Principal > Documentació > Presos de consciència

Presos de consciència

Presentació | Orígens | Activitats

Orígens de la denominació "presos de consciència"

L'any 1961 sota el títol de Els Presos Oblidats, l'advocat britànic Peter Benenson va publicar a la premsa anglesa un article en el qual invitava els lectors a participar en una campanya en pro de l'amnistia de persones empresonades per les seves opinions, les quals ell anomenava "presos de consciència". Milers de persones van respondre a la seva crida: així va néixer Amnistia Internacional.

Amb el pas dels anys, Amnistia Internacional ha assumit la lluita contra un ventall més ampli de violacions dels drets humans (pena de mort, tortura, execucions extrajudicials...).
Però els presos de consciència continuen sent una de les principals preocupacions de la organització.

L'article de Peter Benenson de 1961 començava així:

"Obriu el seu diari qualsevol dia de la setmana i trobareu una notícia de qualsevol part del món, sobre algú que ha estat detingut, torturat o executat perquè les seves opinions o la seva religió són inacceptables pel seu govern."
Més endavant exposava nou casos concrets de diferents llocs del món i, entre ells (era el temps de la manca de llibertats a Espanya durant la dictadura franquista) esmentava...
"...el cas de l'advocat espanyol Antonio Amat que va tractar de formar una coalició de grups democràtics i és a la presó sense haver estat jutjat, des del novembre de 1958."
Després de fer un seguiment dels símptomes de la manca de llibertats en un país i d'insistir en la necessitat, a l'hora de reclamar l'alliberament dels empresonats, d'incidir no en les seves ideologies sinó en els propòsits humanitaris de l'alliberament, i tot reproduint els articles 18 i 19 de la Declaració Universal dels drets Humans referents a la llibertat de pensament i religiosa, l'article acabava així:

"La major part de les accions que demana Amnistia només poden ser dutes a terme pels governs, però l'experiència demostra que hi ha direccions que aquests governs estan disposats a seguir, si és que l'opinió  pública les lidera. La pressió de l'opinió fa cent anys va  comportar l'emancipació dels esclaus. Es el moment per demanar la llibertat de l' esperit, la mateixa que es va guanyar llavors pel cos."

Primers presos de consciència adoptats per Amnistia Internacional

Constantin Noica
Filòsof romanés condemnat a 25 anys de presó perquè, quan va ser expulsat de la universitat, els seus amics i alumnes van continuar visitant-lo per rebre els seus coneixements sobre filosofia i literatura.
Va ser alliberat

El pastor Ashton Jones
De 65 anys, destacada personalitat activa en el moviment de "Freedom Rides" del Congrés per a la Igualtat Racial (CORE), el qual protestava contra la segregació racial als estats del sud d'Estats Units. Li van clavar nombroses pallisses i va ser empresonat en tres ocasions.
Va ser alliberat

El cardenal Mindszenty
Aquest cardenal hongarès va passar molts anys sota arrest domiciliari a l'ambaixada d'Estats Units per la seva oposició al govern comunista d'Hongria.
Va ser alliberat

L'arquebisbe Josef Beran
Supervivent de dos camps de concentració durant l'ocupació nazi, el 1948 va ser detingut novament per pronunciar un sermó en el qual protestava contra el nou govern comunista que s'havia ocupat el poder mitjançant un cop d'Estat. El 1961, quan va ser adoptat, l'arquebisbe Beran feia ja 13 anys que era a la presó.
Va ser alliberat

Toni Ambatielos
Comunista grec empresonat per les seves activitats sindicals.
Va ser alliberat

El doctor Agostinho Neto
Metge i poeta d'Angola que va patir tortures brutals a mans de les autoritats portugueses. El juny de 1960, a Portugal, la policia va irrompre a casa seva, el varen fuetejar en presència de la seva família i se'l varen endur a la presó, sense judici, pel "delicte" de tractar de millorar l'atenció mèdica a Angola.
Posteriorment el van sotmetre a arrest domiciliari, del qual va escapar. Més tard va esdevenir el primer president d'Angola. (com a mínim 11 ex presos de consciència adoptats per Amnistia Internacional van ser posteriorment Caps d'Estat o de govern).

Presos de consciència històrics coneguts, alguns exemples

De presos de consciència, encara que no s'anomenessin així, n'hi ha hagut sempre, des dels temps més remots. La majoria, com ara, anònims i desconeguts. I alguns també de molt coneguts.

Sòcrates (469-399 a. C.). Filòsof atenès, paradigma de la llibertat de consciència i pensament que el portà a concebre i defensar una nova concepció de l'existència. Acusat, doncs, d'introduir nous i perillosos valors en la societat i de corrompre la joventut -és a dir, d'exercir la seva "funesta" pedagogia, fou processat i condemnat a beure la cicuta, un tipus de verí que li causaria la mort. Sembla ser que, tot i que alguns dels seus deixebles li plantejaren la possibilitat d'evadir-se de la presó, preferí respectar les lleis de la ciutat, les quals acabaren amb tota una vida de reflexió sobre el BÉ i la JUSTÍCIA.

Jesús de Galilea (0-33). Detingut, empresonat, torturat i mort -per crucifixió- a Jerusalem. Fou acusat, segons el criteri de les autoritats religioses del seu temps, de contravenir i predicar en contra de la Llei del Déu d'Israel. La seva activitat fou pacífica i, tal com testimonien els Evangelis, ja en la creu sol.licità de Déu-Pare el perdó per als seus assassins.

Galileu (1564-1642). Gràcies a les seves observacions astronòmiques, quedava confirmat que la Terra no ocupava el centre del sistema solar. Vist que això contradeia la tesi oficial de l'Església segons la qual la Terra i l'home -creat a imatge i semblança de Déu- havien d'ocupar el centre, fou empresonat, processat i obligat a retractar-se públicament pel Sant Ofici-Inquisició.

Gandhi (1869-1948). Pare espiritual de l'Índia contemporània, fou condemnat a presó per les autoritats de l'Imperi Britànic -que aleshores dominaven el país-, precisament per instigar els seus compatriotes a exigir -de manera pacífica però decidida- la independència de la nació. Ferm defensor de la convivència pacífica de les religions i comunitats hindú i musulmana en un mateix territori, fou assassinat, tanmateix, per un membre de la Mahasabha, facció radical hindú contrària a la partició de l'Índia (acceptada finalment per les autoritats del país).

^ INICI