Any: 1984
Durada: 164'
Direcció: David Lean.
País: Regne Unit.
Edat: Totes les edats.
Argument: Anys 20 del segle XX. Una dona gran i la seva futura jove viatgen d'Anglaterra a l'índia, encara colònia anglesa. Allí les espera el fill i futur espòs, respectivament, que exerceix de jutge a l'administració colonial. Quan arriben, les dues dones s'adonen de l'enorme abisme cultural que separa ambdós països i de les injustícies existents. Després d'una excursió, la futura esposa acusa falsament un metge nadiu d'haver-la agredit. Al final, durant el judici, ella es retracta. En diferents moments es posen de manifest el racisme dels colonitzadors i el seu menyspreu cap als nadius.

Sobre l'activitat

Durada de l'activitat: 60 minuts.
Durada aproximada de l'escena: 13 minuts.
Inici del fragment: L'advocat defensor s'aixeca i diu: ¿Está acusando a mi cliente de asesinato además de violación? (minut 118 aprox.).
Final del fragment: Després de la retractació d'Adele, el jutge diu que l'acusat queda en llibertat (minut 131 aprox.).

Explicació de l'escena

El fiscal vol aprofitar l'absència d'una testimoni per atribuir a l'acusat més càrrecs. L'advocat defensor s'indigna i acusa el jutge de parcialitat i d'estar al servei dels britànics. Al final, la presumpta víctima es retracta, sense que quedi del tot clar el motiu pel qual havia formulat l'acusació, i l'acusat queda lliure de càrrecs.

Utilitats de l'escena

En un judici, ¿els advocats d'una part poden intentar evitar la presència d'un testimoni que saben que ajudaria a aclarir els fets jutjats, però que alhora perjudicaria els interessos del seu defensat? és el mateix, la legitimitat i la justícia?

Preguntes per als/les alumnes (activitat escrita) o altres temes per fer un debat

Durant el judici, el públic britànic ocupa la sala principal, i els nadius estan al galliner. Quina és l'explicació?

Hi ha règims polítics en els quals les sentències dels judicis estan al servei del manteniment del poder de l'Estat. La població d'aquests països està legitimada per a desacatar les sentències manifestament injustes?

Es pot parlar de judici just quan el fiscal o el jutge tenen prejudicis, siguin racials o d'un altre tipus, en relació amb la persona acusada?

En un país democràtic també es poden dictar sentències injustes? En aquest cas, quina ha de ser l'actitud o reacció de la persona acusada i de la societat en general?

Pot passar que de vegades la pressió popular i dels mitjans de comunicació influeixin sobre la resolució d'un judici? Avui, els "judicis paral.lels" de les xarxes socials afavoreixen els judicis justos?

A la pel.lícula el jutge és un nadiu, no és anglès. En els processos colonitzadors era habitual que els nadius ocupessin càrrecs en l'administració de justícia? En el cas de la pel.lícula, es pot suposar que exercia de jutge perquè els britànics consideraven que defensaria els seus interessos?

Creus que durant la colonització del territori del que després van ser els Estats Units hauria sigut possible, que un nadiu hagués arribat a jutge i participés en judicis contra la seva pròpia gent?

En molts moments de la pel.lícula es veu que els policies són tots nadius, i només són britànics els alts comandaments. Per què en tots els processos colonials hi ha una part de la població que es posa al costat dels colonitzadors? La resposta és senzilla, o s'han de tenir en compte molts factors?

Altres opcions i informacions

Fragment ampliat

Si es vol incidir sobre el fort component racista de la societat colonial britànica que es reflecteix a la pel.lícula, es pot fer servir un fragment ampliat, afegint-hi la mitja hora anterior.

Durada del fragment: 43 minuts
Inici del fragment: Escena d'un tren; a dins, Aziz i Fielding parlen, i després, quan el tren s'atura Aziz és detingut (minut 88 aprox.).
Final del fragment: el mateix del fragment curt. Després de la retractació d'Adele, el jutge diu que l'acusat queda en llibertat (minut 131 aprox.).

El referent literari

La pel.lícula es basa en la novel.la homònima d'E.M. Forster qui, com el seu coetani i compatriota l'escriptor George Orwell, denuncia el fet que tot colonialisme és una invasió, i defensa el dret dels "colonitzats" a revoltar-se contra els colonitzadors/invasors. La novel.la va guanyar el premi James Tait Black Memorial l’any 1924, i el setmanari Time la considera una de les millors cent novel.les de tots els temps. Forster va treure el títol d’un poema de Walt Whitman. A l'esborrany de la novel.la, datat al 1913, Forster feia que Aziz fos injustament condemnat pel tribunal militar, però l’any 1924 va modificar el veredicte.