La caza
(Jagten)
Fitxa en format PDF: de moment no disponible.

Any: 2012
Durada: 115'
Direcció: Thomas Vinterberg.
País: Dinamarca.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Lucas treballa de professor a l'escola de primària d'un poble. Una nena, la Klara, diu a la directora de l'escola que en Lucas ha abusat d'ella. A partir d'aquí, Lucas perd la feina, és denunciat a la policia i, al poble, es genera una allau de desconfiança, rebuig i odi cap en Lucas. Només el seu fill adolescent, Marcus, creu en la seva innocència. Finalment, Klara confessa que va dir una mentida.

Suggeriments didàctics

Altres articles de la Declaració que es poden treballar: 10.
Temes: Judicis justos, presumpció d'innocència, drets dels infants, abusos a menors, drets laborals, assetjament social, maltractaments, postveritat.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

En els casos de denúncies de pederàstia, la societat en general, i els mitjans de comunicació en concret, ¿respecten el principi de la presumpció d'innocència, o des del primer moment es decanten fàcilment per la culpabilitat de la persona acusada?

Per tal de minimitzar la possibilitat que algun pederasta s'escapi de la justícia (o altres persones que han comés altres delictes greus), es pot acceptar una certa parcialitat per part del sistema judicial, encara que això impliqui que algun innocent pugui ser injustament condemnat?

Per què en casos de denúncies d'abusos a menors, o de violència contra les dones, és tan fàcil que la primera reacció sigui sobretot emocional? Quin és el risc d'aquestes reaccions emocionals?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

Per què en una societat respectuosa amb els drets humans, quan una persona és acusada, és tan important el principi de la presumpció d'innocència?

L'expert que crida la directora perquè interrogui la nena, ¿la interroga sense prejudicis, o sembla que vol que la nena confirmi allò que ell creu que ha passat? Un cas d'aquest tipus, amb una nena tan petita, es pot tractar tal com passa a la pel.lícula?

L'actitud d'aquest expert és la dominant, entre les altres persones que van apareixent a la pel.lícula? Quina és la causa que la gent reaccioni com ho fa?

L'amic de Lucas que prepara la seva defensa diu: "Tothom assumeix que els bojos, els borratxos i els nens sempre diuen la veritat. Però no és així". És veritat, aquesta generalització de l'amic?

Què li pot passar a una persona com el Lucas, acusada d'un abús sexual que no ha comés (o acusada d'un altre tipus de delicte greu), si no compta amb un bon advocat? Això vol dir que "la igualtat davant la llei" de fet és relativa?

Els abusos sexuals a menors, son tractats amb la mateixa atenció segons si es cometen en centres escolars o en l'entorn familiar? Hi ha més interès en visibilitzar més els primers que els segons? En cas afirmatiu, quin pot ser el motiu, tenint en compte que la majoria, més del 90%, es cometen en l'entorn familiar?

L'amistat i l'amor són posats a prova en casos com el de la pel.lícula. ¿Com creiem que reaccionaríem si persones en les quals confiem (el nostre pare o mare, la nostra parella, o un amic o amiga), fossin acusats com el protagonista, o fossin acusats d'un altre delicte greu?

En els relats de successos relacionats amb crims sexuals o violència domèstica moltes vegades es destaca que els autors del crim eren "persones ben normals". Remarcar això pot ser positiu, o també pot fomentar un clima permanent de por o de sospita social?

El director col.loca l'espectador en la doble perspectiva de conèixer la innocència del protagonista i, alhora, entendre l'odi de tota la comunitat contra el Lucas, el qual és vist pels altres com un monstre. És potser el millor de la pel.lícula, aquest doble enfocament?

Quines altres pel.lícules sobre abusos sexuals a menors hi ha? Alguna és especialment impactant? Se'n podria destacar alguna per la seva capacitat de remoure consciències i afavorir canvis socials?

Les valoracions que ha rebut la pel.lícula majoritàriament han sigut positives, però també n'hi ha hagut de desqualificadores, com ara aquestes: ""Un disbarat, només un telefilm sense rumb." (Luis Martínez, El Mundo); "Un conte trampós. Poca cosa més que un telefilm amb ganes de controvèrsia." (Sergi Sánchez, La Razón). Tenen fonament, aquestes crítiques? Per quin motiu les deuen haver fet, els seus autors? (1)

Comentar el següent text:

"La postveritat és un concepte que descriu la situació en la qual, a l'hora de formar una opinió pública, els fets objectius tenen menys importància que les crides a l'emoció i a les creences o prejudicis personals. Segons el diccionari Oxford, aquest terme, 'postveritat', va ser usat per primera vegada en aquest sentit l'any 1992 pel dramaturg Steve Tesich. Però la realitat de la postveritat de fet és molt més antiga, ja que ve a ser una variació moderna de la màxima clàssica dels cínics: 'Mundus vult cedipi' (Al poble li agrada ser enganyat)." Jordi Montaner Maragall

--
(1) Citades a la fitxa de la pel.lícula de Filmaffinity (data de consulta: 2023)

Suggeriments generals sobre aquest article de la Declaració:
(apartat "La Declaració Universal dels Drets Humans, suggeriments didàctics")
Article 11, Dret a la presumpció d'innocència

Pel.lícules sobre judicis justos