La teoría sueca del amor
(The Swedish Theory of Love)
Fitxa en format PDF: de moment no disponible

Any: 2015
Durada: 90'
Direcció: Erik Gandini.
País: Suècia.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Documental sobre la Suècia actual. A partir dels anys 70, el govern va impulsar un conjunt de polítiques i serveis adreçats a afavorir la màxima independència de les persones, però els resultats no sembla que hagin sigut els desitjats: ha augmentat la sensació de solitud, no hi ha xarxa familiar, hi ha moltes families monoparentals, moltes persones moren soles sense relacionar-se amb ningú, o sense que ningú s'assabenti de la seva mort...

Suggeriments didàctics

Temes: Models d'organització social, estat del benestar, vellesa, opcions de maternitat, drets dels fills.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

En el model suec, ¿les persones són més independents, o el que s'ha fet és traslladar la dependència de la família a l'Estat?

Creus que en la societat que vius hi ha una tendència cap al model suec? Per què creus que cada vegada és més habitual que les persones grans acabin en residències?

El benestar emocional de les persones, és un dret que els individus han d'aconseguir, o és un dret que l'estat ha de garantir?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

Una posible lectura del documental és que potser no existeix un model social perfecte, perquè el que es millor per una banda pot afeblir altres bandes. Entre el model suec i el del lloc on vius (descriu-lo), quin et sembla preferible en conjunt? Si fos possible fer models socials a demanda, optaries pel model suec, o n'gafaries només aspectes?

La teoria sueca de l'amor diu que totes les relacions autènticament humanes han de fonamentar-se en la independència entre les persones. No tenir cap dependència de cap tipus ens fa "sempre" realment més lliures?

La independència absoluta en tots els àmbits de la vida (no només emocionals, també materials, aliments, tecnologies, habitatge, etc.), realment és possible?

¿Aquest ideal suec de màxima independència personal és una proposta veritablement revolucionària? ¿Vol acabar amb el patriarcalisme i la subjugació de la dona o, senzillament, és una nova forma de continuació de l'individualisme burgés?

Si ets una dona, hi veuries avantatges, en formar una família monoparental engendrant un fill sense tenir  una parella? Si ets un home, preferiries una adopció en solitari, abans que una adopció compartida?

Si ets una dona, quins avantatges o inconvenients hi veuries, en tenir fills sense que l'embaràs fos resultat de relacions sexuals?

Si ets un home, creus que tens dret a opinar, sobre com s'han d'engendrar i en quines condicions han de viure els nens i nenes que han de nèixer i que han de formar la societat del futur?

La Convenció Internacional dels Drets dels Infants diu que, en cas de conflicte d'interessos, sempre ha de prevaldre "l'interès superior de l'infant". Creus que en els exemples del documental es té present aquest interès superior de l'infant? És fàcil posar-se d'acord sempre, sobre en què consisteix exactament l'interès superior d'un infant?

Com t'expliques aquest augment de famílies monoparentals i de dones que desitgen engendrar un fill amb inseminació artificial i sense cap interès per mantenir contacte amb el donant o pare biològic?

La cobertura total de les necessitats materials és suficient per garantir el benestar de les persones? Com ho veus, que molts avis i àvies es morin a Suècia sense que els familiars més directes se n'assabentin?

A llarg de la història les dones han viscut subordinades als homes, legalment, i econòmicament. Aquesta realitat històrica (i sovint encara actual) és inqüestionable, i per tant és normal la voluntat de superar-la. L'opció sueca és l'única possible?

Una parella en la qual la dona (o l'home) depengui econòmicament de la seva parella, sempre és una opció rebutjable? Hi pot haver relacions de parella amb aquesta dependència econòmica que gaudeixin de més benestar que altres parelles sense aquesta dependència? Aquest és un tema fàcil, de blanc o negre?

Els ventres de lloguer (o maternitat subrogada), té tant defensors com opositors, sovint aferrissats (els primers parlen dels drets a tenir fills d'aquells que no en poden tenir, i els segons parlen d'utilitzacions humanes equiparebles a l'explotació i l'esclavitud). Què opines d'aquesta possibilitat? Aquest tema té alguna relació amb els plantejaments sobre la maternitat que apareixen al documental?

Comenta el que diu, a les acaballes del documental, el filòsof Zygmunt Bauman: "No és veritat que la felicitat signifiqui una vida lliure de problemes. Una vida feliç significa la superació dels problemes, lluitar-hi, resoldre dificultats i reptes. Plantes cara als reptes, ho intentes i t'hi esforces. I llavors arribes al moment de felicitat quan veus que has pogut controlar els reptes del destí. I és justament això (l'alegria d'haver superat les dificultats, de lluitar contra els problemes, de plantar-hi cara i superar-los) el que es perd quan creixen les comoditats garantides."

Creus que una societat econòmicament benestant és sinònim d'una societat feliç? Comparteixes la idea de Bauman de que una vida segura i fàcil pot convertir-se en una existència buida i solitària? Què és el que guanyem i què és el que perdem amb un model de vida benestant com el suec?

L'Estat del Benestar suec garanteix les necessitats bàsiques (per exemple, habitatge, salut i educació). Alhora, l'objectiu de la política iniciada el 1972 era aconseguir que cap adult no depengués de familiars que el cuidin o mantinguin. Quaranta anys després, a Suècia el contacte humà ha quedat reduït al mínim, i la meitat de la població viu sola (la taxa més alta del món). T'agradaria viure a Suècia?

Fitxa didàctica de Cinescola
Fitxes didàctiques a Cinema i educació (enllaços a fitxes de diferents autors)