Història de la infància

El treball infantil

Quan parlem de treball infantil al llarg de la història cal diferenciar-ne dues modalitats:

• El treball dins l'estructura familiar i no remunerat: ajudar a les feines de la casa o col.laborar en les feines artesanals o agrícoles (desenvolupades per nenes en el primer cas i per nens i nenes en el segon).
• El treball assalariat fora de casa, la pitjor versió del qual és l'esclavitud per deutes familiars.

Al llarg de la història, el treball infantil dins l'estructura familiar ha estat majoritari i no ha tingut necessàriament una connotació negativa. Al contrari, amb freqüència era la forma de realitzar un aprenentatge per poder anar assumint progressivament les responsabilitats que més endavant es tindrien com adult, assimilant les habilitats domèstiques, artesanals o agrícoles dels pares.

Els menors eren educats a casa precisament en aquells coneixements que necessitaven adquirir per poder sobreviure en la societat del seu temps. Si el tracte estava exempt d'abusos i el treball no es desenvolupava en condicions penoses (a causa, per exemple, de penúries extremes, o d'una climatologia hostil), el procés era sens dubte enriquidor.

S'ha de tenir present que les opcions laborals en l'antiguitat no tenien res a veure amb les possibilitats existents en una societat desenvolupada de l'actualitat. La mobilitat laboral era limitada, condicionada per la classe social a què es pertanyia o pels recursos naturals disponibles, especialment en zones rurals, la gran majoria.

Actualment, segueixen existint defensors d'aquest tipus de treball, oblidant el canvi radical que s'ha produït arreu del món, i la greu limitació que suposa l'analfabetisme o l'escolarització precària, en la mesura que tanca portes a la cultura escrita, imprescindible, avui dia, per aspirar a qualsevol promoció laboral en qualsevol sector productiu.

D' altra banda, el treball fora de l'estructura familiar, gairebé sempre míserament remunerat o esclau, ha estat sempre una forma d'explotació, sense cap contrapartida formativa ni de cap altre tipus. Aquest treball, afectant una menor o major proporció infants en cada societat, reglamentat o no, sota condicions més o menys dolentes, normalment molt rigoroses i en ocasions despiatades, ha existit sempre. Des de les cultures mesopotàmiques i de l'antic Egipte, passant per la gran industrialització europea del segle XIX. I encara persisteix actualment.

Al principi, en presentar aquesta història de la infància, hem dit que la història dels drets dels menors està esquitxada de retrocessos. Un d'aquests retrocessos és precisament la industrialització europea, quan a les fàbriques era habitual la presència de menors, reclutats per la gran demanda de mà d'obra i pels salaris més baixos que rebien els nens i les nenes:

"La revolució industrial anglesa va poder alimentar el procés d'acumulació capitalista aprofitant, no només els invents tècnics o les riqueses acumulades durant segles d'explotació colonial, sinó també xuclant la sang d'una força de treball infantil barata i desemparada (...) la indústria va veure la conveniència de recollir aprenents d'entre set i catorze anys en les gran poblacions. Per aconseguir-los a gran escala es feien requises i contractes amb els seus parents i amb els directors dels establiments de beneficència. El treball era duríssim, amb jornades laborals de catorze i quinze hores, en pèssimes condicions d'alimentació, higiene i seguretat."
Cristiano Morsolin. El pasado y el presente del trabajo infantil.
www.selvas.org/dossNAT4Es.html (2005)

Avui, els nens teixidors de catifes, els que cusen pilotes al Pakistan o el nens miners llatinoamericans són exemples, no només de treball infantil, sinó també de treball en condicions d'esclavitud.

"El treball infantil segueix concentrat en l'agricultura, el servei domèstic i el sector urbà no estructurat pel simple fet que és on es poden amargar millor els menors de la vista del públic. Els que els donen ocupació amaguen la mà d'obra infantil i en molt països la majoria dels nens explotats ni tan sols estan protegits per una legislació sobre els treball infantil; o quan es disposa d'aquesta protecció, les persones encarregades de fer-la complir no tenen accés als menors. S'imposa, doncs, la necessitat de 'descobrir' tots els casos d'explotació infantil per poder-los protegir després."
José A. Paja Burgoa. La convención de los Derechos del Niño. Tecnos, Madrid, 1998

Aquest és un tema complex i de candent actualitat, especialment en tot allò que fa referència a la durada de la infantesa. Ja hem dit que hi ha qui defensa la incorporació al món del treball del menor com més aviat millor, oblidant que, en general, com més aviat es produeix aquesta incorporació més limitat és el bagatge educatiu  prèviament adquirit i, per tant, pitjors les expectatives de futur.

Informació ralacionada:
El 16 de abril de 1995 un disparo acabó con la vida de Iqbal Masih. AI
La pobreza lleva al trabajo infantil y este perpetúa la pobreza. Kari Tapiola