La Declaració Universal i la poesia
Índex de poesies.
Cançó per les dones
Guillem d'Efak

Concèntric, 1968
Quan els homes triguen massa
mai no en surt res de profit;
mon fill és fora de casa
fa tres dies i tres nits.
Així cantava una dona
sense voler ho vaig sentir.
Quan me mira no me mira
i si em mira no me veu.
La meva veu el regira,
vull parlar-li i no li lleu.

Mon pare morí a Astúries i a Belchite el meu marit,
ja començo a passar ànsia d'on morirà el meu fill.
De tots els homes de casa ni un no ha mort en el llit.

Ja torna el temps de plorar,
sento una veu que m'ho diu
una veu que mai no enganya,
sols les mares la sentim.
Tantes voltes l'he sentida
com un corcó al fons del pit.

Mon pare morí a Astúries i a Belchite el meu marit,
ja començo a passar ànsia d'on morirà el meu fill.
De tots els homes de casa ni un no ha mort en el llit.

Pregau dones, pregau dones!
Què Déu senti els vostres crits...