Danton
Fitxa
en format PDF: 30-danton-CAT.pdf
Any: 1982.
Durada: 136'
Direcció: Andrzej Wajda.
País: França, Polònia.
Edat: Totes les edats.
Argument: Basada en els fets històrics corresponents als temps agitats de la Revolució Francesa i de l'aprovació de la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà. Els jacobins, liderats per Robespierre, controlen el poder entre 1793 i 1794, instaurant El Terror, caracteritzat per les constants execucions davant qualsevol indici d'oposició. Danton, que amb anterioritat havia donat suport a Robespierre, se li oposa i acaba sent guillotinat ell mateix.Suggeriments didàctics
Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 2, 3, 10, 11, 19 i 28.
Temes: Llibertat d'expressió i d'associació, drets econòmics i socials, pena de mort, judicis justos.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:Altres reflexions que es poden tenir en compte:Robespierre, abans d'arribar al poder, havia estat un ferm defensor de l'abolició de la pena de mort. Per què va canviar d'opinió? Per a consolidar un projecte polític democràtic pot estar justificada l'execució d'opositors? Al marge del dret a la vida, hi ha altres drets humans que pot estar justificat no respectar en temps de greus crisis polítiques? Què vol dir que un dret és inderogable? Per què molts polítics quan arriben al poder sovint fan el contrari del que havien promès? Per què va ser tan traumàtica la Revolució Francesa? Era inevitable que el pas del regim absolutista monàrquic de Lluís XVI al règim republicà comportés enfrontaments sagnants? Era inevitable que aquests enfrontaments també es produïssin entre els diferents corrents revolucionaris? Es pot aconseguir que un règim absolutista, dictatorial, abandoni el poder sense fer servir la violència? La Revolució Francesa va donar al poble el poder que abans tenia el rei. Es van crear comitès populars i tribunals per tal que la gent pogués participar en els òrgans de govern. Més tard, el Comitè de Salvació Pública va anar monopolitzant competències, adoptant una gestió cada cop més radical i repressiva. Per què es va produir aquesta evolució? Quina és la reacció més habitual de la gent que agafa el poder quan tenen al davant persones que pensen diferent o que volen actuar de diferent manera? Per què gairebé sempre la reacció és semblant, no dialogant i de tipus autoritari o dictatorial? El poder corromp, tal com diuen els anarquistes? Robespierre i Danton inicialment opten per l'opció del diàleg, per tal de mirar de superar les seves diferències. Quines característiques ha de tenir un diàleg per tal de poder aspirar a obtenir-ne algun fruit? Què vol dir ser un contrarevolucionari? Un contrarevolucionari en alguns casos pot tenir actituds més democràtiques i respectuoses amb els drets humans que un revolucionari? ¿Les etiquetes revolucionari, contrarevolucionari, demòcrata, autoritari, etc. es fan servir de vegades per a desqualificar l'oponent sense entrar a valorar les seves idees ni els seus objectius? ¿També es poden fer servir les etiquetes per no qüestionar les pròpies accions, aixoplugant-les sota de paraigües ideològics pretesament per sobre del bé i del mal? Què s'entén per terrorisme? I per terrorisme d'Estat? Són igual de rebutjables? Robespierre va acabar també guillotinat. Es pot justificar la seva mort a la guillotina, tenint en compte els centenars de morts de les que era responsable? El recurs a la violència no és mai legítim? Pot ser necessària o es pot justificar la violència exercida contra els representants polítics i les forces armades d'un govern opressor? Amb les estratègies no violentes de personatges com Gandhi, Luther King o Mandela es podrien resoldre tots els conflictes que hi ha en el món? Robespierre utilitzava el terror per a mantenir-se en el poder. Hi ha governs actuals o recents que actuïn d'aquesta forma? A la pel·lícula es veu com es destrueix la redacció d'un diari, es deté el seu editor i no es deixen prendre notes als periodistes que assisteixen als judicis. Per què és tant important la llibertat de premsa? A la pel·lícula es parla d'empresonament preventiu per justificar l'arrest dels opositors al poder. Quines accions "preventives" (contra la llibertat de les persones, o contra la seva integritat en conflictes bèl.lícs) s'han dut a terme en el món en els últims anys? Quins perills pot comportar el recurs als empresonaments o accions preventives? ¿Què vol dir Danton quan afirma: "el poble serà el meu jutge", "la política no té res a veure amb la justícia"? La pel.lícula comença i acaba amb la Declaració dels Drets de l'Home: Per que es diu "Declaració dels Drets de l'Home"? Què passava amb les dones? Quina ha estat la seva influència històrica? Va ser només important per a França, o durant el segle XIX va influir en l'evolució ideològica i política d'altres països? Es poden establir relacions, pel que fa al seu contingut, amb la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948? Hi ha documents equiparables a la mateixa època històrica a d'altres països? Quin va ser l'impuls de les declaracions de drets que es van proclamar a finals del segle XVIII a les colònies americanes? Quins són els seus precedents històrics? Fins a quin punt tot el procés de la Il.lustració va ser un requisit previ per a la redacció de la Declaració dels Drets de l'Home? Frases del Robespierre històric que es poden comentar i comparar amb el comportament del personatge de la pel.lícula (font: es.wikiquote.org): "Fins quan del furor dels dèspotes se'n dirà justícia, i de la justícia del poble barbàrie o rebel·lió?" "Els països lliures són aquells en els quals són respectats els drets de l'home i on les lleis, per tant, són justes." "El secret de la llibertat rau en educar les persones, mentre que el secret de la tirania rau en mantenir-les ignorants." "Tota llei que violi els drets inalienables de l'home és essencialment injusta i tirànica, no és una llei en absolut." "Hi ha alguns homes útils, però cap és imprescindible. Només el poble és immortal" "El fonament únic de la societat civil és la moral."
Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
(apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
Article 30, la Declaració no es pot interpretar mai en contra dels drets que proclama