Descripció
Reflexió sobre la memòria històrica,
a través del cas concret de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).
Àrea
Tutoria, Ètica, Socials.
Edat
A partir de 16 anys.
Durada
60 minuts (mínim; l'activitat pot allargar-se
més o menys segons la voluntat del docent i l'interès de l'alumnat).
Dret relacionat
La Declaració sobre una Cultura de Pau,
en general, i el Preàmbul i l'Article 1 de la Declaració Universal
dels Drets Humans.
>> Declaració sobre
una Cultura de Pau.
>>
documents de les Nacions Unides en format HTML i PDF.
Objectius
Tenint en compte la falta d'unanimitat sobre
la valoració del que va passar durant la Guerra Civil, i l'apassionament
que, gairebé cent anys després, encara genera aquest tema, es
tracta de fer una reflexió sobre les característiques de la
memòria, de la història, i de l'anomenada memòria històrica,
com a elements que, segons els seus usos, poden contribuir a afavorir o dificultar
la convivència en la societat actual.
No són objectius de l'activitat:
- Fer comparacions "quantitatives"
de les vulneracions de drets humans comeses en cada un dels dos bàndols
durant la guerra.
- Fer comparacions entre els models de societat de la República i del
franquisme.
- Avaluar la trajectòria de la Segona República des dels seus
inicis, i els diferents conflictes socials existents abans de la sublevació
militar.
Aquests temes, això sí, podrien ser l'objectiu d'una altra sessió.
No és imprescindible, però pot ser útil, fer primer l'activitat
Passat, memòria, història.
Preparació per part del professorat
Si ho considera oportú, documentar-se
més sobre les preguntes plantejades a la llista.
Material o suport
La llista de preguntes inclosa a l'apartat de
Metodología, i la llista, d'ús optatiu, de
l'annex.
Metodologia
1
En grups de quatre, es llegeix la llista de preguntes següent i es valora
quins temes de la llista seria més interessant tractar.
- Què és una guerra civil?
- Què sabem de la Guerra Civil espanyola?
- Quina és l'explicació que,
després de gairebé un segle de la Guerra Civil espanyola,
avui hi hagi relats, interpretacions i valoracions sobre el que va passar
no només diferents, sinó de vegades fins i tot oposats?
- Per què hi ha tanta passió,
per part dels defensors dels diferents relats, quan es parla d'aquest tema?
- El fet que durant els anys de la dictadura
franquista només es parlés de les víctimes de la repressió
al bàndol republicà, ¿justifica que ara, de vegades,
es doni molt protagonisme a les víctimes causades pels militars revoltats
(i després pel règim franquista), i menys protagonisme a les
víctimes dels abusos i la repressió en la zona republicana
durant la guerra? Té algun sentit,
aquest plantejament "compensatori"?
- Si als estudiants actuals els queda ja tan
lluny la guerra i la dictadura, no se'ls hauria d'oferir sempre una visió
del passat el més imparcial possible?
- La memòria històrica està
subordinada a uns determinats valors morals, socials, cívics? Si
és així, serà llavors també canviant, la memòria
històrica d'una societat o país, segons els valors o ideologies
predominats en cada moment?
- Per què ens afecten encara tant els
fets de la Guerra Civil de 1936-1939 i, en canvi, ens són indiferents
els fets de la Guerra Civil de 1872-1876 (la Tercera Guerra Carlista, entre
carlistes i liberals)? És previsible que, amb el temps, acabi passant
el mateix amb la guerra del 36 al 39?
- La reflexió sobre els desacords que
avui encara genera la Guerra Civil, ens haurien de servir per entendre la
necessitat de gestionar els conflictes (del tipus que siguin), descartant
el recurs de la violència?
2
En el grup classe, es mira quins punts han desvetllat més interès.
A partir d'aquests punts, s'inicia un debat.
D'entrada, no s'ha de pretendre orientar els comentaris, les respostes a les
preguntes, sinó només afavorir la reflexió sobre els
diferents temes plantejats.
Després, es proposa considerar quines haurien de ser, en general, les
iniciatives més adequades de cara a afavorir la convivència
i a poder resoldre els conflictes sense arribar a l'ús de la violència.
Es fa també una valoració del cas concret de la controvèrsia
generada per la Llei de Memòria Històrica espanyola.
3
Si en algun moment al professor/a li sembla
convenient, pot introduir algun tema que hagi quedat al marge. O introduir
algun tema de la llista de l'annex final. També pot, ja d'entrada,
incloure a la llista alguna de les preguntes d'aquesta segona llista.
Com que les preguntes de la llista són unes quantes, i algunes, elles
soles, són prou rellevants, es pot fer una sessió més
per tractar-ne de manera exclusiva alguna. Per exemple, les diferents característiques
de diferents lleis de memòria històrica promogudes en altres
països, i la reacció social (acceptació o rebuig) que han
originat.
Opció alternativa
L'activitat, en lloc de basar-se en la Guerra Civil espanyola, si es vol es
pot centrar en un altre conflicte (guerra, revolució, cop d'estat,
terrorisme...). D'Espanya o d'un altre país. En aquest cas, naturalment,
s'haurà d'adaptar la llista de preguntes, o fer-ne una de nova.
Avaluació
Quin ha estat el grau d'implicació?
Quin ha estat l'interès que ha generat el tema? S'hi ha dedicat més
d'una sessió?
S'ha establert alguna relació entre els grans conflictes a què
es fa referència, i els conflictes més quotidians, del dia a
dia local, escolar, familiar, originats a causa d'eventuals interessos o punts
de vista contraposats?
S'ha mostrat interès per reprendre el tema, o algun dels seus aspectes
concrets, en una altra ocasió?
Continuïtat o relació amb altres
activitats
Alguna de les activitats recollides a l'apartat
sobre la Guerra Civil Espanyola.
L'activitat de la Guia Passat, memòria,
història.
Elaboració del material
Grup d'Educació en Drets Humans. A partir
de les diferents propostes incloses en la guia "Mai més i enlloc!
Guia per treballar limpacte de la Guerra Civil" (2010), de l'Escola
Cultura de Pau, de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Annex. Segona llista
de preguntes, d'ús opcional
- Les guerres de memòries poden afavorir
les guerres de municions, fusells i canons?
- Per què els simpatitzants d'un bàndol,
al parlar de la guerra a les ciutats, sovint posen l'accent en els bombardejos
de civils, i els de l'altre, en l'existència de les txeques, sense
referir-se, respectivament, a l'altre tema?
- Com és que hi ha gent que en el bàndol
amb el qual simpatitza només hi veu persones idealistes i admirables,
i en l'altre, el dels contraris (sigui el que sigui), només persones
fanàtiques i violentes? Per què,
en aquest sentit, segons les respectives ideologies, hi ha persones que
sobretot parlen dels assassinats i les execucions a la rereguarda d'un bàndol,
i no de les de l'altre bàndol?
- Davant dels sentiments i els enfrontaments
que encara provoca el tema de la Guerra Civil, quina és l'alternativa:
no parlar de la Guerra Civil? O trobar una altra manera de parlar-ne, per
exemple en un "escenari" no condicionat per les ideologies d'uns
i altres? Això seria possible?
- Les visions partidistes són generals,
o hi ha persones que poden parlar de la Guerra Civil d'una manera més
desapassionada, imparcial i objectiva?
- Què és més important,
posar-se d'acord sobre el que va passar fa tants anys, o posar-se d'acord
sobre què hauríem de fer, avui, per tal que mai més
no hi hagi el risc que es repeteixi el que llavors va passar? Pot ser que
no sigui tan fàcil, i que hi hagi una relació de complementarietat
entre els dos plantejaments?
- En casos en què després d'un
conflicte el sentiment de víctima el tenen les dues parts que s'havien
enfrontat, com es pot superar aquesta situació? O si més no,
com es pot aprendre a conviure amb aquests sentiments, de manera que la
convivència amb els altres sigui possible?
- De vegades no és un problema de memòries
diferents (quan cadascú està convençut de la veracitat
del seu record), sinó d'una voluntat conscient d'una de les parts
de negar determinats fets que han passat, però que no es volen reconèixer.
Per què en aquests casos és imprescindible el rigor dels estudis
històrics, per tal de, amb proves, poder desqualificar "les
memòries" dels negacionistes?
- Té sentit o és demagògic,
fora de lloc, proposar una comparació entre els esforços per
localitzar morts de la Guerra Civil encara en foses comunes, i els milers
i milers de morts de migrants, que de vegades fugien dels conflictes armats
dels seus respectius països, els ossos dels quals estan perduts per
les rutes dels deserts o sepultats al fons del mar? Hi ha diferents categories
de morts insepults?
- Quines diferències hi ha entre,
les diferents memòries històriques que s'han promogut en altres
països després de guerres, accions terroristes o altres conflictes
violents?
- Com es va gestionar a Sud-àfrica
el final de l'apartheid? Què va ser la Comissió par a la Veritat
i la Reconciliació?
- En casos de conflictes violents, una major
quantitat de víctimes d'un bàndol legitima que es relativitzi
una eventual quantitat menor de víctimes en l'altre?
- De la dificultat per parlar desapassionadament
de fets de vegades bastant antics, quina lliçó n'hauríem
de treure?
- Com a hipòtesi: què hauria
passat a Espanya si la República hagués guanyat la guerra
amb els comunistes controlant el govern? És inimaginable, que en
un moment determinat s'hagués establert una dictadura comunista,
tal com va passar a països satèl.lits de la Unió Soviètica?
- La falta d'ajuda internacional a la República
durant la guerra per part de les democràcies europees, es pot explicar
per la por que tenien aquests països que Espanya acabés sent
un país comunista, satèl.lit de la Unió Soviètica?
- Si en el pols, durant la guerra, entre anarquistes
i comunistes, s'haguessin imposat els anarquistes, té sentit plantejar-se
si haurien respectat o no els principis de la constitució republicana?
- Fer-se preguntes incòmodes serveix
d'alguna cosa?
- Que la guerra comecés a causa de
la sublevació militar, és motiu suficient per relativitzar
els atemptats contra els drets humans que es van cometre a la zona republicana,
ja que sense la revolta dels militars, no s'haurien produït?
- Que un govern hagi estat escollit democràticament
és una garantia del seu posterior exercici democràtic del
poder? Què va passar a Alemanya, als anys 30 del segle passat?
- El preàmbul de la Declaració
Universal dels Drets Humans és una referència implícita
a la necessitat de no oblidar els horrors de la Segona Guerra Mundial. ¿Tot
país amb una història de conflictes violents hauria de tenir
també sempre ben presents aquests principis, com a recordatori de
la necessitat de viure en una societat en què els drets recollits
en la Declaració Universal siguin sempre respectats?
.