[...]

La gamma dels experiments anava des de l'estudi de nous medicaments en presoners indefensos fins a tortures insensates i científicament inútils, com les que es van dur a terme a Dachau, per ordre de Himmler i per part de la Luftwaffe. Aquí, els individus escollits, de vegades prèviament sobrealimentats per tal que recuperessin la normalitat fisiològica, eren sotmesos a llargues immersions en aigua gelada, o introduits en cambres de descompressió en les quals es simulava la rarificació de l'aire a 20.000 metros (que els avions de l'època eren molt lluny d'assolir) per establir a quina altura la sang humana comença a bullir, una dada que es pot obtenir a qualsevol laboratori, amb despeses mínimes i sense víctimes o, fins i tot, deduir de les taules de càlcul més elementals.

[...]

Aquesta crueltat típica i sense finalitat aparent, però altament simbòlica, s'estenia, precisament en tant que simbòlica, a les despulles humanes després de la mort, a aquestes despulles que totes les civilitzacions, des de la més llunyana prehistòria, han respectat, honrat i de vegades temut. El tracte que se'ls donava als Lager deixava clar que no es tractava de restes humanes, sinó de matèria bruta, indiferent, en el millor dels casos, bona per a algun ús industrial. Horroritza i espanta, passats decennis, la vitrina del museu d'Auschwitz on estan exposats a l'engròs, a tones, els cabells tallats a les dones destinades al gas o al Lager: el temps els ha descolorit y macerat, però segueixen xiuxiuejant al visitant la seva muda acusació. Els alemanys no van tenir temps d'enviar-los al seu destí: aquesta mercaderia insòlita era comprada per algunes fàbriques tèxtils alemanyes que les feien servir en la confecció de cotí i d'altres teixits industrials. És poc probable aquells que els feien servir no sabessin quina mena de material era. I també és poc probable que els venedors, i per tant les autoritats del Lager, en traguessin una utilitat real: era més important l'ultratge que el profit.

Les cendres humanes provinents dels crematoris, tones diàries, eren fàcilment identificables com a tals, ja que sovint contenien dents o vèrtebres. Malgrat tot, es feien servir amb diferents finalitats: per reomplir terrenys palúdics, com a aïllant tèrmic en les construccions de fusta, com a fertilitzant fosfòric; especialment es va fer servir com a sorra per cobrir els camins del poblet de les SS, situat al costat del camp. No per la seva duresa, o pel seu origen; aquell era un material per ser trepitjat.