Vaig sentir caure el full de març del calendari
a casa d'una noia veïna nostra.
Es mirava la panxa grossa com si fos una paret,
l'ésser que hi bategava a dins li van clavar a la matriu
uns soldats borratxos en un camp d'internament.
Que es troba a l'altra banda del riu.

Mirava aquest mur d'horror, patint el mal,
un mal que es nodreix de fotografies i de silenci.

Potser sobre el mur voleiava el vestit lleuger
clavat damunt un pal com una bandera.
Potser la remor de les fulles delatava l'assassí.
Un dia, el reconeixerà,
quan la criatura comenci a assemblar-se a l'home
que intentava oblidar.

No ho sé.
Només vaig sentir com va caure el full del calendari.