Lent, insegur, paupa,
aprenent d'humà, animal social,
m'he demanat manta vegada
si no és fer el ridícul fer un poema
(o intentar-ho).

Alerta -me contest, continuant,
rústec obcecat, aquests diàleg
entre sords-, vés amb esment,
la llibertat no és una senyoreta poma,
una donzella floral o fruital
podrida de complexos i de llaços,
ans una serventa saborosa, descalça,
que, de vegades, sap moure's bé.