Josep
Fitxa en format PDF: de moment no disponible

Any: 2020
Durada: 71'
Direcció: Aurélien Froment (Aurel).
País: França.
Edat: A partir de 12 anys.
Argument: Basada en fets reals. El febrer de 1939, al final de la guerra civil, per evitar la repressió dels vencedors Josep Bartolí, com milers de republicans més, marxa a l'exili. Només passar la frontera francesa és dut a un camp de concentració, on a causa de les precàries condicions els refugiats espanyols pateixen fam, fred i són maltractats. Josep Bartolí és dibuixant, i fa dibuixos de la vida als camps, en els quals reflecteix la duresa de les condicions de vida. Després, aconsegueix marxar de França i comença una nova vida a Nova York i Mèxic.
Més informació: Pel·lícula d’animació. Va guanyar un premi al millor film d’animació europeu de l’any 2020, un altre premi d'animació als Cèsar francesos, un premi a la millor direcció al Festival de Valladolid (Seminici) i un premi a la millor òpera prima per part del Sindicat Francès de Crítics de Cinema.

Suggeriments didàctics

Articles de la Declaració que es poden treballar: 1, 3, 5, 6, 9, 12, 13, 14, 15 i 19.
Temes: Memòria històrica, guerres, exili, camps de concentració, maltractaments, compromís polític i social, amistat i solidaritat, l'art com a denúncia.
Elements de debat per a iniciar un cinefòrum:

El testimoni gràfic dels dibuixos de Josep Bartolí ens recorda l'existència dels camps francesos on van ser confinats milers de republicans espanyols, uns camps dels quals, durant molts anys, tant França com Espanya han preferit que no se'n parlés. Quins han sigut els motius d'aquest silenci, fins fa ben poc, sobre aquests camps i la manera com van ser tractats milers de refugiats espanyols al final de la guerra?

Quina és la diferència entre un camp de concentració i un camp d'extermini? Si en un camp de concentració, a causa de la manca d'aliments, d'aigua potable, d'aixoplucs, d'higiene, d'atenció mèdica, etc., el resultat és la mort de moltes de les persones recloses, se'l pot considerar un camp d'extermini?

Josep Bartolí va fer amistat amb un dels gendarmes, el qual el va ajudar a viure i a escapar. Per què aquest gendarme era una excepció, entre el conjunt dels gendarmes dels camps? Quin és el missatge que ens transmet, el seu comportament i la vinculació entre l'un i l'altre?

Altres reflexions que es poden tenir en compte:

El dibuixant Josep Bartolí, republicà i comunista, el 1936 havia sigut un dels fundadors del Sindicat de Dibuixants de Premsa de Catalunya. Tenia tots els números per ser empresonat, i potser afusellat, pels vencedors, si l'haguessin detingut. Hi va haver dibuixants satírics que, només pel fet d'haver fet dibuixos, al final de la guerra van ser afusellats, com Bluff (Carlos Gómez). Per què els franquistes van dur a terme una persecució tan implacable contra les idees i les persones que defensaven els valors republicans?

Hi va haver altres creadors que, als camps francesos, o als nazis, van ser capaços de plasmar la seva experiència concentracionària? En podries esmentar algun, escriptor, dibuixant, pintor o músic?

Per què els pensadors i artistes contraris al règim en el poder sovint són represaliats? Per què és important la llibertat d'expressió?

El govern francès es va veure desbordat per aquella allau sobtada de prop de mig milió de refugiats. A més, una part important de la societat francesa considerava els refugiats espanyols uns indesitjables, "uns rojos revolucionaris". Tenint en compte aquestes circumstàncies, ¿era fàcil gestionar de manera més humanitària l'acollida de tots aquells refugiats? Aquesta explicació, la seva comprensió, ¿pot ser també una justificació, o en els casos de tragèdies humanitàries la insolidaritat no es pot justificar mai?

Actualment, quins casos hi ha, de conflictes als països d'acollida, a l'hora de gestionar l'arribada de refugiats?

Els testimonis personals, com el diari d’Anna Frank, i altres menys coneguts (com el de Josep Bartolí i els seus dibuixos), ¿poden ser formes eficaces de recrear de manera colpidora, i apropar a la gent, fets històrics dramàtics, de forma més convincent que els grans relats històrics, amb dates i xifres però pocs testimonis personals?

Quan es parla de camps de concentració del segle XX, sovint es pensa només en els de l'Alemanya nazi. Però també hi havia els gulags soviètics, els camps de la Xina comunista i altres. D'altra banda, malauradament, no són cosa només del passat. En quins països en l'actualitat hi ha camps de concentració? A quines persones hi tanquen? Per quins motius? Quins són els règims polítics d'aquests països?

Camps de refugiats i camps de concentració poden ser, de vegades, expressions equivalents per a referir-se a una mateixa realitat?

Encara que no s'hagi desplaçat la població, es pot considerar que és un camp de concentració (o d'extermini), un territori sotmès a un rigorós aïllament de l'exterior, amb la impossibilitat de rebre aliments, aigua, energia, recursos mèdics, etc., amb el resultat que les possibilitats de sobreviure són molt limitades? Hi ha casos com aquest, actualment?

Josep Bartolí va poder superar els obstacles i, finalment, aconseguir una nova vida a l'exili americà, però això no va ser possible per a milers de refugiats. Uns van morir als camps francesos (o als camps nazis, una part dels que hi van ser deportats). Uns altres, sense recursos, ni per sobreviure a França o marxar a un tercer país, van acabar optant per tornar a Espanya, on segons els casos van ser represaliats de forma més o menys severa, amb la qual cosa la vida d'ells i les seves famílies va ser molt difícil. ¿Cal també recordar, tota aquesta gent que, després de marxar a l'exili i ser maltractada a França, després, quan va tornar a Espanya, va tornar a ser maltractada? ¿Se'n parla prou, d'aquests milers de represaliats durant la postguerra.

A la pel.lícula en diferents moments s'utilitzen diferents llengües, català, espanyol i francès. Amb quin propòsit es fa? Es pot considerar, alhora, una reivindicació de la riquesa de la diversitat lingüística d'una comunitat o país.

El cinema d'animació (per exemple 'Persèpolis', o 'Vals amb Bashir', a més de 'Josep'), pot ser un bon mitjà d'expressió per explicar històries dramàtiques, emocionalment intenses, de manera que arribin amb força a l'espectador?

La banda sonora de la pel.lícula inclou la cançó de Sílvia Pérez Cruz 'Todas las madres del mundo', basada en un poema de Miguel Hernández. Quins pensaments i emocions suggereixen la cançó?. Lletra de la cançó.

Text per comentar:

"Des del seu naixement i fins avui, el cinema ha cultivat la recreació històrica de maneres molt diferents. D’una banda, bona part del cinema històric ha construït, des de mecanismes narratius cinematogràfics clàssics que tenen com a objectiu principal l’entreteniment, relats basats en esdeveniments històrics protagonitzats per personatges heroics. D’una estructura més aviat mítica que explica uns fets reals però extraordinaris, la força d’aquest tipus de pel·lícules ha creat o reforçat discursos ideològics hegemònics, molt sovint lligats a relats nacionals fundacionals. (...) D’altra banda, tanmateix, també hi ha hagut altres cinemes històrics que s’han bolcat a la visibilització de fets, personatges i col·lectius que no sempre han cabut en aquests relats hegemònics. Formalment, i malgrat treballar també des de la ficció, aquests altres cinemes històrics es caracteritzen sovint per voler apropar-se al passat lluny de l’espectacularitat i, a la vegada, amb una voluntat més o menys explícita de recuperació de la memòria històrica." Drac Màgic.

Activitat opcional: fer un mapa mundi dels països en els quals actualment hi ha camps de concentració (o territoris sotmesos a condicions de camp de concentració). Afegir-hi la informació relativa a la causa de la seva existència, quina és la població confinada i per què, qui són els confinadors, quina és la seva ideologia, el règim polític del seu país, etc.

---

Altres fitxes de le pel.lícula:

1. Josep, guia didàctica. Drac Màgic. www.dracmagic.cat
2. Propuesta didáctica, Josep. Grupo Eleuterio Quintanilla. equintanilla.com