Un home està
cavant el tros i la posta
vermella li diu: torna a casa
que ja el dia es vincla.
I ho fa. A poc a poc es dreça,
plega el cistell, un instant
l'aixada fulgura
quan se la posa a l'espatlla.
Camina amb cura per les gleves
humides, roges, fins al rec;
pel canaró va rumiant,
vagament pensa en coses
petites de la vesprada:
sopar calent, dona, llit.