La peste
Fitxa en format PDF: de moment no disponible

Any: 1992
Durada: 148'
Direcció: Luis Puenzo.
País: Argentina.
Edat: A partir de 16 anys.
Argument: En un suburbi de Buenos Aires, als anys 90, comença una epidèmia de pesta bubònica. La gent, espantada, mira de fugir, però els militars tanquen la ciutat i ho impedeixen. Només unes poques persones estan autoritzades a marxar, entre elles un metge, el qual, tanmateix, decideix quedar-se per atendre els malalts. Gràcies a la seva implicació i bon criteri, de vegades contrari a les disposicions de les autoritats de la ciutat, l'epidèmia es pot gestionar de manera més efectiva.
Informació complementària: La pel·lícula és una adaptació de la novel.la d'Albert Camus La pesta (1947), situada en un espai i un temps molt diferents (a Orà, Algèria, als anys 40). Camus aprofundeix molt més que Puenzo, el director de la pel.lícula, en la història, omplint el seu relat amb una càrrega existencial pròpia de l'angoixa i la desesperació davant d'una epidèmia incontrolable. A la novel.la, Bernard Rieux (a la pel.lícula, William Hurt), és un metge honest que, quan comença l'epidèmia de pesta a la ciutat, veu en el seu ofici una manera tant de realitzar-se a si mateix com de solidaritzar-se amb la gent que pateix. Rambert (en el llibre un home, però a la pel.lícula una dona), és un jove periodista parisenc que anhela per damunt de tot viure feliç; però quan veu que ha de romandre a Orà amb les víctimes de la pandèmia es lliura per complet a col.laborar amb les brigades sanitàries del metge Bernard Rieux.

Suggeriments didàctics

Articles de la Declaració que es poden treballar: Preàmbul, 1, 2, 3, 7, 9, 13 i 19.
Temes: Llibertats civils, llibertat de premsa, ètica professional, dret a la salut.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

• En casos d'epidèmies, pot estar justificat que les llibertats individuals siguin temporalment retallades (com ara el dret a la llibertat de moviments), amb l'objectiu de garantir la seguretat col.lectiva?
• La llibertat de moviments està recollida en l'article 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Hi ha drets de la Declaració Universal que mai, en cap circumstància, poden ser derogats, ni tan sols temporalment? En cas afirmatiu, quins?
• Les grans decisions que s'han de prendre amb objectiu d'aturar una pandèmia, qui les ha de prendre? Els governants, els metges, els jutges, els cossos de seguretat, els experts en estadístiques...? O les hauria de prendre tota la societat, a través de consultes directes i vinculants? Si fos l'últim cas, quins serien els eventuals avantatges o les eventuals complicacions afegides, en una situació de crisi epidèmica?
• La comunitat internacional reacciona adequadament, en casos d'epidèmies que només afecten alguns països del tercer món? Quines són les malalties infeccioses que afecten més aquests països?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

• Comenta aquesta frase d’Albert Camus "En l’ésser humà hi ha més coses dignes d'admiració que de menyspreu."
• ¿És un bon indici de la complexa naturalesa humana que algunes persones vegin les crisis humanitàries com a oportunitats de negoci, i unes altres com a oportunitat per a exercir la solidaritat? Sempre hi haurà aquesta diversitat de posicionaments?
• En cas de greus malalties infeccioses, un treballador sanitari pot ser obligat a que exposi la seva pròpia salut, per tal d'atendre les persones malaltes? Hauria de poder decidir què vol fer? Hi ha problemes d'aquest tipus o, en general, la gent del sector sanitari actua amb una gran solidaritat i un alt grau de compromís?
• Hi ha qui veu les epidèmies com la conseqüència del comportament humà (poc respectuós amb el medi ambient i destructor d'ecosistemes, afavoridor de grans concentracions humanes, promotor de granges gegantines de porcs i pollastres -un dels principals focus epidèmics-, etc.). En canvi, altres persones, sobretot abans, ho veien com un càstig diví, a causa d'un comportament humà contrari als principis religiosos. En funció de la interpretació, és normal que també sigui diferent la manera d'enfrontar la situació?
• Durant una epidèmia una persona, a causa de les seves idees, i en contra dels criteris mèdics oficials, decideix no vacunar-se. Si s'infecta, i llavors emmalalteix greument (més greu del que hauria emmalaltit si s'hagués infectat estan vacunada), ha de ser tractada en un hospital? O tenint en compte que va decidir lliurement no vacunar-se, no hi hauria de tenir dret? O el seu dret hauria d'estar subordinat a l'atenció prioritària a les persones malaltes que havien seguit les indicacions oficials?
• El 2021 Singapur es va plantejar fer pagar les despeses sanitàries a les persones ingressades a causa de la Covid que, sense cap contraindicació mèdica, abans no s'haguessin volgut vacunar. Quina valoració es pot fer, d'aquesta decisió del govern de Singapur?
• Moltes companyies farmacèutiques obtenen molts beneficis durant les pandèmies, a causa de la demanda de les seves vacunes o medicaments. De vegades, aprofitant l'avinentesa, actuen de manera abusiva; és legítim que ho facin, si les lleis els ho permeten? Hi hauria d'haver formes d'impedir o moderar aquests abusos afavorits pels moments de crisis?
• Quins són els motius pels quals hi ha persones, i alguns col.lectius, que s'oposen completament a qualsevol vacuna? És un únic motiu o són de diferents tipus? En el segon supòsit, quins? En relació amb aquestes persones, en cas d'epidèmies (o d'esforços a l'hora d'intentar erradicar malalties infeccioses endèmiques), què és millor, les amenaces o la pedagogia?
• Hi ha vacunes sobre les que els experts en malalties infeccioses, pel que fa a la seva eficàcia, tenen opinions diferents. Aquest desacord científic sobre algunes vacunes concretes, ¿té sentit que de vegades es faci servir per posicionar-se en contra de totes les vacunes, també contra aquelles sobre l'eficàcia de les quals no hi ha cap discrepància?
• Quan hi ha pandèmies (és a dir, epidèmies d'abast mundial), és la norma o l'excepció, que els governs informin de manera clara i suficient de tot el relacionat amb la pandèmia? O hi ha la tendència a esbiaixar la informació que es facilita, per uns o altres motius?
• Només són els governs dictatorials i poc respectuosos amb els drets humans, els que de vegades aprofiten crisis com les epidèmies per, en nom de la seguretat, reprimir i retallar llibertats? O els governs democràtics de vegades també fan el mateix?
• Si s'ha llegit l’obra homònima d'Albert Camus en la qual està basada la pel.lícula, quines diferències de tractament de la història hi ha, entre les dues?

Pel.lícules sobre el dret a la salut.

.