Upon Entry
Fitxa
en format PDF: de moment no disponible
Any: 2022.
Durada: 74'
Direcció: Alejandro Rojas, Juan Sebastián Vásquez.
País: Espanya.
Edat: A partir de 7 anys.
Argument: Diego, urbanista veneçolà, i Helena, una ballarina contemporània de Barcelona, van als Estats Units amb el propòsit de començar una nova vida a Miami. Tot i que tenen els visats en regla, els inspectors de duanes els sotmeten a un interrogatori psicològicament extenuant.Suggeriments didàctics
Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 2, 5, 7, 9, 12, 13, 28.
Temes: Persones migrants, lliure circulació, abús d'autoritat, maltractaments psicològics.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:Altres reflexions que es poden tenir en compte:Les mesures de control estatals per garantir la seguretat evolucionen perjudicant els drets i les llibertats individuals (els drets humans)? A l'hora de votar qui volem que governi la nostra ciutat o país, què prioritzem, i per quin motiu, seguretat o llibertat? Fins a quin punt, en molts països, les traves duaneres en realitat són filtres d'immigració (segons els països de procedència o poder adquisitiu), més que filtres de seguretat? Es pot justificar d'alguna manera assimilar la immigració il.legal a un delicte? La presumpció dinnocència (recollida a l'article 20 de la Declaració Universal dels Drets Humans), és un obstacle de cara a la persecució dels delictes? En tot interrogatori (o 'inspecció secundària', en el cas de la pel.lícula), hi hauria d'haver sempre un advocat dofici, per tal de valorar si determinades preguntes o procediments sajusten al dret o són abusius? La xenofòbia té més a veure amb el nivell econòmic de les persones migrants amb pocs recursos, o amb el color de la pell o la cultura d'aquestes persones? Tots els països demanen els mateixos requisits, a l'hora de decidir qui pot demanar i aconseguir la nacionalitat? Si no és així, hi hauria d'haver un consens, i que aquest consens estigués d'acord amb les normes internacionals de drets humans? Seria factible, aquest consens, o és inimaginable? Els requisits per aconseguir la nacionalització estan més pensats, en general, per obrir la porta o per tancar-la als demandants? O estan pensats per obrir-la a algunes persones i tancar-la a unes altres, segons els interessos del país receptor? Té sentit, és comprensible, que els fluxos migratoris també estiguin condicionats pels interessos dels països receptors? Quan un demandant d'asil fa la seva petició al país al qual han arribat, ¿es troba més pegues que les persones migrants per motius econòmics? O passa igual, que sovint poden ser determinants el seu país d'origen i altres característiques, més que el risc que corre al seu país?