Història dels drets humans

No facis als altres el que no vulguis que et facin a tu

En totes les cultures i religions de les quals ens han arribat mostres escrites es poden trobar exhortacions com les següents:

"Tot el que una persona no desitja que li facin ha d'abstenir-se de fer-ho als altres."
Mahabharata, XII (primer mil·lenni aC)
"No facis a un altre el que no vulguis que et facin a tu."
Confuci (551-479 aC). Diàlegs
"Esforça't a tractar els altres com voldries ser tractat, i veuràs que és el camí més curt a la benevolència".
Menci (370-289 aC)
"El que a tu et molesta, no ho facis als altres."
Talmud. Sabbat, 31
"Tot allò que voleu que us facin a vosaltres els homes, feu-ho vosaltres als altres."
Mateu. Evangelis, 7,12
"Cap de vosaltres és creient mentre no prefereixi per al seu germà el que prefereix per a si mateix."
Mahoma. Dites del Profeta (S VII)

La necessitat de comportar-se fraternalmente amb aquells que ens envolten és una característica comuna de totes les grans tradicions. Ja sigui a Àsia (Xina, Índia), Orient Mitjà (Mesopotàmia, Egipte), les cultures precolombines o aquelles en les quals es basa la cultura europea (Grècia i Roma). El budisme, l'hinduisme, el cristianisme, l'islam... totes les religions incideixen en aquest punt. Aquesta comminació a tenir en compte les necessitats de l'altre és la pedra angular a partir de la qual s'aniran construint sistemes socials cada vegada més complexos, dintre dels quals els drets dels individus de forma progressiva adquiriran major protagonisme.

Un altre dels pilars fonamentals d'aquesta construcció dels drets de les persones és la igualtat:

"He fet cada home igual al seu proïsme. No he ordenat que els homes cometin injustícia."
Inscripció egípcia, XI dinastia (finals del 3r. mil·lenni aC)
"No hi ha cap diferència entre les persones. Tot el món és d'origen diví."
Mahabharata (primer mil·lenni aC)

El respecte i la solidaritat:

"També l'estranger té dret a l'oli del teu gerro."
Amenemopet (ca 1300-1100 aC), Antic Egipte
"No explotaràs el jornaler humil i pobre, ja sigui un dels teus germans o un foraster que resideixi dintre de les teves portes."
La Bíblia. Deuteronomi, 24.

La justícia:

"Fes regnar la maat (justícia-veritat) mentre romanguis en la terra. Consola el que plora, no despullis la vídua, no privis cap home dels béns del seu pare."
Ensenyaments per a Merikare, Antic Egipte, X dinastia (finals del 3r. mil·lenni aC)
"No modifiqueu mai una llei per a satisfer els capricis d'un príncep; la llei està per sobre del príncep."
Kuan-tseu (S VII aC), Xina

Si ens acostem a les cultures de tradició oral, veurem que comparteixen també la mateixa preocupació. En aquest cas, si mancant els testimonis escrits ens basem en els seus refranyers, veurem que afirmacions com les següents, o semblants, també són comunes en la majoria dels casos.

"Tots els homes són del llinatge de Déu, cap és del llinatge de la Terra."
Proverbi akán (Ghana)
"Imana (l'Ésser Suprem) crea els homes i no els diferencia."
Proverbi de Burundi
"Home o dona, ric o pobre, no són essencialment diferents: tots són éssers humans nascuts de dona i destinats a morir."
Proverbi mongo (Congo)
"Aixeca el que ha caigut, no oblidis el que ha mort."
Proverbi ambàric (Etiòpia)

És cert també que aquest reconeixement de la dignitat humana anirà acompanyat al llarg dels segles de concepcions i pràctiques detestables, com l'existència de l'esclavitud, la misogínia generalitzada, la desprotecció de la infància o la intolerància religiosa. Fins al punt que no costaria cap esforç fer una altra recopilació de cites, corresponents a les mateixes cultures, que justifiquin en aquest cas les mateixes discriminacions o agressions que es pretenen evitar amb les exhortacions anteriors. Textos representatius d'ideologies que, en ocasions, en ser portades a la pràctica, han donat lloc a fets que fan dubtar de qualsevol progrés moral de la humanitat (com les atrocitats comeses pel nazisme o les dictadures socialistes durant el segle XX).

La història de la humanitat és la història d'una tensió, entre defensors de privilegis i de conductes ultratjants o violentes d'una banda (emparant-se en els costums, en designis divins o altres raonaments), i per un altre, l'anhel de vida, llibertat i benestar dels éssers humans marginats o oprimits. La construcció de la humanitat com una gran família en la qual tots els seus membres gaudeixen, almenys en teoria, dels mateixos drets fonamentals ha estat el resultat d'un treball de segles, al qual han contribuït homes i dones de diferents cultures i religions. El reconeixement de la dignitat de les persones, ja sigui basant-se en teories iusnaturalistes o positivistes (és a dir, "descobrint" unes propietats preexistents en l'ésser humà, o "creant-les", consensuant la dignitat individual com la base imprescindible per a un marc de convivència desitjable), és l'aventura més brillant de la humanitat.

Com a resum del que s'ha dit en aquest apartat, finalitzarem amb dues cites, una de Siun Tseu (293-238 aC), pensador xinès de l'escola confucionista:

"Si els individus no s'ajuden entre ells, viuen en la pobresa; si la societat no reconeix els drets de l'individu, es produeixen conflictes. La pobresa crea l'angoixa i els conflictes engendren la desgràcia. Per a mitigar l'angoixa i eliminar els conflictes, el millor és instituir una societat que reconegui clarament els drets de l'individu."

I l'altra de Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides, corresponent a la conferència celebrada en la Universitat de Teheran (10-12-1997), amb motiu del cinquanta  aniversari de la Declaració Universal de Drets Humans:

"Els drets humans, ben entesos i interpretats de manera justa, no són estranys a cap cultura; són inherents a totes les nacions. (...) Els principis consagrats a la Declaració Universal de Drets Humans tenen profundes arrels en la història de la humanitat. Poden trobar-se en els ensenyaments de totes les grans tradicions culturals i religioses del món."
Discurs complet: www.un.org/spanish/hr/50/dpi1937g.htm (2007)