La doctora de Brest
(La fille de Brest)
Fitxa en format PDF: de moment no disponible

Any: 2016
Durada: 128'
Direcció: Emmanuelle Bercot.
País: França.
Edat: A partir de 7 anys.
Argument: Basada en fets reals. Irène Franchon, una pneumòloga de l'Hospital Universitari de Brest, desafia el poder de la farmacèutica Servier i el govern francès al denunciar la comercialització d'un fàrmac per tractar valvulopaties cardíaques, el benfluorex (comercialitzat com a Mediator), que causa la mort de bastants malalts.

Suggeriments didàctics

Articles de la Declaració que es poden treballar: 3, 10, 18, 19.
Temes: Dret a la salut, seguretat dels tractaments mèdics, corrupció i ocultació de secrets que perjudiquen la ciutadania, llibertat d'expressió, imparcialitat de la justícia, ètica i compromís personal amb la veritat i el bé comú.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

• El jurament hipocràtic ('Primum non noscere', primer de tot a no fer mal a ningú), obliga a tots els metges. El cas de la pel.lícula, ¿és una excepció, o forma part del tant per cent de corrupció inevitable (més petit o gran) que pot afectar els professionals de tots els sectors laborals? És més greu en aquest cas, perquè hi ha en joc la salut de les persones?
• La protagonista s'ha d'enfrontar a molts obstacles. En casos d'aquest tipus, d'enfrontaments amb grans corporacions, què és el més normal, la seva decisió, o optar per mirar cap a una altra banda i no ficar-se en embolics? Ens podem imaginar que altres casos de mals usos i abusos de medicaments no són mai coneguts?
• Fer-se preguntes com les anteriors, és estar en contra de la ciència i de la medicina, o és estar només en contra dels seus mals usos?
• La protagonista té un marit que li dona suport en tot, i a més s'ocupa de la casa. És habitual, aquest model de parella?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

• Pocs laboratoris farmacèutics es poden permetre la investigació, el desenvolupament i la comercialització d'un medicament nou, a causa de la gran inversió econòmica que es requereix. Aquests diners sovint els aconsegueixen amb captacions de capital de corporacions que només persegueixen el màxim benefici econòmic. ¿La pressió dels inversors explica que sovint la prioritat acabi sent el guany econòmic, i no la salut de les persones?
• La indústria farmacèutica aprofita les investigacions prèvies dels centres de recerca públics, i en casos de crisis sanitàries com les pandèmies de grips o coronavirus, també rep importants ajudes dels estats. Després, el laboratori patenta els medicaments que superen els assajos clínics i el vistiplau de les autoritats sanitàries. ¿Els beneficis de les patents haurien de ser compartits amb els estats, ja que aquests han contribuït de manera important a què el nou medicament fos possible?
• La indústria farmacèutica és, després dels traficants d'armes i els càrtels de la droga, l'activitat que més diners mou (a través de llicències, patents, comissions, etc.). Aquestes grans quantitats de diners són una temptació per a les pràctiques poc ètiques?
• Abraham Lincoln deia: "Es pot enganyar tothom durant un temps, es pot enganyar algú durant tot el temps, però no es pot enganyar tothom durant tot el temps". ¿És una bona explicació per entendre que la protagonista, com que no es rendeix, pugui anar trobant informants i complicitats i, així, anar tirant endavant la seva denúncia?
• Molts països del tercer món no disposen d'agències governamentals de farmacovigilància, i això possibilita a les farmacèutiques comercialitzar legalment allí fàrmacs que han ja estat retirats a Europa o als Estats Units. De quina manera s'ha de qualificar aquesta pràctica?
• Quina diferencia hi ha entre informació i propaganda? Les farmacèutiques donen només informació, dels seus medicaments, o en fan també propaganda? S'hauria de prohibir, la propaganda de medicaments?
• Atès que els medicaments són productes industrials de necessitat social, destinats a curar i a salvar vides, és un risc que la seva investigació, desenvolupament i distribució es dugui a terme des del sector privat?
• Les vacunes, els antibiòtics i els tractaments mèdics han salvat milions de vides al llarg de la història; formen part de la nostra vida gairebé tant com els aliments que mengem, sobretot si emmalaltim. ¿Se'n fa un ús correcte o, si s'apostés més per la medecina preventiva, molts medicaments i tractaments de vegades molt costosos i agressius es podrien evitar?
• Quan es fan preguntes com les anteriors hi ha qui ho aprofita per justificar la seva crítica, de manera global, a la medicina oficial. Aquest risc de manipulació o mala utilització, hauria de fer moderar les crítiques, o és un risc que s'ha d'assumir? Si s'ha d'assumir, ¿s'ha d'insistir alhora també, amb el mateix rigor, en la crítica de les postures contràries a la medicina oficial basades (quan és el cas) en teories inversemblants i afirmacions no demostrades?
• 'La doctora de Brest' i la pel.lícula 'Erin Brockovich' (Steven Soderbergh, 2000), tenen punts en comú? I amb 'El jardinero fiel' (Fernando Meirelles, 2005)? Quins, en cada cas?
• En un cas com el de la pel.lícula, o semblant, de fortes pressions i pocs suports, seríems capaços de tenir una actitud com la d'Irène Franchon?
• Text per comentar:
• "Hace unos años se supuso ingenuamente que la época de los visitadores médicos pasaría y que estos desaparecerían de manera progresiva de los hospitales y centros de atención primaria, pues la información que proporcionan se puede encontrar sin problema en la red. No ha sido así. La agresividad industrial parece haber crecido de manera paralela a la pereza de los médicos por informarse a través de fuentes más fiables que un representante cuyo argumentario ha sido meticulosamente preparado por un cerebro del neuromarketing recién salido de una escuela internacional de negocios." Antonio Sitges-Serra, 'Si puede, no vaya al médico', Debate / Penguin Random House, 2020.

Pel.lícules sobre el dret a la salut.

.