El món dels còmics (o historietes, no entrarem en les discussions sobre la seva denominació més adequada ni sobre els matisos amb què alguns autors caracteritzen cada terme) és molt variat. I el cert és que malgrat haver perdut protagonisme, cedint-lo a les noves tecnologies, gaudeix encara d'una bona salut i una diversitat de gèneres.

A més, el fet d'utilitzar sovint un llenguatge gràfic similar al dels videojocs o els dibuixos animats, facilita la comunicació amb els seus lectors (en moltes ocasions, més lectors d'imatges que de textos). Aquestes característiques els converteixen en un bon material per treballar a l'aula, ja que fan possible una eficaç via d'accés al món dels joves, a través d'un llenguatge i una estètica que els són propers. 

La utilització del còmic en l'ensenyament té ja una certa tradició. El seu ús és relativament habitual des de fa anys en l'ensenyament d'idiomes, ja sigui de forma convencional o a través d'activitats com el farciment de globus. D'altra banda, l'anàlisi dels seus aspectes gràfics s'aborda en ocasions des de l'assignatura de dibuix. I hi ha algunes experiències, ja més aïllades, enfocades a l'anàlisi dels valors que contenen. 

Un altre ús diferent del còmic seria com a material complementari als llibres de text, com a mitjà d'exposició de determinats temes d'una matèria. En aquest cas les possibilitats fins ara no són moltes, a causa de la poca oferta de materials elaborats amb aquesta finalitat. És un camp poc explorat. I curiosament més desenvolupat per part d'algunes institucions, entitats o empreses, ja sigui com a mitjà de sensibilització o senzillament per fer publicitat. 

Resumint: creiem que el còmic, en els seus diferents aspectes, és un recurs a tenir en compte. El fet que en aquestes pàgines no li dediquem més atenció només és a causa de les limitacions autoimposades a l'hora de definir el projecte, basades en el coneixement de les nostres pròpies capacitats i disponibilitats. Afortunadament per a les persones interessades, la bibliografia sobre els seus diferents usos a l'aula és relativament nombrosa (almenys en comparació a la relativa a l'humor gràfic, pràcticament inexistent).

"-Pretens llavors que els alumnes estudiïn amb còmics en lloc d'estudiar amb llibres? 
"-No és exactament això. Però els llibres de text podrien aprendre molt de la confecció i dels codis del còmic. 
"-També intentes que el còmic es converteixi en una matèria d'estudi, com poden ser la llengua, les matemàtiques o la història? 
"-Tampoc és exactament això. La pitjor manera d'entendre és no afinar prou. El còmic és una manera d'expressar uns esdeveniments. Les matemàtiques també són una manera d'expressar esdeveniments, més "seriosos" i elaborats. El llenguatge també. El còmic no és res més que un llenguatge. I no sembla inadequat pensar en el còmic com una manera de "explicar" la història o d'analitzar les tendències artístiques i culturals d'una època. Finalment, el còmic pot capacitar als alumnes per "defensar-se" de l'agressió persuasiva dels mitjans de comunicació. ¿No creus que són suficients raons com perquè el còmic, la historieta... ocupi un lloc sota el sol i sobre els pupitres de les aules?" 
J.L. Rodríguez Diéguez. Los tebeos en la enseñanza. Editorial Gustavo Gili. Barcelona, 1988

"Davant el còmic l'escola manté una postura ambigua: l'utilitza per a exercicis didàctics -per exemple, l'aprenentatge de llengües estrangeres-, però el rebutja com a font de lectura o de recepció estètica. Potser ha arribat ja l'hora de revisar aquesta última afirmació i interrogar-se sobre els valors que transmeten els còmics. Anomenat novè art, el còmic es mostra molt dúctil de cara a que els infants adquireixin les competències lectores necessàries dins la societat actual." 
Teresa Duran. Llevar el cómic a la escuela. El Periódico, 2-5-2004