (a 500 km de la capital), Erichsen aconsegueix autèntics miracles operant en condicions precàries i amb materials que no són pas d'ús mèdic. Els radis d'una bicicleta, brides, bobines de niló, fil de pescar o un trepant elèctric comprat en un supermercat, es converteixen en improvisades però efectives eines en mans del cirurgià. I la gran recompensa, l'agraïment i el somriure dels pacients. Sense cap mena de dubte, el doctor Erichsen és un contrapunt ideal a "la teoria sueca de l'amor".