The Visitor
Fitxa en format PDF: 14-visitor-CAT.pdf

Any: 2007
Durada: 108'
Direcció: Thomas McCarthy.
País: EUA.
Edat: A partir de 7 anys.
Argument: Un professor universitari de seixanta-dos anys desencantat i trist, descobreix un dia que un jove siri i la seva parella senegalesa s'han instal·lat en el seu apartament, víctimes d'una estafa immobiliària. La incomoditat inicial dóna pas a un procés de transformació personal que inclou l'acollida de la parella, els dos sense papers, i la implicació en el cas del jove siri, quan aquest és detingut per a ser expulsat del país.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 2, 8, 13, 14, 28
Temes: Dret a l'asil, llibertat de circulació i residència, prejudicis racials.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

Quin és el motiu pel qual Tarek i la seva mare havien abandonat Síria?

Per què és tan difícil aconseguir acollir-se al dret d'asil?

Com reaccionaríem si un dia ens passés el mateix que a Walter, que ens trobéssim la casa ocupada?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

Qui es pot beneficiar del dret d'asil? Es pot demanar asil per motius econòmics?

Comentar el següent diàleg de la pel·lícula. Mouna: "Això és una presó? Doncs no sembla una presó". Walter: "Ja, d'això es tracta".

Comentar la següent notícia: "El Tribunal Suprem ha sentenciat que les víctimes estrangeres de violència de gènere són també víctimes d'una persecució i, per tant, són mereixedores del dret d'asil a Espanya." (1)

Comentar l'escena en la qual Walter, Mouna i Zainab contemplen l'Estàtua de la Llibertat.

Els atemptats del 11S als Estats Units (o els del 11M a Espanya) van contribuir a reforçar els prejudicis cap als ciutadans o immigrants d'origen àrab? En cas afirmatiu, i segons la mateixa lògica, a Espanya s'ha donat un cas de "presumpció generalitzada de culpabilitat" dels ciutadans bascos a causa dels atemptats d'ETA?

És just, o comprensible, que a una persona, només per la seva aparença racial, la policia li demani la documentació, com es ve denunciant de forma reiterada a Espanya i a d'altres països?

És fàcil alliberar-se de prejudicis i acostar-se a les persones d'altres cultures i països amb empatia i una mentalitat oberta? Segons les característiques de les cultures concretes en cada cas, és més fàcil o difícil? Amb quins immigrants ens és més fàcil la convivència? I més difícil? Per què?

Què suposa per en Walter (d'entrada, a mitjà termini i a llarg termini) la seva trobada amb Tarek i Zainab? Qui es beneficia més de la trobada i per quins motius?

Ens seria fàcil, enmig del carrer, posar-nos a tocar el tambor (o fer alguna altra activitat) al costat d'un grup d'immigrants? Ens costaria el mateix al barri on vivim i ens coneixen que en un d'allunyat en el qual no ens conegués ningú?

Per què en Walter no se'n surt amb el piano i després s'apassiona amb el djembé? Què és més important, el canvi d'instrument o el canvi interior d'en Walter?

Comentar la següent frase d'en Walter, dirigida a Mouna: "Duc vint anys ensenyant el mateix i no significa res per a mi. Com tota la resta. Només fingeixo estar ocupat, que treballo, que escric, però no faig res."

"Bella pel·lícula sobre el desarrelament i la recerca d'un lloc en el món." (2) Per què Tarek, Zainab i Walter pateixen desarrelament? Quin lloc en el món busca cadascun d'ells?

Tom McCarthy, el director de la pel·lícula diu en una entrevista que "no vol fer res pedagògic"; a què es refereix?

"Sempre vaig voler retratar d'una forma realista què li passa a un jove que arriba al nostre país des d'Àfrica: la seva lluita, les seves dificultats i la seva felicitat. Els temes de l'emigració estan en el nostre dia a dia. The Visitor és exactament la pel·lícula que vaig voler fer i pertany al tipus de cinema que necessito fer en el futur: pel·lícules realistes, properes, del carrer... només vull narrar històries amb atmosfera d'autenticitat. No vull fer res pedagògic, de ficció, ni gens adulterat amb sucre. La meva màxima inversió va directament cap a la versemblança de la història i la veracitat dels personatges." (3)

Algunes crítiques diuen que The Visitor "no és una gran pel·lícula", però que és interessant perquè exposa una problemàtica actual i ressalta aspectes positius de la naturalesa humana. És així? Quines característiques ha de tenir "una gran pel·lícula"?

A la pel·lícula els protagonistes són "bons" (superen prejudicis, senten empatia...) i els organismes oficials "dolents" (actuen sense sentiments, deporten...). Pensar en una pel·lícula o imaginar una situació en la qual els papers estiguin invertits.

Si la pel·lícula tingués un final feliç, seria millor o pitjor?

(1) "Las maltratadas extranjeras tienen derecho a asilo si su país no las protege", El Mundo, 29/06/2011
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/06/29/espana/1309365493.html
(2) Zelmarux, crítica en FilmAffinity
http://www.filmaffinity.com/es/reviews/1/158524.html
(3) "Música y amistad", entrevista a Tom McCarthy de Beatrice Sartori
http://www.fotogramas.es/Peliculas/The-visitor/Musica-y-amistad

Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
(apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
Article 14, Dret d'asil.

Fitxes didàctiques a Cinema i educació (enllaços a fitxes de diferents autors)

Més pel.lícules sobre refugiats i persones migrants