Història dels drets humans

Iusnaturalisme i positivisme

Al llarg de la història hi ha hagut un debat sobre la construcció i fonamentació dels drets humans entre dos corrents de pensament: el iusnaturalisme i el positivisme.

El positivisme afirma que només és dret allò que està escrit en un ordenament jurídic. Per tant, l'única font del dret, l'únic origen de la norma, es fonamenta en el fet que està per escrit i vigent en un país, en un determinat moment històric. És el que es coneix com la llei positiva.

"Els drets no són una cosa que existeixi ja donada a la naturalesa i que nosaltres ens limitem a descobrir, com els cromosomes o els continents. Els drets els creem nosaltres mitjançant les nostres convencions. Així que la pregunta rellevant no és 'quins drets té una criatura?', sinó 'quins drets volem que tingui?'."
Jesús Mosterín. Creando derechos. El País, 29-8-1999
>> fragment ampliat

En canvi, el iusnaturalisme sosté que l'origen dels drets humans no resideix en la llei positiva, sinó que parteix de la naturalesa pròpia de l'ésser humà, una naturalesa que és superior i precedent a qualsevol llei positiva. Una definició clàssica de iusnaturalisme és la següent: el dret natural és aquell que la naturalesa dóna als éssers humans pel simple fet de ser-ho. En el cas de les tradicions religioses, els drets naturals són una de les característiques amb les quals Déu dota els éssers humans.

"Només si estan arrelats en bases objectives de la naturalesa que el Creador ha donat a l'home, els drets que se li han atribuït poden ser afirmats sense temor de ser desmentits (...) Per tant, és important que els organismes internacionals no perdin de vista el fonament natural dels drets de l'home. Això els protegiria del risc, per desgràcia sempre present, d'anar caient cap a una interpretació merament positivista d'aquests drets."
Benedicte XVI. Missatge amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, 1-1-2007.

Cal afegir, no obstant, que no existeix un únic tipus de iusnaturalisme ni de positivisme: parlar de positivisme i iusnaturalisme sense esmentar els diferents corrents dintre de cadascuna de les dues tendències, el desenvolupament o evolució d'aquestes postures al llarg de la història, així com dels intents de síntesis d'algunes propostes, implica una simplificació excessiva, però que aquí és inevitable per raons d'espai.

Durant l'elaboració de la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 es van produir debats sobre aquestes qüestions, i es va optar finalment per no esmentar el tema: en el que s'estava d'acord era en la necessitat de protegir els drets de les persones, i llavors no era imprescindible justificar la fonamentació d'aquesta protecció, sinó senzillament proclamar-la.