Història dels drets humans
El
segle XIX
El segle XIX és un segle d'avanços i retrocessos. En conjunt, és un segle de lenta consolidació dels ideals proclamats per la Revolució Francesa. Els principals aspectes que cal ressaltar són els següents:-L'abolició de la esclavitud.
-L'inici de la reivindicació dels drets socials.
-L'extensió del sufragi.
-La influència del liberalisme.
-L'establiment de les primeres normes de Dret Internacional Humanitari.
-L'inici de la reivindicació dels drets de les dones (consultar l'apartat L'altra mitja humanitat).L'abolició de l'esclavitud
Durant el segle XIX l'esclavitud va ser abolida de manera progressiva als diferents estats europeus i americans, primer prohibint el comerç d'esclaus i, més tard, la mateixa esclavitud. A Espanya se'n va prohibir el comerç el 1817. L'esclavitud a les colònies va durar encara unes quantes dècades, a Cuba fins al 1880. A finals del segle XIX seguia existint l'esclavitud en alguns països d'Àfrica i Àsia; va ser abolida a l'Afganistan el 1923, de l'Iraq el 1924, del Nepal el 1926, de Pèrsia el 1929, de Bahreim el 1937... El darrer país en abolir-la oficialment va ser Mauritània, el 1980.
Més informació sobre l'esclavitud.L'inici de la reivindicació dels drets socials
El segle XIX és el segle de la Revolució Industrial, de les reivindicacions proletàries i de la conquesta del reconeixement del dret d'associació. Apareixen noves teories socials: el socialisme utòpic, el socialisme científic (marxisme) i l'anarquisme. Els moviments obrers inicien la defensa dels drets humans des d'una perspectiva col·lectiva, de manera més àmplia i organitzada.Karl Marx (1818-1883) és un referent imprescindible per entendre l'evolució dels drets econòmics i socials a partir de finals del segle XIX. Pensava que el sistema econòmic dominant a cada època històrica, a través del qual se satisfan les necessitats vitals dels individus, determina l'estructura social, política i intel·lectual de cada període. Afirmava que la història de la societat és la història de les lluites entre els explotadors i els explotats, és a dir, entre la classe social governant i les classes socials oprimides. Partint d'aquestes premisses, en el "Manifest Comunista" (1848, escrit en col·laboració amb Engels) deia que la classe capitalista seria enderrocada i suprimida per una revolució mundial de la classe obrera que culminaria amb l'establiment d'una societat sense classes. Les seves idees filosòfiques van tenir una gran influència, i van desembocar posteriorment en les revolucions socialistes de principis del segle XX, i va fer que dintre de les societats capitalistes els drets econòmics i socials adquirissin progressivament una major importància.
L'extensió del sufragi
Quan a finals del segle XVIII es proclamen les grans declaracions de drets, primer a les colònies americanes i poc després a França, el dret al vot és un dels drets que es recullen. No obstant això, no era pas un sufragi universal, ja que estava clarament restringit, limitat al compliment de diferents requisits, com el nivell d'instrucció, de renda o la classe social: els analfabets, els pobres i els esclaus no podien votar. També n'estaven excloses totes les dones, en la mesura que eren considerades intel·lectualment incapaces i sense criteri. Per tot això, al final la proporció de votants era ínfima, en relació a la població total.Durant el segle XIX, en incorporar-se el dret al vot als nous ordenaments legals, inicialment s'adopta amb totes aquestes restriccions, com en el cas de Brasil que ens descriu Eduardo Galeano:
"El 1889 va morir la democràcia a Brasil. Aquell matí, els polítics monàrquics van despertar sent republicans. Un parell d'anys després es va promulgar la Constitució que va implantar el vot universal. Tots podien votar, menys els analfabets i les dones. Com que gairebé tots els brasilers eren analfabets o dones, gairebé ningú va votar. En aquesta primera elecció democràtica, 98 de cada 100 brasilers no van acudir a la convocatòria de les urnes."Durant la segona meitat del segle XIX, l'extensió del sufragi es reivindicarà a través de vies diferents:
La democracia. "Espejos. Una historia casi universal". Editorial Siglo XXI.-Les sufragistes americanes i angleses inicien la reclamació del dret al vot de les dones.
-L'impuls del moviment socialista afavoreix, entre altres reivindicacions, la del sufragi universal (incidint més en l'aspecte de classe que en el de sexe).
-El liberalisme, representat per John Stuart Mill, advoca tant per l'extensió del sufragi a les dones com per l'eliminació del sufragi censitari (condicionat a determinats requisits patrimonials, educatius o socials).Un altre dels factors que ha condicionat històricament el nombre de votants ha estat l'edat mínima requerida per poder votar (en general, 25 anys o més a finals del segle XIX i principis del XX, per al sufragi masculí).
En tots els fronts, l'avanç serà lent. Com a norma, s'aconseguirà primer el sufragi universal masculí (superant les limitacions censitàries), i més tard el sufragi femení. A continuació s'adjunten alguns exemples de l'entorn europeu:
Introducció del sufragi
universal masculíIntroducció del sufragi
femeníFrança 1871 1919 Alemanya 1871 1944 Suissa 1874 1971 Espanya 1890 1933 Bèlgica 1893 1948 El liberalisme
Des d'una altra perspectiva, el liberalisme i el romanticisme d'aquest segle tenen un pes específic en l'enfortiment de la llibertat dels individus, i en el fet que les constitucions nacionals que es van creant la tinguin en compte. En aquest àmbit, és fonamental la figura del filòsof, polític i economista anglès John Stuart Mill (1806-1873). En el seu llibre "Sobre la llibertat", va reflexionar sobre la naturalesa i els límits del poder que pot ser legítimament exercit per la societat sobre l'individu, argumentant que tota persona hauria de ser lliure per realitzar les conductes que desitgi sempre que no perjudiquin els altres. Va ser un defensor de la llibertat d'expressió i, com a membre del parlament britànic, va proposar diverses reformes del sistema electoral, especialment sobre les qüestions de la representació proporcional i l'extensió del sufragi.El Dret Internacional Humanitari
El segle XIX és també el de l'inici del Dret Internacional Humanitari, és a dir, les diferents normes, en la seva majoria reflectides en les Convencions de Ginebra, que tenen com a objectiu evitar o limitar el sofriment humà en temps de conflictes armats. Jean Henri Dunant va promoure el 1863 la creació del Comitè Internacional de la Creu Roja, amb la missió exclusivament humanitària de protegir la vida i la dignitat de les víctimes de la guerra, així com de prestar-los assistència. L'any següent, el 1864, basant-se en les idees de Dunant, es va signar la Primera Convenció de Ginebra, destinada a regular l'assistència als militars ferits durant els conflictes bèl·lics. Posteriorment, el 1906, 1929 i 1949 es van signar successivament la Segona, Tercera i Quarta Convencions de Ginebra.