Mar adentro
Fitxa en format PDF: mar-adentro-CAT.pdf

Any: 2004
Durada: 125'
Direcció: Alejandro Amenábar.
País: Espanya.
Edat: A partir de 13 anys.
Argument: Basada en la història real de Ramón Sampedro. Després de quedar tetraplègic (paralitzat del coll cap avall) a causa d'un accident, va reivindicar judicialment que se li permetés posar fi a la seva vida, cosa que a causa del seu estat, no podia fer ell sol. Va morir el 1998, després d'ingerir cianur. Tenia 55 anys i en feia 30 que havia quedat tetraplègic.

Suggeriments didàctics

Temes: Dret a una vida digna, dret a recórrer als tribunals.
Observacions: Atès que sobre l'eutanàsia hi ha opinions discrepants, per facilitar la comparació de criteris al final s'adjunten les adreces de l'Associació Dret a Morir Dignament (que reivindica la legalització de l'eutanàsia), i de la Conferència Episcopal Espanyola (contraria a aquesta legalització), per si es volen utilitzar com a referències. (1)
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

És possible consensuar un criteri sobre el que és una vida digna?

Quines diferències hi ha entre eutanàsia, suïcidi assistit i suïcidi?

Tenim dret a posar fi a la nostra vida? Podem fer el que vulguem amb la nostra vida?

Comporta perills la legalització de l'eutanàsia? En cas afirmatiu, quins?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

Laura, la periodista, al principi pensa com Ramón, i després canvia d'opinió. Amb qui és més fàcil identificar-se, amb ella o amb Ramón? És possible identificar-se amb tots dos?

Per què Rosa al principi insisteix tant a voler "animar" Ramón? Per què acaba canviant?

Si ens trobem davant una situació com la de Ramón, què és més important, com a familiars, amics o coneguts: tenir una sòlida opinió sobre el tema o ser capaços d'empatitzar amb aquesta persona?

Per què el germà de Ramón no suporta que ell digui que vol posar fi a la seva vida?

Comentar les següents dues frases de Ramón: "Viure és un dret i no una obligació", "Una vida que elimina la llibertat no és vida".

Un motiu freqüent d'ingrés en serveis d'urgències psiquiàtrics són els intents de suïcidi. És correcte intentar evitar aquests suïcidis? Per què?

Molta gent pensa que el desig de suïcidar-se sempre és patològic. En la mesura que Ramón desitja morir, se'l pot considerar un malalt mental?

El suïcidi d'una persona és sempre un fracàs del conjunt de la societat, en la mesura en què no ha pogut evitar-ho?

Ramón demana el dret "a la seva mort". Quina actitud és més respectuosa: la de qui reivindica per a ell aquesta opció concreta (l'eutanàsia i el suïcidi assistit) o la de qui vol imposar a tothom els seus criteris (la prohibició de l'eutanàsia i el suïcidi assistit)?

És comprensible que a persones amb discapacitats els inquietin, i rebutgin, demandes com les de Ramón? Quins són els seus motius?

En ocasions a persones grans ingressades en geriàtrics algun cuidador, pel seu compte, els ha provocat la mort, argumentant posteriorment que ho havia fet per compassió. Aquests comportaments són eutanàsies o assassinats?

La legalització de l'eutanàsia augmentaria o reduiria les possibilitats de casos com els del punt anterior?

Hi ha gent que associa la reivindicació de la legalització de l'eutanàsia amb les pràctiques eugenèsiques i genocides nazis. Té sentit aquesta comparació?

Hi ha països en els quals l'eutanàsia és legal? Quin tipus de països són?

Algunes persones associen la paraula eutanàsia amb la potestat d'un metge, segons el seu criteri, de posar fi a la vida d'un malalt. Unes altres, al dret d'un malalt de, en determinades circumstàncies, sol.licitar aquesta actuació del metge. Aquesta confusió sobre els significats facilita el debat sobre el tema?

Si tenim dret a la pròpia vida, també tenim dret a fer el que ens sembli amb els nostres òrgans? És legal la venda dels propis òrgans?

Quan es parla de l'eutanàsia sempre s'utilitza la paraula "dignitat". Per als qui reivindiquen el dret a l'eutanàsia la dignitat té un significat; per als qui s'oposen a la concessió d'aquest dret, en té un altre. Uns i altres haurien de buscar paraules diferents, que no generessin aquest problema? Quines? O les paraules són el de menys, ja que existeix una discrepància de fons insalvable?

La visita del sacerdot a Ramón es desenvolupa dins d'un ambient bastant esperpèntic. És la millor forma d'abordar les discrepàncies entre les demandes de Ramón i la postura de l'Església sobre l'eutanàsia?

És oportuna la comparació entre l'acceptació de la pena de mort i l'oposició a l'eutanàsia?

Què és un "document de voluntats anticipades" o "testament vital"? Hauria estat d'alguna utilitat en el cas de Ramón? En quins casos és útil? (2)

Els metges estan obligats a respectar el testament vital d'un malalt? I els familiars? Quins són els límits d'un testament vital? Què es pot demanar i què no s'hi pot demanar?

Les cures pal.liatives poden anul.lar sempre l'eventual desig de morir? Per què la cunyada de Ramón s'ofèn tant amb les paraules del sacerdot?

Què és la Llei d'autonomia del pacient? Des de quan existeix? Es respecta sempre?

Què és l'acarnissament terapèutic? Coneixes algun cas proper o que hagi aparegut en els mitjans de comunicació?

Com t'agradaria morir?

Et sembla bé parlar de la mort? Molta gent evita fer-ho, se sent incòmoda si surt el tema, per què?

Textos per comentar. Del llibre de Ramón Sampedro "Cartas desde el infierno":

"El dret de néixer parteix d'una veritat: el desig del plaer. El dret de morir parteix d'una altra veritat: el desig de no sofrir. La raó ètica posa el bé o el mal en cadascun dels actes. Un fill concebut contra la voluntat de la dona és un crim. Una mort contra la voluntat d'una persona també. Però un fill desitjat i concebut per amor és, òbviament, un bé. Una mort desitjada per alliberar-se del dolor irremeiable, també."

"Només l'anàlisi que fa l'individu a partir de les seves circumstàncies pot determinar el concepte de la seva pròpia dignitat. Només la consciència personal pot acceptar com a digna i tolerable una circumstància dolorosa que un altre consideraria irracional, indigna i insuportable."

Text per comentar. Juan Antonio Martínez Camino (llavors director del Secretariat de la Comissió Episcopal per a la Doctrina de la Fe). El País, 27-2-1998:

"El dret a l'autodeterminació té els seus límits. No hi ha un dret d'autodeterminació sobre la pròpia vida. Hi ha béns que van tan lligats a la dignitat humana que són difícilment separables d'ella. Són béns innegociables. Negociar la meva vida és una cosa que contradiu la meva pròpia dignitat. Per això llevar-se la vida és immoral, perquè està en contradicció amb la dignitat humana."

(1) Sobre l'eutanàsia:
Associació Dret a Morir Dignament
http://www.eutanasia.ws/eutanasia_suicido.html
Conferència Episcopal Espanyola
http://www.conferenciaepiscopal.es/documentos/conferencia/eutanasia.htm
(2) Sobre el testament vital:
http://www.eutanasia.ws/testamento_vital.html
http://www.conferenciaepiscopal.es/index.php/testamento-vital.html
(adreces actives el 2015)