|
| Precaucions:
ús assenyat de l'humor |
|
Tenint
en compte el marc educatiu en el qual ens movem, la descripció feta
anteriorment dels models humorístics adequats als nostres propòsits
caldria completar-la amb el que podríem anomenar el principi de
l'oportunitat o del "ús assenyat" de l'humor a l'aula:
"L'èxit
d'ensenyar amb humor dependrà de quin tipus d'humor s'usa, si es
fa sota circumstàncies apropiades, en el moment oportú i
de la manera pertinent".
Carlos
Alemany i Raúl Cabestrero. "Desarrollo del humor: estudios e investigaciones"
(dins de "El valor terapéutico del humor", Desclée De Brouwer.
Bilbao, 2002)
En aquest sentit, serà
adequat a més tenir present la reflexió que ens fan els mateixos
autors sobre alguns eventuals perills de l'ús de l'humor. Una reflexió
que, adaptada lliurement a l'entorn educatiu (el text original està
orientat a la relació entre terapeutes i pacients), podria quedar
així:
-
Un
educador insegur pot emprar l'humor com a defensa en lloc de com a mitjà
per transmetre els valors i/o coneixements oportuns.
-
Eventualment,
aquesta inseguretat pot portar l'educador, en un moment donat, a emprar
la sàtira sobre algun dels alumnes (amb el perill afegit que l'alumne
satirizat sigui al seu torn objecte d'actituds menyspreadores o agressives
per part d'altres alumnes o del grup en general).
-
L'educador
pot prioritzar la recerca de la pròpia popularitat sobre la transmissió
de valors o l'exposició de la matèria corresponent, distorsionant
els autèntics objectius i posant en perill la seva consecució.
-
Si
no s'empra amb cura l'humor, l'educador pot transmetre la idea que la matèria
corresponent no és alguna cosa important, i per tant pot desviar
l'atenció dels alumnes de la veritable finalitat de l'activitat.
-
Aquesta
falta de cura també pot fomentar les sortides de to i les pallassades
per part dels alumnes (sense cap relació amb el sentit de l'humor
que es pretén fomentar), dificultant per tant el treball seriós
i en profunditat que es persegueix.
Peter Berger, per la
seva banda, ens adverteix:
"La
capacitat de veure les coses des d'una perspectiva còmica no és
necessàriament una qualitat moralment admirable. L'aptitud pel còmic
pot emprar-se per a una sèrie d'objectius moralment reprovables.
De fet (...) l'enginy es pot exercir amb malícia i pot anar associat
a una actitud de nihilisme moral."
Risa
redentora. Kairós. Barcelona, 1999
En definitiva: com passa
amb totes les eines, dependrà de l'habilitat i l'honestedat amb
què s'utilitzi l'humor que els resultats que s'obtinguin siguin
més o menys positius. El que en qualsevol cas és obvi és
que les possibilitats que ofereix l'humor a l'aula són moltes (com
a actitud en general, i com a material de treball en propostes concretes).
Les cauteles exposades no pretenen desincentivar la seva utilització,
sinó recomanar el seu ús atent i responsable. |
índex
Grup d'educació
