|
Kalondi. Le Monde (reproduït
a "Humor gráfico en el aula de matemáticas", Arial Ediciones,
2003)
|
|
| Dimensió
cognitiva de l'humor |
|
Els estudis
sobre l'humor coincideixen que aquest té una dimensió cognitiva:
permet o facilita l'accés al coneixement.
-
D'una banda, com diu Peter Berger, la perspectiva
humorística (la visió des de l'humor) desvetllaria aspectes
de la realitat que qüestionen els prejudicis o punts de vista subjectius
de l'observador.
-
D'altra banda, aquesta perspectiva permetria
captar aspectes de la realitat ocults des d'una visió "seriosa",
no humorística.
Tant la superació de la subjectivitat
com el descobriment d'altres perspectives de la realitat tenen una importància
fonamental al món educatiu, ja que són condicions imprescindibles
per a qualsevol aprenentatge creatiu i alliberador. Amb més raó,
en el camp de l'educació en valors.
Amb aquest objectiu, la incorporació
de la dimensió cognitiva de l'humor es pot plantejar a través
de dues vies: com a proposta de treball dins d'una matèria concreta
(prenent com a punt de partida i motiu de reflexió l'acudit, el
gag, la pel·lícula còmica, la música humorística,
etc.), o com a actitud general (el sentit de l'humor) promoguda per l'educador
en les relacions de l'aula.
En relació a la primera via (en
la qual basem les propostes que presentem), potser ens poden servir de
referència i estímul els acudits que els humoristes gràfics
publiquen en els mitjans de comunicació, en constatar com de fet
imparteixen (almenys en ocasions) una espècie de "educació
no formal" de la societat, de vegades amb un alt grau d'incidència
i efectivitat. La segona via, la importància de la incorporació
del sentit de l'humor a les activitats quotidianes, la comentarem més
endavant.
"La
falta de sentit de l'humor és un desavantatge cognoscitiu: exclou
la possibilitat de determinades percepcions i pot ser que fins i tot impedeixi
l'accés a tot un àmbit de la realitat."
Peter Berger. Kairós.
Barcelona, 1999
|
índex
Grup d'educació
