Propostes monogràfiques sobre temes diversos
Adaptació de poesies

Descripció
A partir d'una poesia, creació de versions adaptades amb continguts relacionats amb els drets humans.

Àrea
Tutoria, Llengua, Anglès.

Edat
ESO i Batxillerat (a partir de 12 anys).

Durada
60 minuts.

Dret relacionat
La Declaració Universal en general.
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Assimilar que la majoria d'obres artístiques són recreacions d'obres anteriors.
Aprendre a utilitzar la possibilitat d'adaptació d'obres existents per tal que sigui útil en projectes d'autocreixement i de sensibilització.

Preparació per part del professorat
Familiaritzar-se amb les versions de la poesia que es faran servir d'exemple (per exemple, les de l'Annex).
Si es vol fer l'activitat a Anglès, pensar de quina forma es vol fer (p.ex., poesia original en anglès i creació de l'adaptació també en anglès, o a partir d'una poesia en català o castellà fer la versió en anglès...).

Material o suport
Qualsevol poesia que es consideri adequada. Es pot fer servir la recopilació de l'apartat Poesia i drets humans.

Metodologia
S'explica el propòsit de l'activitat i si es considera oportú es posa l'exemple de l'Annex.
Es proposa una poesia concreta (sobretot si es vol treballar sobre un tema determinat: persones migrants, conflictes bèl.lics, pena de mort, etc), o es suggereix que cadascú triï la que vulgui. En qualsevol dels dos casos (si es considera oportú) es pot proposar la tria entre les recollides a la recopilació Poesia i drets humans.
Es remarca que l'adaptació ha d'estar relacionada amb el tema escollit (primera opció), o amb els valors dels drets humans en general (segona opció).
Al final, es comenten les adaptacions fetes, tant des del punt de vista literari com des del punt de vista del seu contingut en relació als drets humans.

Avaluació
La consciència de la possibilitat d'adaptació d'obres ja existents facilita la pròpia creativitat?
La poesia pot contribuir a processos de sensibilització social?
Hi ha cançons emblemàtiques, en aquest sentit? (els textos de les cançons de fet són poesies)

Continuïtat o relació amb altres activitats
Algunes de les que s'exposen a l'apartat Drets humans i poesia. Suggeriments didàctics.

Elaboració del material
Grup d'Educació, Amnistia Internacional Catalunya.

Annex
Poesies de Bertolt Brecht, Martin Niemöller i Eduardo Alves da Costa.

1- Versió atribuïda a Bertolt Brecht (1898-1956), "Ells van venir" (data desconeguda):

Primero se llevaron a los negros
Pero no me importó
Porque yo no era negro
En seguida se llevaron algunos obreros
Pero no me importó
Porque yo no era obrero.
Después prendieron a los miserables
Pero no me importó
Porque yo no era miserable
Después agarraron algunos desempleados
Pero como yo tengo mi empleo
Tampoco me importó
Ahora me están llevando a mí
Pero ya es tarde
Como yo no me preocupé por nadie
Nadie se preocupa por mí.

2- Versió de Martin Niemöller (1892-1984), pastor luterà alemany, també sense data concreta:

Primero se llevaron a los comunistas,
pero a mi no me importó porque yo no lo era;
enseguida se llevaron a unos obreros,
pero a mí no me importó porque yo tampoco lo era;
después detuvieron a los sindicalistas,
pero a mí no me importó porque yo no soy sindicalista;
luego apresaron a unos curas, pero como yo no soy religioso,
tampoco me importó.
Ahora me llevan a mí, pero ya es demasiado tarde.

3- De fet, Martin Niemöller, a partir del final de la Segona Guerra Mundial en va fer diferents versions, aquesta n'és una altra:

Cuando los nazis vinieron a buscar a los comunistas,
guardé silencio, porque yo no era comunista.
Cuando encarcelaron a los socialdemócratas,
guardé silencio, porque yo no era socialdemócrata.
Cuando vinieron a buscar a los sindicalistas,
no protesté, porque yo no era sindicalista.
Cuando vinieron a buscar a los judíos,
no protesté, porque yo no era judío.
Cuando vinieron a buscarme,
no había nadie más que pudiera protestar.

4- Versió d'Eduardo Alves da Costa (nascut el 1936); és un fragment del seu poema "No caminho com Maiakovski" (escrit segons sembla durant els anys 60):

La primera noche,
ellos se acercan
y toman una flor de nuestro jardín.
No decimos nada.
La segunda noche
ya no se esconden,
pisan las flores,
matan a nuestro perro
y no decimos nada.
Hasta que un día,
el más frágil de ellos,
entra solo a nuestra casa,
nos roba la luna,
y conociendo nuestro miedo,
nos arranca la voz de la garganta.
Y porque no dijimos nada,
ya no podemos decir nada.

Font de la informació d'aquest annex: article de José Luis Regojo, "Alves da Costa, Maiakovski, Brecht o Niemöller, ¿quién es el autor?":
revista.poemame.com/2018/01/09/alves-da-costa-maiakovski-brecht-o-niemoller-quien-es-el-autor/
De l'article n'hem revisat la cronologia. A l'article també hi ha el text original en alemany d'una de les versions de Martin Niemöller i el text original en brasiler de la versió d'Eduardo Alves da Costa. Hem deixat les versions en castellà (tal com les que hem trobat) i no les hem traduït al català per tal que a base de tantes retraduccions no s'alterés més (eventualment) el sentit original.