Propostes monogràfiques sobre temes diversos
Un conflicte, diferents relats: la Guerra Civil

Descripció
Reflexió sobre la memòria històrica, a través del cas concret de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

Àrea
Tutoria, Ètica, Socials.

Edat
A partir de 16 anys.

Durada
60 minuts (mínim; l'activitat pot allargar-se més o menys segons la voluntat del docent i l'interès de l'alumnat).

Dret relacionat
La Declaració sobre una Cultura de Pau, en general, i el Preàmbul i l'Article 1 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
>> Declaració sobre una Cultura de Pau.
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Tenint en compte la falta d'unanimitat sobre la valoració del que va passar durant la Guerra Civil, i l'apassionament que, gairebé cent anys després, encara genera aquest tema, es tracta de fer una reflexió sobre les característiques de la memòria, de la història, i de l'anomenada memòria històrica, com a elements que, segons els seus usos, poden contribuir a afavorir o dificultar la convivència en la societat actual.
No són objectius de l'activitat:
- Fer comparacions "quantitatives" de les vulneracions de drets humans comeses en cada un dels dos bàndols durant la guerra.
- Fer comparacions entre els models de societat de la República i del franquisme.
- Avaluar la trajectòria de la Segona República des dels seus inicis, i els diferents conflictes socials existents abans de la sublevació militar.
Aquests temes, això sí, podrien ser l'objectiu d'una altra sessió.
No és imprescindible, però pot ser útil, fer primer l'activitat Passat, memòria, història.

Preparació per part del professorat
Si ho considera oportú, documentar-se més sobre les preguntes plantejades a la llista.

Material o suport
La llista de preguntes inclosa a l'apartat de Metodología, i la llista, d'ús optatiu, de l'annex.

Metodologia
1
En grups de quatre, es llegeix la llista de preguntes següent i es valora quins temes de la llista seria més interessant tractar.

• Què és una guerra civil?
• Què sabem de la Guerra Civil espanyola?
• Quina és l'explicació que, després de gairebé un segle de la Guerra Civil espanyola, avui hi hagi relats, interpretacions i valoracions sobre el que va passar no només diferents, sinó de vegades fins i tot oposats?
• Per què hi ha tanta passió, per part dels defensors dels diferents relats, quan es parla d'aquest tema?
• La memòria històrica està subordinada a uns determinats valors morals, socials, cívics? Si és així, serà llavors també canviant, la memòria històrica d'una societat o país, segons els valors o ideologies predominats en cada moment?
• El fet que durant els anys de la dictadura franquista només es parlés de les víctimes de la repressió al bàndol republicà, ¿justifica que ara, de vegades, es doni més protagonisme a les víctimes causades pels militars revoltats (i després pel règim franquista), i menys a les víctimes dels abusos i la repressió en la zona republicana durant la guerra? Té algun sentit, després de tants anys, aquest plantejament "compensatori"?
• La reflexió sobre els desacords que avui encara genera la Guerra Civil, ens haurien de servir per entendre la necessitat de gestionar els conflictes (del tipus que siguin), descartant el recurs de la violència?

2
En el grup classe, es mira quins punts han desvetllat més interès.
A partir d'aquests punts, s'inicia un debat.
D'entrada, no s'ha de pretendre orientar els comentaris, les respostes a les preguntes, sinó només afavorir la reflexió sobre els diferents temes plantejats.
Després, es proposa considerar quines haurien de ser, en general, les iniciatives més adequades de cara a afavorir la convivència i a poder resoldre els conflictes sense arribar a l'ús de la violència.
Es fa també una valoració del cas concret de la controvèrsia generada per la Llei de Memòria Històrica espanyola.

3
Si en algun moment al professor/a li sembla convenient, pot introduir algun tema que hagi quedat al marge. O introduir algun tema de la llista de l'annex final. També pot, ja d'entrada, incloure a la llista alguna de les preguntes d'aquesta segona llista.
Com que les preguntes de la llista són unes quantes, i algunes, elles soles, són prou rellevants, es pot fer una sessió més per tractar-ne alguna de manera exclusiva. Per exemple, les diferents característiques de diferents lleis de memòria històrica promogudes en altres països, i la reacció social (acceptació o rebuig) que han originat.

Opció alternativa
L'activitat, en lloc de basar-se en la Guerra Civil espanyola, si es vol es pot centrar en un altre conflicte (guerra, revolució, cop d'estat, terrorisme...). D'Espanya o d'un altre país. En aquest cas, naturalment, s'haurà d'adaptar la llista de preguntes, o fer-ne una de nova.

Avaluació
Quin ha estat el grau d'implicació?
Quin ha estat l'interès que ha generat el tema? S'hi ha dedicat més d'una sessió?
S'ha establert alguna relació entre els grans conflictes a què es fa referència, i els conflictes més quotidians, del dia a dia local, escolar, familiar, originats a causa d'eventuals interessos o punts de vista contraposats?
S'ha mostrat interès per reprendre el tema, o algun dels seus aspectes concrets, en una altra ocasió?

Continuïtat o relació amb altres activitats
Alguna de les activitats recollides a l'apartat sobre la Guerra Civil Espanyola.
L'activitat de la Guia Passat, memòria, història.

Elaboració del material
Grup d'Educació en Drets Humans. A partir de les diferents propostes incloses en la guia "Mai més i enlloc! Guia per treballar l’impacte de la Guerra Civil" (2010), de l'Escola Cultura de Pau, de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Annex. Segona llista de preguntes, d'ús opcional

• Les guerres de memòries poden afavorir les guerres de municions, fusells i canons?
• En casos en què després d'un conflicte el sentiment de víctima el tenen les dues parts que s'havien enfrontat, com es pot superar aquesta situació? O si més no, com es pot aprendre a conviure amb aquests sentiments, de manera que la convivència amb els altres sigui possible?
• De vegades no és un problema de memòries diferents (quan cadascú està convençut de la veracitat del seu record), sinó d'una voluntat conscient d'una de les parts de negar determinats fets que han passat, però que no es volen reconèixer. Per què en aquests casos és imprescindible el rigor dels estudis històrics, per tal de, amb proves, poder desqualificar "les memòries" dels negacionistes?
• Davant dels sentiments i els enfrontaments que encara provoca el tema de la Guerra Civil, quina és l'alternativa: no parlar de la Guerra Civil? O trobar una altra manera de parlar-ne, per exemple en un "escenari" no condicionat per les ideologies d'uns i altres? Això seria possible?
• Que la guerra comencés a causa de la sublevació militar, és motiu suficient per relativitzar els atemptats contra els drets humans que es van cometre a la zona republicana, ja que sense la revolta dels militars, no s'haurien produït?
• Què és més important, posar-se d'acord sobre el que va passar fa tants anys, o posar-se d'acord sobre què hauríem de fer, avui, per tal que mai més no hi hagi el risc que es repeteixi el que llavors va passar? Pot ser que no sigui tan fàcil, i que hi hagi una relació de complementarietat entre els dos plantejaments?
• Té sentit o és demagògic, proposar una comparació entre els esforços per localitzar morts de la Guerra Civil encara en foses comunes, i els milers i milers de morts de migrants, que de vegades fugien dels conflictes armats dels seus respectius països, els ossos dels quals estan perduts per les rutes dels deserts o sepultats al fons del mar? Hi ha diferents categories de morts insepults?
• Quines diferències hi ha entre, les diferents memòries històriques que s'han promogut en altres països després de guerres, accions terroristes o altres conflictes violents?
• Com es va gestionar a Sud-àfrica el final de l'apartheid? Què va ser la Comissió per a la Veritat i la Reconciliació?
• En casos de conflictes violents, una major quantitat de víctimes d'un bàndol legitima que es relativitzi una eventual quantitat menor de víctimes en l'altre?
• De la dificultat per parlar desapassionadament de fets de vegades bastant antics, quina lliçó n'hauríem de treure?
• El preàmbul de la Declaració Universal dels Drets Humans és una referència implícita a la necessitat de no oblidar els horrors de la Segona Guerra Mundial. ¿Tot país amb una història de conflictes violents hauria de tenir també sempre ben presents aquests principis, com a recordatori de la necessitat de viure en una societat en què els drets recollits en la Declaració Universal siguin sempre respectats?