Principal > Documentació > Pena de mort >

Història de la pena de mort

De la mort amb turment a la mort ràpida 


"L'experiència i la raó demostren també que la forma vigent en el passat per a tallar el cap a un criminal l'exposa a un suplici més espantós que la simple privació de la vida, que és el desig formal de la llei."
Informe raonat sobre la manera de decapitació. Doctor Louis. 1792. >> text complet

Durant el segle XVIII es comencen a buscar formes més efectives d'execució. La mort dilatada i dolorosa, fins llavors prevista i aplicada d'aquesta manera per tal d'augmentar la pena, o com a resultat sovint d'ineficaços mètodes d'execució o de la poca habilitat del botxí, comença a repugnar la societat.

L'invent de la guillotina i la seva adopció a la França revolucionària persegueix aquest objectiu humanitari, accelerar la mort i en la mesura del possible fer-la indolora. El mateix succeix amb l'adopció i el perfeccionament de la forca a Anglaterra i del garrot a Espanya.

L'adopció i el perfeccionament d'un o altre sistema serà alhora motiu d'un cert orgull nacional, defensant cadascú la seva bondat enfront dels mètodes d'altres nacions. La continuació d'aquest debat donarà lloc, més tard, a la fi del segle XIX, a la invenció primer de la cadira elèctrica als Estats Units (1890). Posteriorment s'inventarà la cambra de gas, utilitzada per primera vegada a Nevada (1924), inspirada en l'ús dels gasos asfixiants durant la primera guerra mundial. Finalment, s'introduirà l'ús de la injecció letal (aprovada el 1977 i aplicada per primera vegada a Texas el 1982).

A finals del segle XVIII, l'homogeneïtzació dels mètodes d'execució en un mateix país acabarà també amb les diferents penes segons la categoria social dels condemnats, en la mesura que, fins aleshores, era habitual que uns sistemes d'execució fossin considerats infamants i uns altres dignes, aplicant-se segons la condició social del condemnat (noble, burgès, camperol, esclau, dona), o segons el tipus de delicte comès. Aquest era un dels objectius perseguits pels defensors de la guillotina, aplicar un sistema d'execució, a més d'eficaç i ràpid, igual per a qualsevol ciutadà de França condemnat a la pena cabdal.

Sovint, en la majoria dels països, quedaria al marge d'aquesta homogeneïtzació l'exèrcit, en el qual en general prevaldria, i segueix prevalent, l'afusellament.
 


torna a l'inici