Principal > Recursos > CINE > Fitxes de pel.lícules > Fitxa

El cine i la Declaració Universal dels Drets Humans
Article 13. Dret a la lliure circulació i a l'emigració


Upon Entry
Fitxa en format PDF: de moment no disponible


Any: 2022
Durada: 74'
Direcció: Alejandro Rojas, Juan Sebastián Vásquez.
País: Espanya.
Edat: A partir de 7 anys.
Argument: Diego, urbanista veneçolà, i Helena, una ballarina contemporània de Barcelona, van als Estats Units amb el propòsit de començar una nova vida a Miami. Tot i que tenen els visats en regla, els inspectors de duanes els sotmeten a un interrogatori psicològicament extenuant.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 2, 5, 7, 9, 12, 13, 28.
Temes: Persones migrants, lliure circulació, abús d'autoritat, maltractaments psicològics.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

  • Les mesures de control estatals per garantir la seguretat evolucionen perjudicant els drets i les llibertats individuals (els drets humans)? A l'hora de votar qui volem que governi la nostra ciutat o país, què prioritzem, i per quin motiu, seguretat o llibertat?
  • Fins a quin punt, en molts països, les traves duaneres en realitat són filtres d'immigració (segons els països de procedència o poder adquisitiu), més que filtres de seguretat?
  • Es pot justificar d'alguna manera assimilar la immigració il.legal a un delicte?
  • Altres reflexions que es poden tenir en compte:
  • La presumpció d’innocència (recollida a l'article 20 de la Declaració Universal dels Drets Humans), és un obstacle de cara a la persecució dels delictes?
  • En tot interrogatori (o 'inspecció secundària', en el cas de la pel.lícula), hi hauria d'haver sempre un advocat d’ofici, per tal de valorar si determinades preguntes o procediments s’ajusten al dret o són abusius?
  • La xenofòbia té més a veure amb el nivell econòmic de les persones migrants amb pocs recursos, o amb el color de la pell o la cultura d'aquestes persones?
  • Tots els països demanen els mateixos requisits, a l'hora de decidir qui pot demanar i aconseguir la nacionalitat? Si no és així, hi hauria d'haver un consens, i que aquest consens estigués d'acord amb les normes internacionals de drets humans? Seria factible, aquest consens, o és inimaginable?
  • Els requisits per aconseguir la nacionalització estan més pensats, en general, per obrir la porta o per tancar-la als demandants? O estan pensats per obrir-la a algunes persones i tancar-la a unes altres, segons els interessos del país receptor? Té sentit, és comprensible, que els fluxos migratoris també estiguin condicionats pels interessos dels països receptors?
  • Quan un demandant d'asil fa la seva petició al país al qual han arribat, ¿es troba més pegues que les persones migrants per motius econòmics? O passa igual, que sovint poden ser determinants el seu país d'origen i altres característiques, més que el risc que corre al seu país?
  •  

    Pel.lícules sobre persones migrants

    .

    vuelve al inicio