acudit (1) 
1. Pensada o dita aguda, enginyosa, original, que s'acudeix a l'esperit.
2. Joc de paraules o historieta breu d'intenció humorística.

caricatura (1) 
1. Representació de persones, de fets, de costums o d'habituds socials fent ressaltar els trets més característics i aptes per a produir un efecte grotesc.
2. Imitació no gens reeixida, ridícula, d'alguna cosa.

censura (1 i 2) 
1. Examen d'una doctrina, un llibre, un escrit, etc., fet pel censor.
2. Dictamen emès pel censor. 

Acte de control del contingut de llibres, impresos, comunicacions o altres mitjans d'exteriorització del pensament o de difusió d'informacions, per tal d'assegurar que són respectats determinats límits establerts d'ordre moral, polític, religiós, etc..

censura prèvia (2)
La censura pròpiament dita és prèvia a la publicació, i si és obligatòria representa una limitació fonamental de la llibertat d' expressió , pel fet que tota publicació no censurada suposa una infracció, malgrat que la publicació no ultrapassi cap dels límits establerts. .

censor (1) 
3. Persona que té l'encàrrec de llegir els escrits a publicar o publicats per jutjar si en pot ésser permesa la publicació o la divulgació. 

cómic (1) 
1. Relatiu o pertanyent a la comèdia. 
2. Que provoca la rialla. "És un individu molt còmic". "Això donarà la nota còmica".

comicitat (1)
Qualitat de còmic.

humor (1 i 2)
2. Estat psicosomàtic que fa referència a una disposició afectiva de l'esperit o del temperament, amb inclinació a l'alegria o a la tristesa.
4. Facultat de descobrir i expressar elements còmics o absurdament incongruents en idees, situacions, esdeveniments, actes, etc.

Conreat literàriament des de l'antigor pel teatre de caràcters i la comèdia, l' humor restà associat durant segles a la idea de situació còmica. Tanmateix, als s. XVII i XVIII aquest terme adquirí una diferenciació més gran i serví per a qualificar una broma o un acudit en el qual una aguda visió dels fets era per damunt del sentit comú.

humor negre (2)
Tipus d'humor que sol accentuar els aspectes violents, cínics i àdhuc satànics de les coses, les situacions, els caràcters, etc.

humorisme (1)
Estil literari, gràfic o artístic en general, mitjançant el qual hom interpreta la realitat en els seus caires còmics, absurds o incongruents.

ironia (1)
1. Figura retòrica que consisteix a expressar una intenció amb un llenguatge de significat aparentment contrari, com a retret o burla. Forma d'humor que adopta aquest recurs. 

mordaç (1)
1. Corrosiu.
2. Que ataca la gent malparlant-ne d'una manera acerba.

mordacitat (1)
1. Qualitat de mordaç.

rialla (1)
1. Acció de riure. 

riure (1)
1.  Fer el moviment peculiar dels músculs facials, principalment de la boca, acompanyat ordinàriament d'una sèrie d'espiracions i de vocalitzacions inarticulades, parcialment involuntàries, amb què hom sol expressar una alegria viva i sobtada o com a resposta a les pessigolles.

sàtira (1)
1. Composició poètica que posa al descobert i colpeix, amb l'escarni o amb la burla ridiculitzadora, passions, maneres de viure i comportaments comuns a tota la humanitat, o característics d'una categoria de persones, o d'un sol individu, que contrasten o estan en discordança amb la moral comuna o amb l'ideal ètic de l'escriptor.
2. Paraula, discurs, satíric.

satíric (1)
1. Relatiu o pertanyent a la sàtira. 
2. Que ridiculitza severament els defectes, els vicis, etc., dels homes.

somriure (1)
Riure lleument, sense soroll, amb un simple moviment de llavis.
Acció de somriure.

tebeo (1)
Revista infantil il.lustrada. 

vinyeta (1)
1. Dibuix ornamental que hom posa per tal d'adornar el començament o el final de llibres i capítols i, a vegades, els marges d'una plana.
2. Cadascun dels dibuixos que formen part d'una sèrie que explica una història.
3. Dibuix o il·lustració, generalment humorístic, imprès en un llibre, un diari o una revista, acompanyat o no d'un text.