El seu ús, no obstant, ha d'estar supeditat a una regla bàsica: l'objectiu de la incorporació als materials didàctics de les il·lustracions en general, i de l'humor gràfic en particular, és facilitar l'assimilació dels coneixements i valors que es pretén transmetre. Si aquesta funció no es compleix, la seva incorporació, en el millor dels casos, no servirà per a res. I pot arribar a donar-se el cas que fins i tot sigui contraproduent, en afavorir la dispersió de l'atenció, de forma que en lloc de recolzar l'assimilació de coneixements i valors, en dificulti el procés. 

Dit altrament, l'humor a l'aula (almenys dins del marc de les activitats que proposem orientades a l'educació en drets humans) és una eina "enfocada a", no un fi en si mateix. 

Un altre aspecte a tenir en compte en aquest sentit serà el tipus de proposta humorística que contingui l'acudit. Si això ja és important i s'hauria de tenir en compte en qualsevol matèria (per exemple, també en l'ensenyament de matemàtiques) amb més raó, en el cas dels drets humans: el model humorístic ha d'estar d'acord amb els valor que pretenem difondre. 

En resum: si es tenen en compte els aspectes que hem esmentat, creiem que la utilització de l'humor gràfic com a il·lustració en els materials didàctics (i en particular en els materials elaborats per a l'educació en dret humans) és un recurs valuós i al qual és bo recórrer quan es presenti l'ocasió i sigui possible.