El olvido que seremos
Fitxa en format PDF: de moment no disponible

Any: 2020
Durada: 136'
Direcció: Fernando Trueba.
País: Colòmbia.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Basada en el llibre homònim d'Héctor Abad Faciolince. El seu pare, el metge Héctor Abad Gómez, dedica els seus esforços a combatre la manca d'atenció sanitària dels habitants dels barris marginals de Medellín, durant els anys 80, quan la violència a Colòmbia, tan per part de l'exèrcit com dels paramilitars, era extrema, amb assassinats permanents. La militància social d'Héctor Abad aviat el converteix en destinatari d'amenaces de mort. Fins que, quan es presenta com a candidat a l'alcaldia de Medellín, un sicari l'assassina al mig del carrer. Aquest fil argumental del seu activisme social es barreja tota l'estona amb la seva vida familiar, sobretot pel que fa a la seva relació amb el fill Héctor, que després serà escriptor, i amb la Marta, una filla que mor de leucèmia quan encara era una nena.
Fitxa del llibre: El olvido que seremos (2005)

Suggeriments didàctics

Articles de la Convenció dels drets de l'infant relacionats: Preàmbul, 3, 8, 12, 19, 20, 21, 22, 23, 25, 28.
Temes: Dret a la vida, dret a la salut, dret a l'accés als serveis bàsics, defensa dels drets humans i dels seus defensors, negligència a l'hora d'investigar els assassinats de defensors dels drets humans, conciliació de l'activisme social i la vida familiar.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

La defensa dels drets humans és un dret. és també una obligació de tothom, quan els drets humans d'una part de la societat són violats?

Pot arribar un punt en què la defensa dels drets humans, a causa dels riscos que comporta, sigui incompatible amb una vida familiar mínimament normal?

L'ús de la violència pot ser legítim, per tal de reivindicar el respecte dels drets humans? Seria un contrasentit? Quins riscos implicaria, aquesta opció?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

Cada any, a diferents països del món (també de règims democràtics) hi ha persones defensores dels drets humans que són amenaçades, empresonades o assassinades. Per què aquests atemptats moltes vegades no són investigats de forma adequada, o no ho són de cap manera?

Amnistia Internacional té un programa d'acollida de persones defensores dels drets humans amenaçades de mort en els seus països. Són necessaris, aquests tipus de programes, per tal que les violacions dels drets humans puguin seguir sent denunciades? (1)

Per què, en nom del progrés i de la llibertat, tant des de l'extrema dreta com de l'extrema esquerra (tant per part de les dictadures capitalistes com de les comunistes), sempre s'atempta contra les llibertats individuals, per exemple la llibertat d'expressió?

Malgrat els riscos que corria, Héctor Abad Gómez mai no es va voler exiliar. L'exili forçat dels defensors dels drets humans es pot considerar una victòria, per part d'aquells (aparell estatal i altres organitzacions) que amenacen la vida d'aquestes persones?

Una de les derrotes de la lluita contra les violacions dels drets humans és l'oblit. Són necessaris, els moviments reivindicatius contra l'oblit d'aquestes violacions, com el de les "Madres de plaza de Mayo" a l’Argentina?

A Espanya, hi ha qui defensa la necessitat de mantenir la memòria dels crims comesos durant el franquisme, i qui defensa la necessitat de l'oblit. Quina opció és preferible? Per què?

Un dels objectius de les dictadures llatinoamericanes era eliminar els moviments socials d'ideologia comunista. Sense justificar en absolut tots els crims que van cometre aquestes dictadures, ¿tenia algun sentit, la seva actitud d'animadversió, tenint en compte la realitat social i la falta de llibertats dels països en els quals s'havia implantat el comunisme?

Als anys vuitanta a Colòmbia el grau de violència era molt elevat, i la vida de qui (activistes o periodistes) denunciés els abusos corria un greu perill. Quina és la situació actual a Colòmbia? En quins països del món avui els periodistes i els defensors dels drets humans corren riscos semblants als de Colòmbia llavors?

És necessari educar sobre la importància dels drets humans, i sobre les persones que defensen aquests drets? S'imparteix prou, aquest tipus d'educació?

Frases per comentar:

• "La ciudad se desbarata, pero aquí no hablan sino de fútbol."
• "El estado no ve sino comunistas y peligrosos opositores en cualquier persona inquieta o pensante."
• "Una sociedad humana que aspira a ser justa tiene que suministrar las mismas oportunidades de ambiente físico, cultural y social a todos sus componentes. Si no lo hace estará creando desigualdades artificiales".

--
(1) Informació d'Amnistia Internacional sobre defensors/es dels drets humans:
https://www.es.amnesty.org/en-que-estamos/temas/defensores/