El meu cas no té cap mèrit. El que tindria mèrit seria que jo fos partidari de la pena capital; en aquest cas, suposo, caldria que em suïcidés  disparant-me un tret després de col·locar-me dret, a trenc d'alba, d'esquena al mur del cementiri. Una idea per tenir-la en compte: es resoldrien molts problemes d'intolerància a tot el mon si els partidaris de la pena de mort l'apliquessin com la caritat, començant per un mateix.

Em dóna la impressió que, els que l'hem suprimit dels nostres codis penals, hem deixat de comprendre als Estats que segueixen aplicant la guillotina o la cadira elèctrica a determinats ciutadans. I el que trobem més es que el Estat, per molt que se li reconegui el monopoli de la violència legítima, actuï  d'una manera tan mancada de misericòrdia enfront del ciutadà.  De vegades amb tan poca pietat com el propi ciutadà amb les seves víctimes. Però per alguna cosa aquest és un assassí; en canvi, l'Estat actua en nom dels ciutadans honrats.

No sé si aquest comportament estatal és més o menys efectiu a l'hora d'evitar nous assassinats, però, en qualsevol cas, els ciutadans honrats poden dormir més tranquils si l'Estat, de tant en tant, sega la vida d'un ciutadà, sense cap possibilitat de rectificació, de manera que sigui inútil el que posteriorment es descobreixi  que no va ser efectivament aquests el que va cometre l'assassinat, o que el delicte  penat tampoc era tan greu com per portar a terme l'execució. Tot  haurà desaparegut amb l'últim sospir del condemnat.

Tot això fa que em senti molt més tranquil ara que ha desaparegut la pena de mort de tots els codis espanyols. És cert que el pas fonamental es va produir al ser aprovada la Constitució de 1978, en quedar únicament en vigor en el Codi Militar, i tan sols en el supòsit de guerra.

La desaparició de la pena de mort també en aquest cas, doncs, em tranquil.litza per dues raons. En primer lloc, perquè es produeix  per iniciativa del Parlament Europeu i reflecteix el sentiment generalitzat de què la possibilitat d'una guerra desapareix de l'horitzó polític dels Estats europeus; en segon lloc, perquè esborrar del Codi Militar la pena de mort en cas de guerra, és més important del que sembla a primera vista. Tots imaginem que "cas de guerra" vol dir que s'ha produït un enfrontament entre l'Estat espanyol i qualsevol altre estat, però la realitat és molt diferent, almenys és el que em diu la meva experiència.

Quan en els Codis de Justícia Militar es refereixen a "cas de guerra" poden dir moltes coses; almenys, quan jo m'he trobat davant de jutges d'uniforme militar, no ha significat el que a primera vista imaginava.

En el cas concret del Procés de Burgos que em va condemnar a mort, el tribunal argumentava que a Espanya es donava una situació fàctica de  guerra, i el que convertia la Espanya de 1969 en un país en guerra era l'existència d'una Llei de Bandidatge i Terrorisme que deia que en cas que hi hagués deu o més persones armades, la situació es transformava "fàcticament" en bèl.lica.

Partint d'aquest supòsit, els detinguts vam ser jutjats perquè en aquesta situació, lluny de situar-nos en defensa del règim de Franco, l'havíem traït i ens havíem passat a l'enemic que, per cert, no era cap altre que nosaltres mateixos.  D'aquesta manera, uns fets que, jutjats per el Tribunal d'Ordre Públic haguessin representat una condemna de dos anys per propaganda il·legal i quatre més per associació il·lícita, es van transformar, en funció del supòsit bèl.lic, en una petició de pena de mort i seixanta anys de presó.

Una marea conservadora motivada pels crims relacionats amb el narcotràfic, per exemple, podria ressuscitar la temptació d'utilitzar escletxes d'aquest tipus que representarien la pena de mort "de facto".

Pot ser que exageri. Però en tot cas, sempre és millor evitar l'ocasió eliminant de tots els codis, fins i tot  en les situacions més insospitades, la possibilitat de l'aplicació de la pena de mort, perquè  la millor manera d'evitar el pecat es evitant l'ocasió, com ens deien a classe de religió desprès d'amenaçar-nos amb aquesta mateixa pena de mort de les ànimes que era l'infern, descrit amb els vius colors tridentins.