Propostes per matèries; Setmana pels drets humans
Alimentació, salut i drets humans

Descripció
Reflexió sobre els components d'una dieta equilibrada i saludable i la precària alimentació de una part considerable de la humanitat.

Àrea
Ciències naturals.

Edat
Primer cicle d'ESO (a partir de 12 anys).

Durada
60 minuts.

Dret relacionat
L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que inclou el dret a l'alimentació.
>> documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.

Objectius
Reflexionar sobre els propis hàbits alimentaris.
Reflexionar sobre la incidència d'aquests hàbits sobre el dret a l'alimentació de col·lectius desfavorits.

Preparació per part del professorat
Si ho considera oportú, preparar una dieta equilibrada des del punt de vista nutricional.

Material o suport
--

Metodologia
Uns dies abans de l'activitat, dividir l'alumnat en petits grups. Explicar que cada grup ha de buscar, abans del dia de l'activitat a l'aula, la dieta pròpia de diferents parts del món, incloent tant zones econòmicament pròsperes com degradades. L'objectiu és saber el tipus d'alimentació al que tenen accés els joves de la seva edat de diferents països. La recerca d'informació la poden realitzar de la forma que els sembli més convenient: Internet, biblioteques, consultes a immigrants, etc. Es pot proposar l'estudi de les dietes de les següents zones (es pot variar la llista si es considera oportú):

-La dieta més habitual de la societat en la qual es viu.
-La de la classe mitjana dels Estats Units.
-Dels països de l'Àfrica subsahariana.
-De països asiàtics empobrits com Coreja del Nord o Myanmar.
-Del Japó i les ciutats pròsperes xineses.
-Dels suburbis de Rio de Janeiro o d'altres ciutats sud-americanes.
-De les zones rurals dels països àrabs mediterranis.
-Etc.

El dia de l'activitat:
Cada grup presentarà a la resta de l'alumnat la informació recopilada.
Al finalitzar, s'inicia un debat obert sobre les mancances que es detecten en algunes dietes, així com els eventuals excessos d'unes altres i les relacions entre ambdues.

Alguns suggeriments per a introduir durant el debat:

-La inclusió de carn i peix pot ser també motiu de debat, considerada des del punt de vista del desequilibri alimentari mundial que genera (per a obtenir un quilo de proteïnes animals es requereixen uns set quilos de proteïnes vegetals, és a dir, que hi ha per exemple vaques que es mengen el que no poden menjar milions de persones). Annex 1
-En relació al consum de proteïnes animals es pot plantejar la reflexió sobre la utilització dels animals només com primera matèria alimentària, sense tenir en compte les seves condicions de vida. Annex 2
-També es pot introduir la reflexió sobre el desigual accés als recursos alimentaris a nivell mundial: ¿el dret a la millor salut possible i a la major esperança de vida justifica la inversió en la pròpia alimentació de tots els recursos que es considerin necessaris, sense tenir en compte que eventualment part d'aquests recursos podrien servir per a assegurar la mera subsistència de membres d'altres societats? Annex 3
-Es pot presentar també un model de dieta adequada. Annex 4

Avaluació
Ha participat activament l'alumnat, esforçant-se en l'obtenció de la informació sobre l'accés a l'alimentació en altres països o sectors socials?
Quina valoració fan del malbaratament alimentari que es produeix en el primer món (amb les seves conseqüències sanitàries negatives afegides), tenint en compte el dèficit alimentari de milions d'éssers humans?
Consideren que les conclusions de l'activitat haurien de tenir alguna incidència en les seves pròpies vides?

Continuïtat o relació amb altres activitats
El restaurant del món, activitat també inclosa en aquesta Guia.

Elaboració del material
Teresa Castel (Grup d'Educació, Amnistia Internacional Catalunya).

Annex 1
Vaques, farratges i fam.
"Criar animals per al consum humà requereix una gran quantitat de menjar i aigua perquè creixin, així com una gran quantitat de terreny on tenir-los i en el qual poder plantar el gra del que s'alimenten. Per exemple, per a alimentar a un humà carnívor durant un any es necessiten aproximadament entre vuit i nou peces de bestiar. Cada vaca necessita 0,40 hectàrees de pastures verdes, ja sigui de blat o de soja, anualment. Per tant, es necessiten unes 3,64 hectàrees de pastures anualment per a aconseguir la quantitat de carn que menja una persona, en lloc de les 0,20 hectàrees que serien necessàries si mengéssim directament plantes. La quantitat de gra necessari per a proporcionar carn a una sola persona seria suficient per a alimentar a unes vint persones. Als Estats Units el bestiar menja una quantitat de gra i de soja suficient per a alimentar a més de mil milions de persones. Es necessiten aproximadament 7,25 kg de gra per a aconseguir 450 g de carn. Una reducció en el consum de carn del 10 % permetria que hi hagués 11 milions més de tones de gra per al consum humà. Aquest gra podria servir per a alimentar a tots els éssers humans que moren de fam cada any, uns 60 milions de persones. A més, es necessiten uns 100.000 litres d'aigua per a produir 920 g de carn, mentre que 920 g de blat només requereixen uns 454 l d'aigua."
Los diez mandamientos. Jane Goodall i Marc Bekoff. Paidós, Barcelona, 2003

Annex 2
Granges de cria intensiva.
"Anualment es duen a terme matances de milions d'animals a tot el món desenvolupat. Només als Estats Units les xifres són esgarrifoses: cada any es sacrifiquen almenys 93 milions de porcs, 37 milions de vaques, 24 milions d'ànecs, 2 milions de vedells, 6 milions de cavalls, cabres i ovelles (...) Les gallines ponedores viuen en unes gàbies menudes, amuntegades una al costat d'altra (...) Amb freqüència els retallen el bec per a evitar que es causin ferides i evitar la mortalitat associada a les conductes d'arrencar-se les plomes i el canibalisme. Se'ls talla gairebé la meitat del bec utilitzant una fulla roent cauteritzada o una ganiveta de precisió. Es creu que la retallada del bec els causa un dolor intens i de llarga durada. (...) Els animals de producció intensiva que serveixen de menjar pateixen físicament i emocionalment durant tota la seva vida, i la matança que té lloc al final, abans que arribi l'alleugeriment de la mort, és de vegades la pitjor tortura. De vegades, gallines i paons completament conscients són electrocutats, escaldats i ofegats en banys d'aigua electrificada per a preparar-los per a la venda."
Los diez mandamientos. Jane Goodall i Marc Bekoff. Paidós, Barcelona, 2003

Annex 3
Mentre tres de cada quatre humans tenen por de la fam, la resta s'indigesta.
"Cinc milions de nens petits moren de fam cada any. L'informe anual de l'Organització per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) adverteix que en el món hi ha prop de mil milions de persones malnodrides. A més, el fantasma de la inanició suposa un risc molt real per a tres de cada quatre éssers humans. La paradoxa es produeix quan -en el mateix moment i en el mateix planeta- una quarta part de la humanitat no sap molt bé com gestionar el seu empatx."
Un mundo glotón. Manuel Díaz-Prieto. La Vanguardia, 26-2-2006
>> fragment ampliat

Annex 4
Consideracions sobre les dietes; la dieta mediterrània.

Tenint en compte la gran diversitat de teories existents sobre la composició d'una dieta òptima i equilibrada, es pot posar com a model una dieta en la descripció de la qual s'incideixi sobretot en aquells elements que les diferents teories dietètiques en general comparteixen: basada en aquells ingredients que en general es consideren beneficiosos i per tant recomanables, i en el rebuig d'aquells que es consideren perniciosos (per exemple, el consum desitjable de cereals i el rebuig de quantitats elevades de grasses animals). Es pot utilitzar com a referència l'anomenada dieta mediterrània, eventualment adaptada tenint en compte els annexos anteriors: basada en els cereals propis de les diferents regions (pa de blat, pasta i arròs en els països mediterranis), llegums, verdures i fruita propis de l'època i el lloc, oli d'oliva (o d'altres llavors o fruits en altres zones), amb mínimes aportacions de proteïnes animals.